La forçada integració del banc suís Credit Suisse en el també helvètic UBS va tenir un episodi inesperat i que ha aixecat molta polèmica al mercat financer. Quan una entitat fa fallida, el primer que responen són les accions i després l'anomenat deute subordinat que rep també la denominació de Cocos. Tanmateix, en aquest cas, els accionistes han seguit amb els seus títols que serviran de canvi per realitzar l'operació d'integració amb UBS, mentre els propietaris d'aquests bons subordinats emesos per Credit Suisse han perdut tot el seu valor: 17.000 milions de dòlars.
Aquesta decisió que a Suïssa fonamenten en una legislació que ho permet i, fins i tot, en els propis fullets d'emissió d'aquests bons, ha descol·locat per complet els inversors internacionals que la consideren arbitrària. I té un gran efecte en els grans inversors mundials que són els que compren aquest deute subordinat. Se senten expropiats, mentre no comprenen que els accionistes segueixin amb els seus títols que ara formaran part d'UBS.
La repercussió d'aquesta decisió ha portat als grans capitals a buscar refugi en el deute públic i també en inversions que escapin al control dels supervisors financers. En el deute, la repercussió és clara. Malgrat que la Reserva Federal nord-americana (Fed) va pujar aquesta setmana els tipus d'interès en 25 punts bàsics fins al 4,75%-5%, l'interès dels bons no ha fet més que baixar. La referència a 10 anys als Estats Units ha caigut al 3,37% quan començava març en el 4% de rendibilitat. Un tipus que evoluciona de forma oposada al preu del bo: els preus dels bons pugen per l'entrada de diners i baixen els tipus d'interès. Un comportament que escapa a la lògica de l'enduriment de la política monetària i que s'explica més en la recerca d'aquest refugi i en un horitzó econòmic de recessió pel que les rendibilitats d'avui es donen per bones de cara al futur.
Beneficis col·laterals
Però a més s'han beneficiat d'aquesta decisió de les autoritats helvètiques sobre els Cocos, en un context de temor d'una crisi bancària profunda, altres inversions com l'or, el bitcoin i el capital risc. Opcions d'inversió que també escapen al control directe de les entitats supervisores. No hi ha res més senzill que invertir en or i tenir el lingot a casa o en una caixa forta d'un banc. Ningú no pot treure aquest or a l'inversor. Això explica que el preu metall s'hagi revaloritzat amb força i superi els 2.000 dòlars per unça, la qual cosa suposa guanyar l'any el 9,7%.
És impossible emportar-se sorpreses afegides per a l'or, tret de l'evolució del seu preu. Compta, a més, amb vents de cua com els que explica Ned Naylor Leyland, expert en metalls preciosos i gestor de Gold&Silver fund de Jupiter AM: "A mesura que la Reserva Federal es vegi obligada a mantenir una sèrie de pilotes en l'aire simultàniament, es produirà un debilitament del dòlar i una pujada de l'or. La crisi bancària rodadora, provocada per la pujada de tipus a nivell mundial, ha creat unes condicions financeres més estrictes, i els bancs han començat a desconfiar uns dels altres. És interessant observar que els bancs centrals, més que els comercials, han estat comprant or de forma agressiva durant els últims dotze mesos. Tenint això en compte, es pot preguntar-se si la seva previsió dels vents monetaris en contra que s'acosten és millor entre bastidors que el que projecten públicament". I afegeix: "Quan l'or superi els 2.100 dòlars en els tancaments setmanal i mensual, crec que podríem veure un gran impuls cap al metall groc, així com cap al seu germà petit, la plata, més rebel i volàtil, i fins i tot les poc apreciades accions mineres també es beneficiarien. Com sempre ocorre amb els bancs centrals, el missatge sembla ser: fes el que jo faci en lloc del que jo digui".
També el bitcoin s'ha beneficiat del seu caràcter independent davant els mercats financers. Va néixer el 2008 per donar una resposta als greus problemes que travessava llavors el mercat financer. Potser, no s'ha convertit en aquests quinze anys en una divisa a l'ús, però sí en un refugi diferent per a molts capitals que fugen de la supervisió generalitzada i de la dependència de la política dels bancs centrals. Això explica la seva forta escalada des de mitjans de març, coincidint amb la crisi bancària i la decisió sobre els Cocos de Credit Suisse. Actualment cotitza en els 28.000 dòlars, molt per sobre dels 23.000 dòlars amb què va començar el mes de març. La caiguda dels tipus d'interès al mercat secundari també empeny el preu del bitcoin, afectat per l'escalada del preu dels diners.
Finalment, altres opcions al marge són les inversions en béns reals com l'immobiliari, el col·leccionisme... etcètera. Dins del món financer, el capital risc també és una opció allunyada de l'ull del supervisor. Les inversions les realitza, normalment, en companyies que no estan cotitzades a les Borses. Al mercat hi ha nombrosos fons de capital risc en els quals únicament importarà la marxa de la companyia. Lògicament, els tipus i la situació econòmica no els resulten alienes.