Les crisis de les últimes dècades han posat l'or de moda, encara que ha trigat prou a reaccionar. Aquesta matèria primera ha aconseguit pujar l'any 522,40 dòlars, fins als 2.625 dòlars l'unça, la qual cosa suposa una revalorització del 25% i de l'1,4% en un sol dia. La crisi financera del 2008 va donar lloc a unes polítiques de relaxació monetària i quantitativa (QE) sense precedents per part dels bancs centrals, que van portar els rendiments reals (tipus nominals menys inflació) a terreny negatiu.
A més, "l'augment de la incertesa econòmica i els temors inflacionistes després de la crisi van reforçar encara més el paper de l'or com a actiu refugi, amplificant la seva sensibilitat a les variacions dels rendiments reals. La repressió financera durant la dècada de 2010, caracteritzada per tipus d'interès més baixos i una oferta monetària més gran, va contribuir encara més a aquesta tendència, convertint l'or en un component essencial de les carteres d'inversió diversificades", explica Oliver Taylor, gestor de fons multiactius de la gestora Schroders.
També la invasió russa d'Ucraïna va suposar un altre cop d'esperó a favor de l'or. Les sancions imposades als actius russos per part del govern nord-americà també van empènyer moltes altres economies a veure el risc de mantenir reserves en dòlars dels EUA. Això va accelerar la compra d'or per part dels bancs centrals. "Encara que és molt difícil atribuir l'evolució de l'or a un factor concret (és a dir, a les compres d'or dels bancs centrals), molts inversors assenyalen l'augment del ritme de les compres dels bancs centrals com una de les principals causes que va afavorir la bretxa entre l'or i els rendiments reals", explica Joven Lee, estrateg multiactius de la gestora.
"L'augment de la incertesa econòmica i els temors inflacionistes van reforçar encara més el paper de l'or com actiu refugi"
Però un altre factor clau ha estat la facilitat per invertir en or a través dels fons cotitzats (ETF) i derivats financers. L'ús generalitzat a partir del 2004 de fons cotitzats en borsa d'or i l'augment dels volums de negociació als mercats de futurs han reforçat el comportament de l'or al mercat per reflectir el cost d'oportunitat d'altres actius. "L'or va deixar de ser un instrument físic (joies, per exemple) i un dipòsit de riquesa per als bancs centrals i les grans fortunes, per convertir-se en un actiu d'inversió especulatiu," expliquen els experts.
Per la seva part, Charlotte Peuron, gestora de fons de renda variable de Crédit Mutuel Asset Management, considera que "l'augment del preu de l'or fins als nivells actuals ha estat impulsat pels inversors occidentals, a través de les compres d'ETF d'or, i per l'entorn financer més favorable per aquest metall". I afegeix: "Atesa la tendència a la baixa del dòlar (davant altres divises) i dels tipus d'interès reals nord-americans, esperem que la tendència de l'or continuï", conclou.
Per a aquesta experta el ral·li de l'or va començar el 2022 i l'atribueix a tres factors clau: la demanda sostinguda de joies; la inversió en or físic (monedes i lingots) per part d'inversors asiàtics, i les compres massives per part dels bancs centrals dels països emergents, i de la Xina en particular, que desitgen diversificar les seves reserves de divises i reduir així la seva exposició al dòlar dels EUA. "Encara que la Xina, després de 17 mesos consecutius de compres, sembla prendre un respir, creiem que les compres dels bancs centrals continuaran sent un factor de suport, ja que les seves reserves d'or continuen representant només entre el 4% i el 5% de les seves reserves de divises", explica Peuron.
La tendència alcista de l'or
Els experts de Schroders troben catalitzadors perquè es mantingui encara l'empenta de l'or. Amb les retallades de tipus d'interès, els rendiments reals (descomptats la inflació) haurien de caure i l'atractiu relatiu de l'or farà que la demanda torni a despuntar. La Xina també juga un paper destacat i, en concret, les compres d'or de la seva població: "El canvi cap a la compra d'or per part de les llars xineses coincideix amb el final del mercat alcista immobiliari i ha fet que l'or passi de ser l'actiu d'inversió menys preferit de les llars xineses a ser el més preferit", expliquen.
Els riscos geopolítics també són vents a favor del metall groc. Els inversors tendeixen a buscar actius percebuts com a refugi per cobrir-se dels riscos geopolítics: la guerra entre Rússia i Ucraïna i les tensions a l'Orient Mitjà no són excepcions. Tanmateix, sembla estar sorgint una preferència per l'or davant el dòlar. En aquest sentit, moltes economies poden haver reduït la seva fe en la solvència a llarg termini de la moneda de reserva, la qual cosa els porta a buscar or com a diversificador estructural. "En el clima econòmic actual, es podria argumentar que el govern dels EUA té un enorme dèficit i la preocupació per una política fiscal més expansiva quan ja té importants ràtios d'endeutament en relació amb el PIB, podria empitjorar les coses. Una economia emergent que històricament ha depès del dòlar podria buscar alternatives", expliquen.
Altres experts afegeixen també factors psicològics que ronden pel mercat financer. "El metall daurat cotitza sobre els 2.500 dòlars l'unça, a prop de màxims històrics després d'haver-se revaloritzat en els últims 5 anys més d'un 60%. Aquest recorregut l'ha fet amb el suport d'una inflació galopant que ha posat en perill a Europa i els Estats Units, però també pels conflictes bèl·lics oberts entre Ucraïna i Rússia i a l'Orient Mitjà, assegura el CEO i fundador de Nextep Finance, Víctor Alvargonzález. "N'hi ha prou amb crear la sensació que hi ha una guerra o una bombolla perquè el mercat actuï en conseqüència, ja que quan es juga amb foc, hi ha moltes probabilitats que cremi tot", conclou. Tanmateix, l'expert adverteix que cal anar amb compte de no caure en "trampes especulatives", ja que, igual que puja, l'or pot caure i, posats a comprar, és millor fer-ho quan "es refredi una mica", ja que tots els metalls poden "sobreescalfar-se".