El gruix de la inversió dels espanyols es troba en fons de diners (monetaris) que inverteixen, principalment en lletres del Tresor i pagarés d'empreses, i fons de renda fixa la cartera de la qual està composta per bons que van des dels 2 fins als 30 anys. Segons dades d'Inverco a tancament de l'octubre passat, 140.656 milions d'euros (gairebé la meitat del total invertit en fons) està en la categoria de renda fixa, mentre que uns altres 21.301 milions es mouen en els fons de diners.

Aquests últims estan patint en la seva rendibilitat les baixades dels tipus d'interès aplicades pel Banc Central Europeu (BCE). L'interès de les lletres del Tresor es va fixar en la subhasta d'aquest mes de novembre en el 2,63%, quan el març de l'any passat es col·locaven al 3,8%: una caiguda molt substancial i que continuarà si l'organisme de Christine Lagarde continua rebaixant el preu dels diners al llarg de 2025 com esperen els analistes. Fins a l'octubre passat, els fons monetaris que es nodreixen de lletres oferien una rendibilitat mitjana del 2,86%, però aquest guany s'anirà reduint durant el proper any.

En el costat dels fons de renda fixa, els de curt termini acumulen una rendibilitat anual mitjana del 2,93%, mentre que els de llarg termini han rendit el 2,59%. Ara bé, el bo espanyol a 10 anys, per exemple, s'ha mantingut pràcticament estable en tot l'any per sobre del 3% i no s'ha vist tan afectat com les lletres per les retallades aplicades pel BCE. El 3% de rendibilitat dels bons es manté des de desembre de 2023, encara que va arribar a tocar màxims del 3,4% durant el mes de juny passat.

Encara que els tipus d'interès a curt termini (fons de diners) baixen amb força empesos per les decisions de política monetària, els tipus de llarg termini (fons de renda fixa) amb prou feines han caigut en els últims deu mesos.

La victòria electoral del republicà Donald Trump ha estat clau en aquest moviment a l'alça dels tipus dels bons

La situació ha estat encara més evident als Estats Units. La Reserva Federal nord-americana (Fed) ha retallat dues vegades el preu dels diners, però els bons a 10 anys d'aquest país han pujat amb força la seva rendibilitat. A començaments d'aquest 2024 aquests bons rendien el 3,93%, mentre ara ofereixen un guany del 4,33%. Aquesta pujada de tipus ha provocat pèrdues en el preu del bo i evidencia la total desconnexió entre les decisions de la Fed i el mercat a terminis més llargs.

La victòria electoral del republicà Donald Trump ha estat clau en aquest moviment a l'alça dels tipus dels bons: menys impostos i més despesa pública suposen més deute, i els mercats estan disposats a treure profit d'aquesta necessitat de més diners. "Creiem que aquest escenari de dèficit té poques probabilitats de canviar amb la nova administració nord-americana; així, es preveu que el deute nacional continuï augmentant des dels 36 bilions de dòlars actuals, que suposen al voltant del 120% del seu PIB. En l'última edició del seu Fiscal Monitor, l'FMI pronostica que el dèficit pressupostari d'EE. UU. triplicarà amb escreix el d'Alemanya", expliquen Mark Nash, James Novotny i Huw Davies en un recent informe de la gestora Jupiter AM.

L'analista Juan Ignacio Crespo espera, en cas de repetir-se l'esdevingut en la victòria electoral de Trump el 2016, una forta pujada dels bons nord-americans. "Podria arribar a un punt situat entre 5,5% i 6%. Alguna cosa que a qui tingui cartera constituïda de deute públic dels EUA a llarg termini li resultarà esborronadora", per l'impacte a la baixa en el preu del bo. Això sí, Crespo recorda que aquest repunt va durar només una vintena de dies i després els tipus van tornar a la normalitat.

També a Espanya el deute no para de créixer i serveix també d'argument perquè els tipus a llarg termini continuïn ferms. El deute públic a Espanya va assolir un màxim històric d'1,637 bilions d'euros el setembre, segons dades del Banc d'Espanya. Encara que la ràtio deute sobre PIB es va reduir al 104,4% gràcies al creixement econòmic, l'augment interanual del 3,7% evidencia l'impacte de la pandèmia, la guerra a Ucraïna i la inflació en les finances públiques. A més, s'espera també que afectin les inversions necessàries per reconstruir les destrosses de la gota freda a València.

Què fer?

L'inversor ha, doncs, d'elegir entre mantenir fons de diners la rendibilitat dels quals anirà disminuint durant 2025 o assumir els riscos més grans dels bons a llarg termini que, mantindran o, fins i tot, registraran alces en la seva rendibilitat. Els fons monetaris no tenen risc de depreciació per la curta vida de les lletres o els pagarés del Tresor, amb un termini màxim de 18 mesos.

Tanmateix, els bons a mitjà i llarg termini sí que poden patir pèrdues si apugen els tipus ja que s'hauran d'adaptar a la nova rendibilitat valent menys. Aquesta és la cruïlla en la qual es troben els inversors de més de 160.000 milions en fons d'inversió. Els experts consultats que, en aquesta situació, seria recomanable optar per fons de renda fixa de curt termini o per aquells que tenen bons a la seva cartera entre 2 i 5 anys, menys sensibles als moviments de tipus.