La proporció de ciutadans a Espanya que posseeix criptoactius s'ha més que duplicat en tot just dos anys, segons un estudi del Banc Central Europeu (BCE), que eleva al 9% la relació d'espanyols que tenien aquest tipus de monedes opaques el 2024, davant el 4% de 2022, un creixement en línia amb la mitjana de l'eurozona. Segons l'"Estudi sobre les actituds de pagament dels consumidors en la zona euro", en el conjunt de l'eurozona, la proporció d'enquestats que van dir posseir criptoactius ha passat del 4% el 2022 al 9% el 2024, un nivell que el BCE considera "bastant baix".

Entre els vint països de l'euro, només 13 van informar de percentatges de tinença de criptos superiors al 10%, corresponent els més significatius a Eslovènia (15%) i Grècia (14%), mentre que Irlanda, Croàcia, Xipre, Letònia i Àustria van informar d'una proporció del 13%. Els criptoactius, en especial bitcoin, ha cobrat un interès especial entre els inversors amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca per segona vegada.

En l'extrem oposat, els països de la zona euro amb un menor percentatge de persones que van declarar tenir criptoactius el 2024 van ser Alemanya i els Països Baixos, amb un 6% en ambdós casos, per davant d'Estònia, amb un 7%, i de Lituània, amb un 8%, informa EP.

En línia amb el 9% d'Espanya i de la mitjana de la zona euro també es van situar els francesos i italians, encara que el 2022 al país gal la proporció era del voltant del 3% i al país transalpí lleugerament superior al 2%. En termes d'edat, el BCE destaca que les persones d'entre 25 i 39 anys tenien més probabilitats de tenir criptoactius, seguides per les de 18 a 24 anys.

En qualsevol cas, malgrat el creixent interès en els criptoactius, "la taxa d'adopció entre el públic continua sent comparativament baixa".

Inversió

Així mateix, la consulta del BCE entre les persones que van informar de la tinença de criptoactius constata que de manera majoritària (54%) la seva finalitat és únicament com a mitjà d'inversió, mentre que el 16% els utilitza com a mitjà de pagament i un 19% per a ambdós. No obstant això, el BCE assenyala que l'anàlisi per països revela disparitats significatives en l'ús de criptoactius per a inversió en comparació amb el pagament, ja que, als Països Baixos, el 90% dels enquestats va informar que utilitzava criptoactius únicament per a inversions, mentre que el 2% ens utilitzava sol per a pagaments.

Així mateix, un total del 82% dels enquestats a Alemanya van declarar que utilitzen criptoactius únicament amb finalitats d'inversió, però només el 6% els utilitza únicament com a mètode de pagament. Del seu costat, França va registrar la diferència més petita entre els dos usos, amb un 57% utilitzant-los exclusivament per a inversió i un 25% únicament per a pagament. En el cas d'Espanya, un 57% va declarar el seu ús exclusiu com a inversió, davant el 19% que els utilitza únicament per a pagaments.

Així mateix, entre aquells que utilitzen criptoactius tant amb finalitats de pagament com d'inversió, el percentatge més gran es va observar a Lituània, amb un 30%, per davant del 29% de Xipre i Bèlgica, mentre que només el 4% als Països Baixos va dir el mateix. A Espanya, un 20% dels enquestats que tenen criptoactius va indicar el seu ús per a inversió i pagaments.