Caldria parlar de demòcrates i Donald Trump en les pròximes eleccions als Estats Units el 5 de novembre. Els lapsus mentals del candidat Joe Biden qüestionen la seva permanència en la cursa presidencial. Tanmateix, les actituds d'ambdós partits sobre temes econòmics estan ben assentades. El punt en comú és la reindustrialització del país i l'enverinament de la guerra comercial amb la Xina, encara que amb enfocaments diferents. En definitiva, més proteccionisme i menor globalització. Un altre punt en el que el marge de maniobra és molt estret afecta la política de despesa de l'Executiu sortint de les eleccions. Ignacio Dolz de Espejo, director de solucions d'inversió en Mutuactivos, apunta que als EUA està clar que guanyi qui guanyi, tindran difícil implantar el seu programa d'expansió fiscal. La seva situació és encara pitjor que la de França, amb un dèficit públic del 5,5% del PIB i un deute del 123% de la seva riquesa.
Però el cabdell de la política econòmica és el proteccionisme i la reindustrialització dels Estats Units. Una meta en la qual coincideixen ambdós candidats que veuen la Xina com una de les principals amenaces per al lideratge dels Estats Units i pretenen revitalitzar la indústria manufacturera nord-americana amb polítiques proteccionistes, però els seus plantejaments divergeixen. Els demòcrates són partidaris d'aranzels i controls a l'exportació de tecnologies clau, i incentius fiscals, mentre es mostren partidaris de col·laborar amb els seus aliats econòmics i polítics. Tanmateix, Trump aposta per implantar aranzels unilaterals del 60% per a la Xina i del 10% per a la resta de països amb la prohibició d'importar alguns productes xinesos. Mesures que, segons explica Raphael Olszyna-Marzys, economista internacional en J. Safra Sarasin Sustainable AM, tindran efectes inflacionistes en l'economia nord-americana. Aquest expert també considera que les polítiques d'immigració més estrictes de Trump podrien provocar una inflació més important de salaris i preus en comparació amb l'enfocament de Biden.
Un proteccionisme econòmic que empenyeria a l'alça el preu dels productes i serveis als EUA i que tindria conseqüències en la política monetària. Tant la política de Trump com la de Biden podrien portar a la Reserva Federal a mantenir polítiques restrictives mantenint alts els rendiments dels bons. Actualment, el bo nord-americà a 10 anys se situa en el 4,21%, malgrat la bona dada d'inflació coneguda aquesta setmana (3% interanual al juny) i que facilita baixades de tipus el setembre en la Reserva Federal. Per a Olszyna-Marzys una victòria republicana és "l'escenari que, segons la nostra opinió, pressionaria més a l'alça els rendiments del Tresor nord-americà". A més, Trump ja va donar mostres durant el seu mandat d'ingerència en la Reserva Federal que instava a baixar tipus. També els mercats són conscients de l'elevat deute públic i dèficit fiscal, i exigiran més interès per adquirir els bons nord-americans.
Borsa i dòlar
Un segon mandat de Trump impulsaria inicialment la renda variable a causa d'una política fiscal favorable. Al contrari, si Biden reverteix parcialment les retallades fiscals de Trump el 2017, el tipus impositiu de les companyies que formen l'índex S&P 500 podria augmentar un 4%, la qual cosa repercutiria en una disminució dels beneficis empresarials. Tanmateix, els riscos a mig termini són més grans amb Trump, amb menors marges, més inflació i elevades primes de risc i costos de finançament, desfavorables per a empreses cotitzades en borsa. En general, Biden planeja apujar els impostos a les empreses i als rics, mentre que Trump és partidari de prorrogar les seves anteriors retallades fiscals. Concretament el seu "Tax Cut and Jobs Act" del 2017 elevaria el dèficit i augmentaria els riscos fiscals. No obstant això, el candidat republicà ha indicat que finançaria parcialment aquestes retallades amb els ingressos dels aranzels comercials.
Una dada important que destaquen des de la gestora J. Safra Sarasin Sustainable és que cap sector en borsa no es beneficiaria de la represa de les guerres comercials. Els sectors domèstics, com els serveis públics, es veurien menys afectats, mentre que aquells amb exposició als ingressos estrangers, com el consum discrecional i els industrials, serien més sensibles als aranzels.
Finalment, una altra de les variables determinants serà l'evolució del dòlar. Les actuacions dels diferents candidats seran clau, però al bitllet verd li afecten més factors en tractar-se d'una divisa refugi mundial (encara que cada vegada menys) i també sobre la que recauen bona part dels pagaments de les matèries primeres, destacant el petroli. El dòlar dels EUA podria apreciar-se si guanya Trump, mentre que una victòria de Biden probablement es traduiria en un dòlar més feble a curt termini.