L'índex VIX, sigles de Volatility Index, que mesura la volatilitat dels mercats nord-americans, s'ha disparat fins al doble del seu valor l'agost, amb xifres mai vistes des de la pandèmia, davant de les dades negatives de l'atur nord-americà al 4,3% (pitjor xifra des d'octubre de 2021), de la mà dels decebedors resultats de les tecnològiques, amb acomiadaments massius i pèrdues milmilionàries d'Intel. Aquestes situacions, que ja van castigar a les borses europees i nord-americans a final de la setmana passada, es van fer eco a Tokyo durant el tancament d'aquest dilluns de l'índex Nikkei per portar-la a la segona pitjor caiguda de la història, un 12,49%. El dany va tornar a Europa i els Estats Units com un bumerang i cal esperar per veure quin serà l'abast.

El conegut com a índex de la por, que fa als inversors una idea del risc de volatilitat general dels mercats, va passar l'any amb certa estabilitat entre uns mínims de 13 punts i uns màxims de 19 que de seguida es van moderar. En els últims 5 dies, s'ha duplicat en passar del 16,36 el 31 de juliol a 38,57 a les 00h de la nit d'aquest dilluns, valor gairebé idèntic al d'octubre de 2020, en plena pandèmia i amb el planeta encara mig confinat i sense vacuna, si bé l'octubre de 2022 va assolir uns 32 punts que voregen la situació actual i que després no van precipitar cap gran crisi financera. 

Durant la pandèmia, l'índex va assolir una cota de gairebé el doble que ara, amb 65 punts el 20 de març de 2020, el seu punt àlgid, després de saltar dels 13 punts del 14 de febrer els 40 del 28, quan es començaven a notificar els primers casos, les primeres morts i l'expansió per tot el món de la crisi per la pandèmia.

La caiguda de Silicon Valley Bank, el 10 de març de 2023, no va produir conseqüències tan dràstiques com el moment actual, i tan sols es van assolir 25 punts que no van augmentar amb el posterior col·lapse de Credit Suisse.

Les Borses, en alerta

Malgrat els bons resultats empresarials aconseguits per les grans empreses de l'IBEX, el selectiu espanyol va ser el més tocat a Europa amb un descens del 2,34% per la caiguda del Nikkei davant de la incertesa nord-americana. Existeix, no obstant això, un efecte 'recollida de beneficis' l'agost, per l'arribada de les vacances i després dels resultats del primer semestre, que pot augmentar l'efecte baixista dels mercats.

La caiguda del Nikkei, encoratjada per la frenada nord-americana, però també per la baixada de tipus al Japó enmig d'una contracció econòmica, es va encomanar de seguida ahir per Àsia, primer, i per Europa i els Estats Units, després.

Londres va tancar aquest dilluns un 2,04% per sota de divendres, mentre que el DAX 40 alemany ho va fer amb una caiguda de l'1,82% i el CAC-40 francès, menys colpejat, va caure un 1,42%, i la de Milà, segona entre les més rellevants europees que més va caure amb un 2,26%.

Més preocupant va ser la nova caiguda en Wall Street, amb el Dow Jones perdent un 2,20% en l'obertura del parquet i el Nasdaq un 2,75%, amb l'índex Estàndard & Poors cedint un 2,37%.

Hores abans havien tancat les borses asiàtiques, amb caigudes més pronunciades En terrabastall de Tòquio va afectar sobretot a Seül, que va retrocedir un 8,77 % i Taiwan, un 8,35 %. Més moderades han estat les caigudes a Hong Kong (-1,46 %) i Xangai (-1,54 %).

El pitjor aturat al sud-est asiàtic va ser el parquet de Kuala Lumpur, que es va desplomar per sobre del 4,5%, mentre que els de Manila i Bangkok van ser els que millor van resistir amb caigudes entorn del 2,5 per cent.

A Singapur, la borsa de valors de la ciutat-Estat va baixar 137,78 unitats, el 4,07%, i l'índex STI es va quedar en 3.243,67 punts.

A Indonèsia, la plaça borsària de Jakarta va retrocedir 248,47 punts, el 3,40%, i l'indicador compost JCI es va quedar en 7.059,65 unitats.

A Tailàndia, la borsa de Bangkok va baixar 38,41 enters, el 2,93%, i l'índex SET va quedar en 1.274,67 unitats.

La patacada als mercats nord-americans va precipitar les especulacions entre analistes que apunten a una anticipació de la Fed en una possible reunió d'emergència per a una baixada de tipus de 50 punts que estava prevista per al setembre. Amb aquesta mesura, s'abaratirien els crèdits i es promouria una inversió que corregiria els mercats.

Els analistes de Bankinter van explicar que existeix una "baixa intensitat al front macro i últims resultats de la temporada", als quals se sumeixin una "creixent por d'un aterratge brusc en EE.UU". La falta d'indicadors rellevants al llarg de la setmana "ajudarà a temperar els ànims davant d'una canvi d'expectatives que sembla excessivament precipitat", auguraven des de Bankinter. Per a la setmana s'esperen l'ISM de Serveis als EUA (L) que s'espera repunt i entri en zona d'expansió, Banc d'Austràlia (M) i de l'Índia (J), i l'IPC de juliol a la Xina (V).

"Tret de l'ISM, tot ens agafa bastant lluny i tindrà poc impacte als mercats occidentals tret de, potser, l'IPC xinès", apunten els analistes. "Després de nous senyals alarmants de debilitat econòmica en aquest país (PMI Manufacturer torna a zona de contracció), l'IPC flirteja novament amb la deflació", afegien.

Els analistes són cauts i no auguren una gran patacada econòmica derivada de la caiguda de les borses, sinó potser un "aterratge suau de l'economia global". Des de Renda 4, avançaven: "Continuem pensant que les borses podrien oferir millors punts d'entrada davant de la materialització d'alguns riscos (eleccions, extensió del conflicte a l'Orient Mitjà, cicle, inflació), encara que les preses de beneficis haurien de ser limitades amb el suport de la rotació sectorial, les baixades de tipus d'interès i l'aterratge suau de l'economia global."