La victòria electoral de l'expresident republicà Donald Trump en els comicis de dimarts passat ha remogut els mercats financers, en espera de confirmar si aconsegueix majoria a la Cambra de Representants, després de la ja esperada en el Senat. El dia es va tancar amb eufòria a les borses nord-americanes amb els valors bancaris liderant els guanys i caigudes a les places europees i als mercats emergents. Dòlar fort, tipus a l'alça als bons i molta volatilitat en el bitcoin després de tocar màxims en els 75.000 dòlars.

Encara que caldrà esperar fins al gener per veure les primeres decisions que prengui el nou president, les inquietuds se centren en un augment de la inflació a mitjà termini en l'economia nord-americana que posaria posar fi o ajornar la rebaixa de tipus d'interès de la Reserva Federal (Fed) que aquest dijous té una nova cita per prendre una decisió sobre el preu dels diners. L'anunci de les seves polítiques econòmiques ha anat en aquesta línia de pujada dels preus. Els tres eixos són: fre a la immigració amb pujades de costos salarials, increment de la despesa pública i, per tant, tipus més elevats per atreure als finançadors del seu ja infladíssim deute i, finalment, proteccionisme econòmic que frena la competència de preus de serveis i productes nord-americans davant tercers països.

La política econòmica de Trump podria tenir efectes inflacionaris significatius que posarà a la Reserva Federal en el centre de l'escenari, amb la difícil tasca d'equilibrar el creixement econòmic i controlar la inflació. Encara que la Fed ha buscat mantenir-se neutral i protegir la seva independència, un govern amb un enfocament econòmic agressiu i un estímul fiscal elevat podria posar en risc aquest equilibri, afectant tant els mercats nord-americans com l'estabilitat financera global.

Les inquietuds se centren en un augment de la inflació a mig termini, que posaria posar fi o ajornar la rebaixa de tipus d'interès

I tipus d'interès més alts mou tota la cadena de la inversió. Empitjora les valoracions de les accions i augmenta els costos financers de les empreses; atreu la inversió cap a les inversions sense riscos que rendiran més i enforteix al dòlar davant la resta de divises, especialment les de les economies emergents. De moment, els mercats d'accions no han valorat aquestes esperades alces de tipus ja que descompten la desregulació en alguns sectors i la despesa més gran anunciada.

Analistes i gestors coincideixen que els efectes s'estendrien a diversos sectors estratègics als EUA i Europa, i destaquen especialment el paper crucial de la Reserva Federal, que podria enfrontar tensions en la seva independència i en la seva capacitat per gestionar la inflació i els tipus d'interès.

Rodrigo Cebrián, director d'inversions a Edmond de Rothschild (Europe) a Espanya, adverteix que les polítiques proteccionistes de Trump, marcades pel seu lema "America First", pressionaran les relacions comercials entre els EUA i la UE. Afirma que sectors com l'automòbil, la maquinària i els productes electrònics, on les exportacions europees són destacades, serien especialment vulnerables a nous aranzels. El proteccionisme de Trump podria portar a taxes del 25% sobre els automòbils europeus, encarint les exportacions per a fabricants europeus en un moment en què enfronten la competència accelerada de la Xina en el desenvolupament de vehicles elèctrics.

El proteccionisme de Trump podria portar a taxes del 25% sobre els automòbils, encarint les exportacions per a fabricants europeus

A més, el potencial augment en el dèficit fiscal nord-americà, estimat entre 6 i 7,5 bilions de dòlars cap al 2035, exerciria una pressió indirecta sobre les inversions europees i soscavaria l'estabilitat econòmica global. Cebrián també esmenta que el sector d'energies renovables a Europa, amb empreses com Siemens i Schneider Electric, podria veure's afectat si Trump prioritza combustibles fòssils sobre energies netes, la qual cosa desacceleraria l'avenç cap a la transició energètica.

Un dels punts més crítics que subratllen diversos analistes és el paper de la Reserva Federal i la seva capacitat per enfrontar un entorn econòmic potencialment més inflacionari sota les polítiques de Trump. Luke Bartholomew, economista en cap adjunt d'abrdn, explica que els mercats probablement s'enfocaran en els efectes reflaccionaris de la política de Trump, sobretot si s'acompanya de retallades fiscals. Això podria estimular el sentiment de risc a curt termini, però adverteix que a mesura que els elements del seu programa es facin efectius, els augments aranzelaris i la magnitud de l'estímul fiscal poden alterar aquesta reacció inicial dels mercats, incrementant la pressió sobre els tipus d'interès i els preus.

Blair Couper, director d'inversions d'abrdn, afegeix que l'administració Trump podria provocar una escalada en els tipus d'interès, que afectarien sectors sensibles, com el financer, mentre que àrees de creixement prolongat, com la immobiliària, patirien l'efecte negatiu de tipus més alts. Couper assenyala que l'enfortiment del dòlar seria una possibilitat, encara que adverteix que això dependrà de la resposta de la Reserva Federal a les pressions inflacionàries i a l'eventual interferència de Trump en la institució.

Kevin Thozet, membre del comitè d'inversió de Carmignac, reforça l'expectativa que l'administració Trump impulsi polítiques inflacionàries a través del proteccionisme i la desregulació, les quals podrien alterar l'equilibri actual de la Reserva Federal. Thozet destaca que la retirada de treballadors immigrants, com a part de la política de Trump, reduiria l'oferta laboral i augmentaria els salaris, exercint una pressió addicional sobre la inflació.

Interferències

La qüestió de la independència de la Reserva Federal és un altre tema candent després dels resultats electorals. Trump ja es va mostrar contrari de renovar l'actual president de la Fed, Jerome Powell. Michaël Nizard i Nabil Milali, de l'equip d'Edmond de Rothschild AM, subratllen que la Fed ja enfronta desafiaments per mantenir la inflació sota control i que les polítiques de Trump, que inclourien aranzels alts i restriccions al mercat laboral, augmentarien les pressions inflacionàries. Encara que la Fed, que es reuneix aquest dijous, podria aplicar una retallada de tipus de 25 punts bàsics, l'evolució del programa de Trump podria portar la institució a revisar la seva actitud i a alentir les seves retallades per evitar desgavells en els preus.

Gordon Shannon, gestor de TwentyFour AM, observa que els mercats estan replicant el comportament de 2016, quan la victòria de Trump va impulsar l'augment en la renda variable i el retrocés dels bons del Tresor a llarg termini, davant de les expectatives d'un estímul fiscal expansiu. Shannon destaca que la resposta de la Fed serà clau per entendre la direcció dels actius. Oliver Blackbourn, gestor de carteres multiactius de Janus Henderson, afegeix que és probable que el Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC) opti per una posició cautelosa en les seves decisions, postergant canvis fins que s'aclareixi la política econòmica, en un intent per no comprometre la seva independència davant les pressions polítiques.

Deute

Els analistes també es mostren cautelosos sobre la reacció dels mercats de renda fixa davant d'un escenari de polítiques econòmiques més inflacionàries. Segons Tim Murray, estrateg de mercats de capitals de T. Rowe Price, la política comercial de Trump i les seves posicions sobre immigració podrien portar a expectatives de més inflació, amb increments addicionals en els rendiments de bons i una menor disposició dels inversors a pagar preus alts pels fluxos de caixa futurs de les empreses. Aquest entorn inflacionari afectaria no només el mercat de deute, sinó també la renda variable.

Finalment, Brian O'Reilly, cap d'estratègia d'inversió en Mediolanum International Funds, destaca que les expectatives d'una política fiscal expansiva, juntament amb el possible dèficit, elevarien la incertesa al mercat de bons i provocarien una possible sortida de capitals. Si bé Trump ha manifestat en ocasions el seu desig d'un dòlar més feble, els aranzels i un estímul fiscal enèrgic podrien valoritzar la divisa nord-americana. Tanmateix, la posició expansiva de la Fed i la comparativa amb altres economies mundials també jugaran un rol fonamental en l'evolució del dòlar.