Les turbulències que ha viscut el sector bancari al món després de la fallida del Silicon Valley Bank (SVB) i la posterior absorció de Credit Suisse per part d'UBS, ha posat de nou en el primer pla les cobertures dels dipositants bancaris. Els EUA van decidir cobrir amb el seu Fons de Garantia Bancari tots els dipòsits del SVB amb independència del seu import. Així, es va decidir "volar" el límit de 250.000 dòlars per titular que està establert, i encara continua vigent.

Aquesta decisió es va justificar en el temor de la "correguda 2.0" per la qual els dipositants nord-americans treien els seus diners del banc. La por d'una crisi sistèmica a causa d'aquesta fuga de diners dels bancs va explicar la decisió, encara que ja dijous passat, Yenet Yellen, secretària del Tresor dels Estats Units, va indicar que la mesura havia estat excepcional, provocant la caiguda en Borsa dels valors bancaris. Es calcula que en aquests dies d'enrenou bancari van fugir de la banca 6 bilions de dòlars en dipòsits.

En el cas d'Europa, el límit de cobertura dels dipòsits bancaris està fixat en 100.000 euros per titular (200.000 euros si figuren dos titulars del compte o el dipòsit, per exemple), una quantitat substancialment inferior que als Estats Units. Per això, es recomana que quan se superi aquest límit s'ingressi l'excés en una altra entitat financera a fi que tot l'estalvi estigui cobert. El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD) es nodreix de les aportacions dels propis bancs i és per això que, tret d'una greu crisi bancària, no sigui necessari acudir als diners públics per cobrir el rescat.

Segons explica el prestigiós advocat i professor de temes financers, Fernando Zunzunegui, el FGD cobreix els dipòsits en diners i en valors constituïts en les entitats de crèdit fins a 100.000 euros per titular, davant del concurs de l'entitat o la impossibilitat de restituir els dipòsits o atendre les seves obligacions.

Des d'octubre de 2008, també els inversors espanyols compten amb una cobertura per als diners col·locats en societats de valors, agències de valors i societats gestores de carteres (fons d'inversió, entre d'altres). L'anomenat Fogain (fons de garantia d'inversions) es posa en marxa en cas que alguna d'aquestes entitats entri en una situació de concurs de creditors es tingui judicialment per sol·licitada la declaració de concurs de l'entitat o es produeixi respecte de l'entitat una declaració d'insolvència per part de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El Fogain, els recursos del qual estan alimentats per aquestes empreses de serveis d'inversió, cobreix els diners i els valors disponibles o custodiats per empreses de serveis d'inversió fins a 100.000 euros per titular. Igualment, s'aconsella no superar aquest límit en una sola societat o agència de valors o en una societat de carteres per poder cobrir tota la posició.

Diferència entre Fogain i FGD

Ara bé, com indica Zunzunegui, "el Fogain malgrat la seva enganyosa denominació no garanteix les inversions. Només garanteix la perduda davant dels incompliments en la prestació de serveis d'inversió o en el servei de custòdia de valors". I afegeix: "Si una persona té 100.000 euros dipositats en un banc està cobert pel FGD. Però si decideix adquirir amb aquest saldo participacions en un fons d'inversió perd la garantia de dipòsits. És un risc que assumeix en deixar de tenir un dipòsit bancari i passés a tenir participacions en un fons d'inversió, no sempre advertit. Els fons d'inversió manquen de fons de garantia", conclou.

Aquesta apreciació de Zunzunegui posa en relleu que el Fogain no cobrirà les pèrdues en la que hagués ocorregut l'inversor amb les seves compres de bons, accions, divises, fons d'inversió, etcètera. Per tant, no es cobreix els diners inicialment invertits sinó el que tingués l'inversor en el moment que es van produir les circumstàncies que donessin lloc a posar en marxa aquest fons de garantia d'inversions. Una cosa que diferencia clarament a l'estalvi (corresponent als comptes corrents i els dipòsits bancaris) davant la inversió (bons, accions...) que si incorren en pèrdues no estan coberts, cosa que no pot ocórrer amb els primers. Així mateix, la CNMV recorda que el Fogain "no cobreix les pèrdues de valor que pateixin les inversions com a conseqüència del funcionament dels mercats ni per insolvència de l'emissor".