Després de donar-se a conèixer les pitjors dades d'atur als Estats Units des d'octubre de 2021, al 4,3%, les Borses europees i Wall Street van patir una gran clatellada. No només per això, als Estats Units els parquets ja venien a la baixa, arrossegats per la caiguda del 21% d'Intel, després de presentar unes pèrdues de 1.610 milions de dòlars i anunciar que acomiadarà el 15% de la seva plantilla, 17.500 treballadors. En l'IBEX, els bons resultats empresarials de les últimes setmanes no van frenar una caiguda del 4,4% acumulat en la setmana, que le en els 10.600 punts.

La resta de selectius europeus també van registrar caigudes al tancament de la setmana: Milà va perdre un 2,55% en la jornada; Frankfurt, un 2,33%, París, un 1,61% i Londres, un 1,31%. A més, Wall Street cotitzava en vermell amb descensos del 2,39% en el Nasdaq, del 2,10% en el S&P500 i de l'1,95% en el Dow Jones. La por de la frenada de l'economia nord-americana, que a més es troba en una intensa campanya electoral, encomana als mercats. Però els ulls segueixen posats, també, en un altre lloc: els grans bancs que regulen els tipus d'interès.

En aquesta tessitura, la Reserva Federal dels EUA (Fed) i el Banc Central Europeu (BCE) han deixat per al setembre les seves decisions sobre eventuals rebaixes dels tipus d'interès, la qual cosa obre un compàs d'espera en un moment de tensió als mercats després de la publicació de diverses dades macroeconòmiques negatives.

Els inversors els preocupa que el deteriorament de l'economia, sobretot de la nord-americana, sigui més gran del previst i que les retallades de tipus hagin de ser més intenses, la qual cosa perjudicaria en especial els bancs.

A diferència de la Fed i del BCE, que han optat per esperar (la Fed, aquesta setmana, i el BCE, el 18 de juliol), el Banc del Japó va apujar tipus dimecres i el Banc d'Anglaterra va emprendre dijous la seva primera rebaixa en més de quatre anys.

La reacció dels mercats en les últimes setmanes mostra que els inversors han canviat la seva perspectiva sobre la marxa de l'economia.

Fins fa poc, una dada macroeconòmica pitjor de l'esperat solia traduir-se en pujades borsàries, perquè els inversors interpretaven que les rebaixes de tipus eren més a prop.

Ara, l'òptica és diferent. Les dades macro negatives fan efecte en els mercats.

En un informe recent, els analistes de Renda 4 Banc titulaven: "Temors d'una desacceleració excessiva de l'economia americana (o quan les 'bad news' deixen de ser 'good news').

Els mercats ja havien donat un avís la setmana passada, quan els decebedors resultats de Tesla i Alphabet van posar dels nervis als inversors, una situació que només es va corregir, i parcialment, després de publicar-se dades positives de PIB (producte interior brut) i d'inflació als EUA.

L'ocorregut aquesta setmana abunda en aquest canvi de perspectiva. Els mercats, que ja cotitzaven en vermell, van aprofundir les seves caigudes després de publicar-se dades decebedores d'activitat manufacturera i ocupació als EUA.

"La macro es debilita, encara que sigui de manera lenta i progressiva, a Europa i EE.UU", assenyalava el broker ActivoTrade en el seu 'Flaix de Mercats'.

Segons afirma l'analista Joaquín Robles a l'agència EFE, les dades de producció industrial i ocupació publicades dijous als EUA "van portar els inversors a pensar que la Fed podria haver esperat massa per retallar els tipus i que l'economia es podria enfrontar a un aterratge forçós", i no a un 'aterratge suau'.

L'informe sobre ocupació publicada divendres va accentuar encara més la preocupació.

Alguns analistes vinculen aquesta visió més pessimista dels mercats amb certs missatges emesos per la mateixa Reserva Federal.

"Hi ha hagut un canvi en el torn de la Fed", apunta Bret Kenwell, analista de la plataforma d'inversió eToro.

Segons la seva opinió, l'atenció de la Reserva Federal "s'està desplaçant des de la inflació cap al mercat laboral". "I amb raó", recalca Kenwell.

De fet, el comunicat de la Fed assenyalava expressament el refredament del mercat laboral nord-americà.

No obstant això, són majoria els analistes que mantens les seves previsions sobre la política monetària de la Reserva Federal.

"No hem canviat la nostra previsió que la Fed retalli els tipus el setembre i el desembre d'aquest any", assenyalen en un informe recent Tiffany Wilding i Allison Boxer, economistes de Pimco, una de les gestores més importants del món.

David Page, de la gestora AXA IM, també espera dues retallades de tipus als EUA en el que queda d'any, encara que assenyala que el mercat veu un 75 % de possibilitats que siguin tres.

"El mercat ja dona per descomptat que la baixada de tipus arribarà al setembre. Ara el debat s'ha traslladat a quant els retallarà", apunta Kenwell.

A Europa, preocupa especialment la persistència de la inflació, que dificulta les rebaixes de tipus.

"En contra de les expectatives del mercat, la taxa d'inflació de la zona de l'euro ha augmentat. Una vegada més, la persistència de la inflació és evident, sobretot en els serveis," destaca Ulrike Kastens, economista de la gestora alemanya DWS.

Kastens apunta que l'objectiu d'arribar al 2 % "podria no produir-se tan ràpidament", encara que espera que el BCE baixi tipus al setembre.

"Encara que la inflació es manté per sobre de l'objectiu del BCE, creiem que l'alentiment del ritme de creixement recolza una retallada al setembre", assenyala George Curtis, gestor de TwentyFour AM.