L'adopció del Bitcoin és una de les qüestions més repetides en l'entorn de les criptomonedes. Malgrat que l'actiu més popular del sector ve de tancar un dels pitjors exercicis de la història, els inversors, tant particulars com institucionals, segueixen mostrant interès en la criptomoneda reina. De la mateixa manera, hi ha nacions que segueixen enfocades en treure-li tot el partit possible al Bitcoin, malgrat les contínues advertiments d'organismes com l'FMI, que continuen posant èmfasi en la quantitat de riscos que té la incorporació de la criptomoneda al flux monetari d'una nació.

Sigui com fos, tant la febre inversora com l'interès d'alguns països en aquesta criptomoneda continua creixent. Malgrat això, resulta cridaner que els qui aposten per aquests actius, com els països que es mostren més receptius a la incorporació del Bitcoin al cicle monetari, compten amb algunes característiques comunes.

De base, les criptomonedes són un fenomen global. El calat d'aquests actius és massiu, no té barreres. Diversos informes xifraven a començaments de 2022 que hi havia més de 70 milions d'inversors en el mercat de les criptos. És per això per la qual cosa és impossible delimitar l'adopció del Bitcoin, com de la resta les monedes electròniques, a un sol país, o a una sola regió del món.

Fins i tot això, els països que posseeixen més inversors en criptomonedes compten amb alguns denominadors comuns, els quals també serveixen per veure que economies són les que estan disposades a incorporar al BTC als seus fluxos monetaris, o es mostren més obertes a avançar en una regulació de l'entorn de les criptos.

El Salvador i la República Centreafricana tenen el Bit com a moneda de curs legal

El Salvador és per excel·lència la nació més propera al Bitcoin. El país liderat per Nayib Bukele va incorporar el setembre de 2021 a la criptoreina com a moneda de curs legal, convertint-se a la primera nació a fer-ho. El Govern de Bukele entén que pot ser una bona manera d'atreure inversors, la qual cosa al final beneficiaria l'economia de la nació centreamericana. Malgrat les bones intencions, ara com ara l'aposta no li ha donat resultat. I és que, després de 105 milions de dòlars invertits, El Salvador continua ofegat pel deute i, a nivell cripto, minvat per la caiguda del Bit durant 2022.

La República Centreafricana va ser el segon estat a donar la campana i incloure el Bitcoin com a moneda de curs legal. En un intent de millorar les transaccions, incloure més persones al flux monetari i cridar l'atenció d'inversors, el país africà s'ha vist perjudicat per la dinàmica negativa de l'actiu durant el passat curs. A més d'això, es tracta d'un dels països més pobres del món. Aquesta "decisió històrica", tal com van comentar l'abril de 2022 els mandataris governamentals, encara no ha fet arribar "les oportunitats" desitjades.

Els països amb més criptoinversores

Tailàndia, Nigèria, les Filipines, Turquia i l'Argentina són les cinc nacions que tenen un major nombre d'inversors en criptomonedes. La peculiaritat és que l'economia d'aquests cinc països no és pròspera, de fet, Nigèria, Turquia i l'Argentina compten amb uns nivells d'inflació disparats, arribant a superar nivells del 94%, com és el cas del país llatinoamericà. En línia amb el clot econòmic que mantenen aquestes nacions, moltes d'elles tenen problemes fiscals, o alguns dels seus ciutadans no tenen comptes bancaris. És per això per la qual cosa gran part de la societat recorre a la inversió en criptomonedes, ja sigui Bitcoin, Ethereum... per preservar el valor dels diners.

Davant d'una economia tan volàtil, en la qual els preus continuen pujant i el valor de la moneda local es deprecia, els ciutadans entenen que és millor intentar mantenir la puixança dels diners en un refugi, i en aquestes, les criptomonedes s'erigeixen en l'opció principal per la seva accessibilitat i facilitat per invertir.

Les nacions desbancaritzades mostren gust per les criptos

En línia amb la desbancarització de les nacions, aquest és un altre dels factors que expliquen la voluntat que tenen alguns països per adoptar al Bitcoin com a moneda de curs legal o per avançar en matèria reguladora, entenent que les criptomonedes poden ser un catalitzador de guanys o una crida per als inversors. Segons la plataforma d'investigació britànica Merchant, Mèxic (63%), Nigèria (60%), Perú (57%), Colòmbia (54%) i Argentina (51%), figuren entre els deu països que tenen més persones sense compte bancari.

Coincideix que aquestes nacions han anat avançant a poc a poc en una regulació o han anat treballant al llarg dels anys en diversos punts clau per acollir a les criptomonedes. A Mèxic, les criptomonedes s'accepten com un mitjà de pagament o per efectuar transaccions; a Nigèria, malgrat l'enorme escepticisme que el Govern mostrava fa tot just 12 mesos, el país ha anat avançant en lleis de Bitcoin després del fracàs del seu CBDC; al Perú hi ha un projecte llei presentat pel partit polític Podemos Perú pel qual es busca la creació d'un registre públic per detectar operacions sospitoses a través de criptomonedes; mentrestant, a Colòmbia es va aprovar un sandbox regulador que dona possibilita als bancs incloure les criptos en els sistemes financers; a l'Argentina el debat de les criptomonedes ha arribat al congrés, i es continua discutint sobre l'entrada d'una regulació.

Sigui com fos, als països que tenen una escassa bancarització s'està treballant en una regulació cripto, o han avançat en lleis que donen empara a les transaccions amb monedes electròniques. I és que, en aquestes nacions en les quals hi ha grans nivells d'exclusió financera, el Bitcoin ha fet impacte. Es pot destacar que la presència de les criptomonedes ha anat entrant a poc a poc en les finances. De fet, diverses companyies entenen que poden ser una part important en les transaccions del futur. És per això per la qual cosa les funcions dels criptoactivos no només es limiten a la inversió.

Amb les monedes electròniques es poden efectuar pagaments, es pot preservar valor, es pot invertir, i es pot intercanviar. És per això per allò que, de cara a diversos experts i, sobretot, a la gent que disposa d'un compte bancari, les criptomonedes també són una eina d'inclusió financera.

Els paradisos fiscals no passen desapercebuts

Finalment, i sent un dels fronts oberts per a moltes qüestions econòmiques, els denominats paradisos fiscals o economies offshore són també una altra de les empares de les criptomonedes. Panamà, Malta, Singapur, Hong Kong, Suïssa, Gibraltar, les Bahames o Liechtenstein són algunes de les nacions que tenen polítiques fiscals laxes, les quals resulten atractives per a diverses firmes de criptoactivos, les quals tenen la seva seu en els esmentats països.

Alhora, aquestes, per la menor pressió fiscal que tenen en comparació amb altres estats, són un reclam per als grans inversors, els qui d'una forma o una altra han de declarar les seves tinences i guanys, si n'hi hagués.

Països amb economies debilitades, amb escassa bancarització, nacions que persegueixen un catalitzador d'ingressos, estats amb els nivells d'inflació disparats... són alguns d'aquells que han mostrat, i mostren, un interès més gran per incorporar a les criptomonedes en les seves finances. Els Estats Units i la Unió Europea, malgrat no prohibir les transaccions amb aquests actius, continuen treballant en una regulació àmplia. Després d'això, tot apunta que seran més els països que incorporin al Bit, o a un altre actiu electrònic, al seu sistema financer.