El 2023, la Xina es va unir al grup de països on les morts superen als naixements, subratllant una tendència alarmant: el declivi poblacional global. Aquest fenomen, que va més enllà de les fronteres xineses, podria canviar de manera profunda l'economia mundial, afectant diversos sectors, des del mercat laboral fins als sistemes de pensions. La situació està generant preocupacions entorn del creixement econòmic, l'estabilitat financera i les polítiques socials, i podria generar efectes de gran abast en les pròximes dècades, segons l'estudi elaborat per Jared Franz, economista de Capital Group.

Segons les estimacions de Nacions Unides, la població mundial assolirà el seu màxim el 2086. Tanmateix, alguns experts consideren que aquesta projecció és massa optimista, assenyalant que el pic de creixement podria arribar cap a 2050. En regions tradicionalment caracteritzades per altes taxes de natalitat, com l'Àfrica i Amèrica Llatina, s'observa una disminució cap a la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona, la qual cosa reforça la possibilitat d'un declivi demogràfic avançat.

Un dels principals efectes de l'envelliment de la població és la transformació en els patrons d'inversió. Segons dades de l'US Census Bureau, la proporció de persones majors de 65 anys es duplicarà entre 2000 i 2030, augmentant del 7% al 12% de la població mundial. Els països que abans tenien una força laboral en creixement ara enfronten una disminució dels seus joves, mentre que els seus ciutadans grans requereixen cada vegada més serveis de salut i pensions.

A mesura que les persones envelleixen, la seva gana pel risc canvia dràsticament. Els joves tendeixen a invertir en accions, fons d'inversió i altres instruments de renda variable que poden generar alts rendiments a llarg termini. En canvi, les persones grans prefereixen protegir el seu patrimoni i opten per actius més segurs i de menor volatilitat, com els bons governamentals i corporatius, o els dipòsits a termini fix. Aquest canvi en les preferències d'inversió té implicacions directes en l'oferta i demanda dels diferents tipus d'actius, la qual cosa provoca fluctuacions en els preus i rendiments dels mercats financers.

Tal com la població envelleix i s'inclina més cap a la inversió en actius de baix risc, la demanda de bons s'incrementa. Aquest augment en la demanda d'actius segurs sol empènyer a l'alça els preus dels bons, la qual cosa al seu torn redueix els seus rendiments. A nivell global, s'ha observat que en les últimes dècades els rendiments dels bons han anat disminuint de manera sostinguda, impulsats en part per aquesta dinàmica demogràfica, segons recull l'assessor financer José Suárez-Lledó en un article.

A més, els governs, especialment en països desenvolupats, s'enfronten a la necessitat d'emetre més deute públic per finançar les creixents despeses en pensions i atenció mèdica. Això podria generar un increment en l'oferta de bons, que, depenent de la demanda, podria equilibrar o fins i tot revertiria la tendència a la baixa dels rendiments en el futur.

L'envelliment massiu dels baby boomers ha creat un augment en l'estalvi, que va pressionar els tipus d'interès a la baixa, però en el moment que aquestes persones entrin a la jubilació, la mida de l'estalvi total disminuirà. Aquest canvi empenyerà els tipus d'interès reals a l'alça, ja que els governs hauran de competir per una quantitat de capital disponible més reduïda per finançar els seus dèficits.

Segons un informe de Barclays Bank, el tipus d'interès real d'equilibri ha caigut prop de dos punts percentuals en les últimes tres dècades a causa de l'envelliment demogràfic. S'estima que entre 2025 i 2035, la població global jubilada creixerà i aquest tipus d'interès podria augmentar ràpidament, tornant a nivells històrics d'entre 2,5% i 3,0%. Aquest canvi impactarà no només al mercat de bons, sinó també en altres actius financers que depenen del cost del capital.

Borsa i sectors

L'impacte de l'envelliment poblacional també es manifesta als mercats borsaris. Els inversors joves, que tenen un horitzó d'inversió a llarg termini, solen mostrar una tolerància més elevada al risc i assignen una part significativa de la seva capital a la renda variable, que ofereix un potencial de rendiment més important. Tanmateix, a mesura que els inversors envelleixen i s'apropen a la jubilació, tendeixen a reduir la seva exposició a actius de risc, com les accions, en favor d'actius més segurs.

Aquest canvi en la composició de les carteres d'inversió té un efecte directe sobre els mercats de renda variable. La disminució en la demanda d'accions podria reduir els preus d'aquests actius, la qual cosa afectaria les cotitzacions a les borses i la rendibilitat de les empreses que depenen del creixement global. En aquest context, les primes de risc exigides pels inversors per mantenir posicions en accions també podrien augmentar, la qual cosa faria que les empreses haguessin d'oferir més dividends o beneficis futurs per atreure inversors.

En països com el Japó, que ja han experimentat un declivi poblacional prolongat, aquest fenomen és especialment evident. Les empreses japoneses han vist una disminució en la demanda interna, la qual cosa ha obligat moltes d'elles a buscar oportunitats de creixement fora del país, en regions amb poblacions més joves i dinàmiques, com Àsia i Amèrica Llatina.

A mesura que la població envelleix, els patrons de consum també experimenten canvis. Les persones grans tendeixen a reduir la seva despesa en béns duradors, com automòbils i habitatges, i augmenten la seva despesa en serveis de salut i cura personal. Això crea un impacte diferencial en diferents sectors de l'economia, que al seu torn afecta els fluxos d'inversió cap aquests sectors.

El sector immobiliari, per exemple, podria experimentar una desacceleració en la demanda d'habitatges grans o familiars, mentre que els habitatges més petits i accessibles, com els apartaments o les residències assistides, veurien un augment de les compres. Empreses com Lennar, una de les constructores més grans dels Estats Units, ja estan responent a aquesta tendència en oferir incentius com a retallades inicials en les taxes d'interès hipotecari per impulsar les vendes, a fi d'ajustar la seva oferta a la demanda canviant.

Els sectors relacionats amb la salut i la cura personal, d'altra banda, estan veient un creixement significatiu. A mesura que la població envelleix, la demanda d'atenció mèdica, cures a llarg termini i tecnologies d'envelliment està augmentant ràpidament. Aquest canvi està portant els inversors a reavaluar les seves estratègies, afavorint a empreses en aquests sectors. Firmes com CVS Health, que han implementat clíniques sense cita prèvia i programes per reduir els preus dels medicaments, són exemples de com la indústria de la salut està responent a aquest canvi demogràfic, segons recull l'expert de Capital Group al seu informe.

Un dels desafiaments més importants que enfronta l'envelliment poblacional és la sostenibilitat dels fons de pensions. Aquests fons depenen de les contribucions dels treballadors actius per finançar les pensions dels jubilats. A mesura que la població envelleix i la proporció de treballadors en actiu disminueix, els sistemes de pensions, tant públics com privats, s'enfronten a creixents dificultats per complir les seves obligacions.

Aquest escenari podria portar a una reestructuració dels sistemes de pensions a molts països. En lloc de dependre exclusivament de les contribucions dels treballadors, els governs i les empreses podrien veure's obligats a fomentar una major participació més en solucions privades d'inversió a llarg termini. Els fons de pensions privats, que ofereixen una gran flexibilitat i rendibilitat potencial, podrien convertir-se en una eina clau per complementar les pensions públiques.

A més, la reducció en les taxes d'estalvi entre la població gran també podria disminuir la quantitat de capital disponible per a la inversió. Això, al seu torn, podria incrementar les taxes d'interès i reduir la inversió en sectors productius, afectant el creixement econòmic a llarg termini. Alguns països estan provant de mitigar aquest efecte fomentant la immigració i la participació en el mercat laboral de persones de més edat, encara que aquestes mesures no sempre són suficients per compensar la magnitud del problema.

L'exemple japonès

El Japó és el país més estudiat en termes de declivi poblacional. Des que va registrar la seva primera caiguda significativa el 2008, el país ha experimentat un "efecte bola de neu" on la baixa natalitat i l'envelliment de la població es retroalimenten, creant un cercle viciós. Malgrat les polítiques implementades per fomentar la natalitat i millorar la productivitat, com les taxes d'interès negatives i els incentius financers, el Japó no ha aconseguit revertir aquesta tendència.

La Xina, que amb prou feines comença a experimentar un declivi poblacional, enfronta reptes únics. Encara que el país ha eliminat la seva política d'un sol fill i ha ofert incentius per augmentar la taxa de natalitat, els resultats han estat limitats. A mesura que la Xina avança en aquest procés d'envelliment, les implicacions per als seus socis comercials, com Austràlia i el Sud-Est Asiàtic, podrien ser profundes, ja que una desacceleració econòmica a la Xina impactaria en la demanda global.

Malgrat els desafiaments associats amb la disminució poblacional, la innovació tecnològica ofereix una possible solució. La intel·ligència artificial (IA) s'està posicionant com una eina clau per mitigar els efectes negatius de l'envelliment poblacional, especialment al sector de la salut. L'IA i altres avenços tecnològics també podrien millorar la productivitat en altres àrees, contrarestant parcialment l'impacte de la disminució de la força laboral. Sembla que la innovació serà clau per mantenir el creixement econòmic en un context de declivi demogràfic.