Als analistes els costa precisar les raons del bon comportament de l'or, l'unça del qual (28,35 grams) es cotitza aquests dies en màxims històrics a 2.307 dòlars. La febre sobre el metall groc el porta a guanyar des de començament d'any un 11,43%, superant la rendibilitat de les borses en aquest període. En aquest èxit de l'or, es barregen la inflació, la marxa del dòlar, l'esperada rebaixa dels tipus d'interès, etcètera, però la dada objectiva apunta a unes abundants compres d'aquest metall per part dels bancs centrals de tot el món i, molt especialment, dels països emergents.
Només en el tercer trimestre de 2023, els bancs centrals van comprar col·lectivament 337.000 tones d'or, la segona xifra més alta mai registrada per a un tercer trimestre, la qual cosa eleva les compres netes anuals a la sorprenent quantitat de 800.000 tones, un augment del 14% respecte a 2022, segons dades de Bloomberg.
En aquest sentit, Diego Franzin, responsable d'estratègies de cartera de Plenisfer Investments (grup Generali) espera que "aquesta tendència continuï, especialment avalada pels països emergents que s'enfronten a un procés de desdolarització, sobretot a Àsia. Pensem que les reserves d'or dels bancs centrals representen el 34% del total a Amèrica del Nord -el nivell més alt de la història-, davant el 2% de la Xina o el 5% de Sud-amèrica." I afegeix: "encara que no esperem que provoqui un canvi de règim en el dòlar com a moneda de referència internacional, sí que podria donar lloc que l'or tingui un impacte més important en les reserves en comparació amb la quantitat de dòlars en mans dels bancs centrals".
En un ambient geopolític complicat amb la guerra d'Ucraïna, les tensions a l'Orient Mitjà, la guerra comercial dels Estats Units i la Xina, i les contínues amenaces a l'extensió d'aquests conflictes –l'última, el possible atac de l'Iran a Israel- existeix la creença d'un pes més gran de l'or en les reserves dels bancs centrals sense tornar al sistema del patró or que va acabar el 1971.
D'ençà de la invasió russa d'Ucraïna han augmentat significativament les compres d'or, especialment per part de la Xina i Polònia
Zouhoure Bousbih, estrateg de mercats emergents d'Ostrum AM (Natixis IM) indica la puixança que des de 2008 ha tingut l'or en les reserves dels mercats emergents. Actualment, representen el 7% de les mateixes però s'han més que duplicat des de l'any de l'esclat de la crisi financera que va esclatar després de la fallida de Lehman Brothers. "La disminució de la confiança dels països emergents al bitllet verd està vinculada a consideracions tant econòmiques com geopolítiques. De fet, la crisi financera de 2008 va posar de manifest el risc de liquiditat del dòlar, erosionant la confiança en l'estabilitat del sistema financer nord-americà. El colossal endeutament dels Estats Units també fa témer una pèrdua de confiança en el bitllet verd, la qual cosa podria basar la demanda d'or," conclou.
Un altre element en favor de l'or es va produir amb la invasió d'Ucraïna. La decisió del G7 de congelar els 300.000 milions de dòlars en actius del Banc Central de Rússia va plantejar la qüestió de si no seria millor preservar les reserves d'una altra forma, a l'empara de les sancions. Una idea que recolza també Claudio Wewel, estrateg de divises en J. Safra Sarasin Sustainable AM, ja que "aquestes compres formen part d'un esforç més gran per reduir la dependència política del dòlar dels EUA, per a la qual cosa la congelació dels actius russos en dòlars a l'inici de la guerra a Ucraïna ha actuat probablement com un important catalitzador", indica.
D'ençà de l'esclat de la guerra a Ucraïna, les compres netes d'or dels bancs centrals han augmentat significativament, liderant la Xina les adquisicions. Curiosament, Polònia ha estat el segon més actiu en compra d'or a causa de la seva proximitat amb el conflicte ucraïnès. Entre abril i novembre de l'any passat, el Banc Nacional de Polònia (NBP) va comprar 130 tones d'or, augmentant les seves tinences en un 57% fins a 359 tones. Es tracta també d'un volum rècord de compres. El seu governador havia manifestat la voluntat d'augmentar la proporció d'or en les reserves internacionals del país del 12% (nivell actual) al 20%.
Per tant, l'or torna a erigir-se com una alternativa al dòlar en les reserves dels bancs centrals. Zouhoure Bousbih ho justifica que "la moneda xinesa, el iuan, encara no està preparada per competir amb el bitllet verd, ja que el creixement dels seus mercats financers no segueix el ritme de la seva expansió econòmica. L'euro comporta un risc polític, com ha demostrat l'episodi del Brexit. Per això, els bancs centrals dels mercats emergents han recorregut a l'or per diversificar les seves reserves", explica.
Xina i Índia
El bon moment de l'or també s'explica en la demanda d'inversors particulars, especialment xinesos, segons comenta l'expert de la gestora J. Safra Sarasin Sustainable. Considera que els incentius per invertir en or han augmentat clarament per als compradors xinesos, ateses les febles perspectives de creixement i el baix rendiment del mercat de renda variable de la Xina. "Tampoc no s'entreveu una millora del mercat immobiliari xinès. Els forts controls de capital i l'absència d'alternatives d'inversió viables fan dels lingots i monedes d'or un refugi segur i atractiu per als inversors xinesos".
L'Índia és un altre dels consumidors més potents, encara que per raons diferents. La dinàmica macroeconòmica de l'Índia continua sent sòlida, amb un creixement del PIB superior al 6% el 2023. Atesa la importància del mercat indi per a la demanda de joieria, "creiem que la dinàmica de creixement de l'Índia s'hauria de convertir en un motor estructural cada vegada més important del preu de l'or. Unint aquestes peces, des d'esperem que la demanda estructural més important dels mercats emergents recolzi a l'or en nivells elevats al llarg de l'any. No obstant això, s'imposa certa cautela a curt termini, ja que el metall sembla sobrecomprat des d'una perspectiva tàctica," conclou Claudio Wewel.
Així, en les perspectives per a aquest any, els experts es mostren alcistes. Diego Franzin estima que, malgrat l'evolució del context macro, l'or té potencial de revalorització a causa de la persistència d'incerteses a diversos fronts. En qualsevol cas, "pensem que l'or pot mantenir-se sistemàticament per sobre dels 2.000 dòlars l'unça i, el que és més important, complir la important funció d'estabilitzar les carteres dels inversors," pronostica. Finalment, Zouhoure Bousbih preveu que el 2024 sigui un any de forta demanda d'or, a causa del context geopolític -guerra a Ucraïna, tensions al mar Roig i conflicte al Pròxim Orient-, però també a l'atapeït calendari electoral", diu.