El 20 d'abril de 2023 passarà a la història per ser el dia en què es va aprovar el primer marc regulador per a les criptomonedes. Després de més de quatre anys d'anàlisi, dos exercicis de formulació legislativa, múltiples canvis i una infinitat de dubtes i crítiques, el Parlament Europeu va donar llum verda a la Llei MiCA, la que és la primera referència reguladora de les criptomonedes a tot el món i amb la qual, tant inversors, com empreses, esperen que s'avanci cap a una regulació major, més àmplia i internacional del mercat dels criptoactivos en un futur pròxim.
L'Eurocambra va aprovar MiCA amb 517 vots a favor, 38 en contra i tres abstencions. L'esmentada llei, malgrat semblar crucial per al desenvolupament i bon avenir de la indústria criptogràfica, ha aixecat les crítiques de diversos agents del mercat, encara que gairebé la totalitat del sector ha mostrat el seu optimisme per l'aprovació del primer marc regulador del sector amb què, a més, Europa supera els Estats Units. Fins i tot això, i malgrat que, en els últims dies, el terme 'MiCA' ha copat les primeres planes de diversos mitjans, hi ha qui no sap el que és aquesta llei i tot el que aporta al sector.
D'entrada, les criptomonedes, malgrat la proliferació i calat que han tingut en els últims anys, era un mercat sense regular. Encara que els més puristes de les criptos entenen que aquests actius estan preconcebuts per ser independents, segurament ni ells mateixos no haurien predit fa una dècada la importància que anaven a tenir les criptomonedes en les finances i en les economies actuals. Davant del nivell d'adeptes que el mercat cripto mou i, per descomptat, davant de la quantitat de problemes que s'han originat al sector (fallides, estafes...) en els últims anys, els quals han elevat la incertesa entre els inversors, el mercat demandava una regulació àmplia.
Què és la Llei MiCA?
Fins abans de MiCA, les nacions és les 'arreglaven' per regular la indústria, una cosa que generava sobresalts entre empreses, sobretot a l'hora d'obtenir llicències i operar legalment en un país o un altre. Amb la nova regulació europea, aquest 'problema' s'esborra. MiCA és un reglament que s'aplicarà als criptoactivos que no estiguin regulats per la legislació vigent sobre serveis financers. El que es busca amb aquesta llei és regular l'emissió, oferta al públic i la negociació de les criptomonedes. L'objectiu: que el consumidor estigui informat del que compra, dels riscos que implica la inversió en criptomonedes, de saber en tot moment on són els seus dipòsits... diguem que la llei reforça la transparència de la indústria; dotant-la de més seguretat, i asseient la certesa, conceptes que, fins ara, no quedaven del tot clar al mercat cripto.
A més d'això, MiCA unifica el reglament per a les plataformes que operin en els Estats membre de la UE. Totes elles hauran d'estar subscrites a la nova regulació, la qual entrarà en vigor a mitjans de 2024 o finals de 2025. D'aquesta forma, hi haurà un control exhaustiu de tots els moviments de les empreses del sector, les quals hauran d'informar els reguladors d'aquelles transaccions que suscitin dubtes o siguin il·legals, entre moltes altres coses.
MiCA sembla com el primer pas cap a una regulació més àmplia i exhaustiva, que, amb seguretat, serà revisada per afegir petits detalls que, ara com ara, s'escapen. Es pot destacar que el de les criptomonedes és un sector molt jove, el qual ha experimentat una evolució abrupta en els seus pocs anys de vida. Aquesta evolució prematura continua i el que avui està a l'avantguarda, segurament en 12 mesos és antiquat. Malgrat això, MiCA ha obert la veda, instaurant un primer marc regulador per a una indústria que el clamava des de fa anys.
Les plataformes acullen MiCA amb optimisme
Per a Javier de la Torre, director de Binance a Espanya i Portugal, la llei és una "fita en el desenvolupament de la indústria de les criptodivises i Web3". El directiu creu que "encara que els petits detalls seran clau, creiem que es tracta d'una solució pragmàtica a les restes a què s'enfronta la indústria". Per la seva part, per a Eric Demuth, CEO de Bitpanda, MiCA és "una legislació pionera a escala mundial. Es tracta d'una normativa estandarditzada que aportarà confiança i seguretat al sector".
Després d'un 2022 negre, en el que diversos inversors van perdre la confiança en el mercat cripto arran de les fallides de firmes com FTX o Celsius, el cessament d'operacions de Kraken al Japó, o les aturades a Binance... MiCA ve per revertir aquest temor i aquesta desconfiança dels inversors cap aquesta indústria. Al cap i a la fi, un mercat com el de les criptomonedes, el qual va a més i té pes per a les entitats bancàries internacionals, necessitava una regulació. Per a Sergio Gualix, CEO d'Oubita, "en comptar amb un marc legal sòlid, els inversors podran sentir-se més segurs en realitzar transaccions".
Per a José María Viñals, professor de Dret en l'IEB, aquesta regulació "enforteix l'estabilitat financera de l'eurozona i fa èmfasi en la transparència i protecció al consumidor, que és el que busca la Llei."
Quins són els 'peròs' de MiCA?
Malgrat que la majoria dels experts i directius de plataformes de criptomonedes consideren que aquesta norma marca un punt d'inflexió al sector, també hi ha veus crítiques. Com va informar ON ECONOMIA, Rodrigo Buenaventura, president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va expressar a començaments de febrer que la Llei MiCA "no és un bàlsam arreglatodo" i que "no eliminarà tots els riscos". Per al màxim mandatari del regulador espanyol, la nova norma regula "dos o tres esglaons per sota del que es requereix als instruments regulats".
Un altre dels punts que no acaben d'encaixar entre els directius és que MiCA no regula ni els NFT ni tampoc les Defi, dos mons amb arrelament al sector cripto, ja que es fonamenten en la xarxa Blockchain i que, tanmateix, no estan emparats amb la nova llei. Per a Sergio Gualix, CEO d'Oubita, la norma "hauria d'haver arribat abans i hauria de ser més àmplia, incloent-hi als NFT i a les finances descentralitzades".
Una altra qüestió d'importància és que, amb tots els retards que hi ha hagut a l'hora de preparar aquesta norma (hauria d'haver entrat en vigor a mitjans de 2023), la llei no va més enllà dels criptoactivos. Una de les crítiques més escoltades és que, aquesta norma, per la seva configuració i pel que inclou, estarà per darrere de la tecnologia Blockchain en tot moment.
D'altra banda, un altre dels 'però' que deixa aquesta nova norma per als principals governants, experts i directius d'empreses és que hauria de ser una regulació internacional. Malgrat que tots coincideixen que és un primer pas important i el breakeven del sector de les criptomonedes, també creuen que no s'hauria de quedar únicament en una sola jurisdicció. Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d'Espanya, o Luis de Guindos, vicepresident del BCE, creuen que hauria de ser una norma internacional, sobretot pels desequilibris que puguin donar-se a les diferents regions. Des de Bitpanda creuen que "cal eliminar els buits legals i aplicar la regulació a tothom, sobretot als agents no europeus que operen il·legalment al mercat."
Sigui com fos, MiCA és el començament del qual pot ser una regulació més extensa i àmplia. Per a José María Viñals, professor de Dret de l'IEB, "l'autèntic èxit de la norma dependrà del treball d'implementació que es dugui a terme mitjançant la concreció de determinats aspectes tècnics" que encara no han estat definits. De moment, el sector de la criptomoneda ja té la seva llei, una cosa que, com poc, aporta credibilitat, transparència, solidesa i confiança tant als inversors com als Governs internacionals.