L'IBEX 35 ha conclòs la seva segona setmana consecutiva a l'alça amb una pujada d'un 1,85%, fins a situar-se en els 11.753,3 punts, en un període marcat pel carrusel de reunions de bancs centrals, especialment per la celebrada per la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units i que s'ha traduït en una retallada de mig punt dels tipus d'interès.

Segons les dades del mercat consultades per Europa Press, el principal indicador del mercat espanyol ha conquerit aquesta setmana màxims inèdits des d'abril de 2015 en haver-se assentat sobre els 11.700 enters, si bé es pot destacar que aquest mateix divendres ha intentat assaltar -sense èxit, finalment, ja que ha restat un 0,21% en una sessió marcada per la 'cuadrúple hora bruixa' - la cota dels 11.800 punts.

Davant d'aquesta conjuntura, els valors amb pitjor acompliment setmanal han estat Acciona Energía (-6,68%), Grifols (-3,96%), Cellnex (-2,69%), Indra (-2,55%), Endesa (-2,52%) i Solaria (-2,42%).

En l'extrem oposat s'han prodigat BBVA (+5,27%), IAG (+4,96%), ArcelorMittal (+4,73%), Acerinox (+4,16%), Mapfre (+4,1%), Fluidra (+4,04%), Banc Sabadell (+3,62%), Banc Santander (+3,47%), Aena (+3,4%) i Inditex (+3,26%).

Des de començament d'any, l'Ibex 35 acumula una revalorització d'un 16,35%.

Entrant a l'anàlisi de la setmana, l'analista de mercats Joaquín Robles ha englobat que ha estat marcada pel canvi de política monetària de la Fed, que finalment va decidir retallar els tipus d'interès en 50 punts bàsics, deixant les taxes en el rang del 4,75-5%.

"Ha servit com impulso a l'alça en la confiança dels inversors que veuen més a prop un possible aterratge suau i en els principals selectius mundials", ha explicat com a conseqüència de l'acció del banc central nord-americà.

De fet, ha estat una setmana particularment intensa per a les institucions de política monetària: el Banc del Japó ha decidit mantenir sense canvis els tipus d'interès en el 0,25%; el Banc d'Anglaterra ha mantingut inalterats els tipus d'interès en el 5% (els va baixar l'agost per primera vegada) i ha optat per un "enfocament gradual"; i el Banc de Noruega -el Norges Bank- els ha deixat sense canvis al 4,5% però ha obert la porta de les retallades per a principis de 2025.

Tot això, després que el Banc Central Europeu (BCE) efectués la passada setmana el seu segon retalli de tipus, deixant les taxes de referència en el 3,5%.

En una setmana escassa de referències macroeconòmiques, Robles ha anticipat que ara la gran incògnita és "si realment la inflació continuarà a la baixa en les pròximes dates o si pogués oferir algunes sotragades al camí que obliguin a la Fed a canviar la seva política monetària", la qual cosa al seu torn tindrà repercussions en l'entitat presidida per Lagarde, tal com han alertat diversos analistes del mercat.

Al terreny empresarial espanyol, tres fons inversors --Flat Footed, Mason Capital Management i Sachem Head Capital Management-- han demanat d'entrar en el consell d'administració de Grifols en ple procés de la possible oferta pública d'adquisició (OPA) del fons Brookfield Asset Management i la família fundadora sobre l'empresa catalana.

També han esdevingut novetats entorn de l'OPA hostil del BBVA sobre Banc Sabadell: el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura, va assenyalar aquest dimarts que l'organisme observarà quin és el camí que segueix la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) quant a si l'OPA de BBVA sobre Banc Sabadell s'aprova en fase 1 o passa a fase 2 i que, en funció d'això, avaluaran el moment idoni per a la seva autorització.

Per la seva part, la presidenta de la CNMC, Cani Fernández, va assenyalar aquest dijous que el regulador continua analitzant l'oferta pública d'adquisició (OPA) de BBVA sobre Banc Sabadell a causa dels múltiples requeriments d'informació que ha hagut de remetre Banc Sabadell pel caràcter hostil de l'operació.

Del seu costat, el president de BBVA, Carlos Torres, va assenyalar a començaments de setmana que els accionistes de Banc Sabadell han de tenir en compte "què passa amb el valor de les seves accions si l'oferta falla".

Precisament arran de les entitats financeres cotitzades, Robles ha comentat que les retallades dels tipus d'interès estan oferint de moment una confiança en les entitats bancàries que podrien compensar la caiguda en el marge d'interessos amb l'increment en el consum, l'augment d'activitat i la demanda de crèdit.

Les retallades de tipus també impulsen, segons Robles, als sectors amb més nivells d'endeutament, com l'energètic o lligats a les matèries primeres, que podrien millorar les seves perspectives de creixement davant d'un increment del consum gràcies a les polítiques monetàries adoptades.

L'evolució alcista ha estat el denominador comú a Europa: Londres ha sumat un 0,08%; Frankfurt un 0,11%; Pariu un 0,47% i Milà un 0,58%.

A l'altre costat de l'Atlàntic, el S&P 500, el tecnològic Nasdaq i el Dow jones marcaven avenços setmanals de més d'un 1%.

En altres mercats, el barril de cru Brent, de referència a Europa, s'encaria aquesta setmana un 4%, a 74,45 dòlars, mentre que el de Texas s'apreciava un 4,8%, fins als 71,95 dòlars.

L'euro s'apreciava en la setmana un 0,86%, fins a assolir un tipus de canvi d'1,1171 dòlars, mentre que el bo espanyol a deu ha tancat en el 2,992%, amb la prima de risc (el diferencial amb el bo alemany) en els 78,8 punts.

L'unça d'or troy s'impulsava un 1,8% en la setmana, marcant nous màxims històrics sobre els 2.600 dòlars, mentre que el bitcoin es disparava un 5%, fins a negociar-se en 63.000 dòlars, per la tornada de la gana al risc després de la retallada de la Fed.

Claus de la setmana vinent

Robles ha apuntat que la setmana vinent coneixerem els PMI manufacturers i de serveis en les principals economies mundials, paràmetres que donaran compte de l'evolució i la salut de les economísd.

Així mateix, es publicarà el creixement del PIB dels Estats Units i a Espanya coneixerem les dades d'inflació de setembre a finals de setmana.