Cal remuntar-se a finals de la dècada dels setanta del segle passat per veure un preu del cacau en els nivells actuals. Actualment supera els 5.900 dòlars per tona en una matèria primera que diàriament es negocia a diversos mercats, encara que el principal és la Borsa de Cacau de Nova York (ICE Futures U.S.). La pujada de preus sembla imparable. L'any passat el seu preu va passar dels 2.623 dòlars per tona per tancar en 4.822 dòlars, amb una revalorització del 83%. I en els gairebé dos mesos d'aquest exercici l'alça acumulada és del 22,6% amb un valor de mercat de 5.914 dòlars per tona.
Aquests mercats de matèries primeres es negocien a futur. És a dir, el comprador pacta actualment un preu que pagarà d'aquí a uns mesos, depenent de la durada del contracte. La pujada d'aquest any mostra, doncs, que les previsions alcistes es mantenen fortament arrelades. Aquesta negociació permet també l'especulació financera amb l'adquisició d'opcions de compra (call) o de venda (put) que permeten apostar tant a la pujada de la matèria primera com a la seva caiguda.
En el cas del cacau gran part de les transaccions estan controlades pels governs. És el cas de Costa d'Ivori i Ghana, dos dels grans productors del món. Aquests governs solen vendre amb temps d'un any la collita prevista a grans compradors occidentals, la qual cosa provoca que l'agricultor no es beneficiï del tot d'aquestes pujades. Així, l'any passat van vendre cacau a 2.500 dòlars per a lliurament ara quan els preus s'han doblat. Segons els experts, aquest intervencionisme de les administracions africanes són causants de l'abandonament de moltes plantacions per part dels agricultors.
El cacau es negocia a futur i permet l'especulació financera, ja que es pot jugar tant a la pujada com a la caiguda del seu preu
Però més enllà d'aquestes peripècies, l'explicació de la forta pujada del cacau es troba en el canvi climàtic i els seus efectes adversos sobre la producció. L'altra causa en un context de menor producció (oferta) és l'imparable creixement de la demanda tant pels països occidentals com per economies emergents que s'incorporen al consum d'aquesta matèria primera davant de la millora del nivell de vida. "La indústria s'enfronta a una demanda més gran, gràcies al consum més important de la Xina i l'Índia i a la tendència del món occidental cap a una xocolata més pura. Com referencia, els EUA són el país on més xocolata es consumeix (prop del 20% mundial), però són els suïssos els que mengen més (aproximadament 11 quilos per persona a l'any)", expliquen des de Self Bank.
Els principals productors de cacau són països ubicats a l'Àfrica occidental, com Costa d'Ivori, Ghana i Nigèria, que representen la major part de la producció mundial, juntament amb l'Equador, Indonèsia, el Brasil i la República Dominicana. El problema climàtic de l'Àfrica va començar el mes de maig passat amb l'inici de la temporada de pluges que han superat més del doble de les precipitacions registrades en els últims 30 anys. Aquest excessiu règim de pluviositat ha provocat l'anomenat "malament de la beina negra" que podreix el gra de cacau en la pròpia planta, minvant de manera important la producció.
Les previsions apunten que la collita de Ghana serà la més baixa en 13 anys, i la de Costa d'Ivori la menor en set, segons les previsions de comerciants i exportadors. Els dos països produeixen al voltant del 60% dels grans del món, segons l'Organització Internacional del Cacau.
L'oferta i la demanda de cacau
Amb aquest complicat panorama a la producció, les fortes alces del cacau es veuen impulsades per l'augment de la demanda, la qual cosa porta any a any a reduir els estocs. Una enquesta de l'agència Reuters publicada a començaments d'aquest mes de febrer sobre el cacau va pronosticar un dèficit mundial de 375.000 tones en la temporada 2023/24, més del doble de l'opinió mitjana de l'enquesta anterior d'agost, i indicant un tercer dèficit successiu d'oferta per al mercat. Per trobar un altre període amb desfasaments tan prolongats fa falta remuntar-se als anys 60. Les estadístiques reflecteixen un dèficit el 2022 de 216.000 tones i un altre de 99.000 el 2023.
Així, durant la collita de 2022/2023 es van recollir prop de cinc milions de tones de cacau a tot el planeta. Quant a la demanda, el seu volum s'ha duplicat en 30 anys i els nous mercats emergents garanteixen un continu volum de peticions d'aquesta matèria primera.
Invertir en cacau
Amb aquestes dades, les previsions apunten a una alça del preu del cacau per a, almenys, aquest any. Malgrat el vertigen dels alts preus, el desequilibri entre oferta i demanda garanteix pressió sobre el valor. Però hi ha diverses maneres d'invertir en cacau, segons informa IG Markets. Existeixen els fons cotitzats o ETFs en cacau que operen en les borses de valors com qualsevol altra acció, però el seu valor prové de la possessió d'actius subjacents concentrats en el preuat fruit. Dins dels ETFs en cacau més populars es troben el WisdomTree Cocoa (COCO) i el iPath Dow Jones-UBS Cocoa.
També és possible invertir directament en un contracte de futur en què les parts signants acorden comprar o vendre un cert actiu (en aquest cas cacau) en una data futura determinada, per un preu prèviament fixat. Els contractes de futurs constitueixen una altra manera molt popular de fer trading amb cacau. Els més significatius a nivell mundial són els del Grup CME dels Estats Units i els de l'Intercontinental Exchange (ICE) de Londres, UK.
En produir-se un increment en els preus d'aquests contractes s'entén que existeix una demanda més gran al mercat del cacau, i passa el contrari si es produeix una disminució dels preus. Finalment els contractes d'opcions són similars als contractes de futurs. Tanmateix, es diferencien dels mateixos en el fet que els inversors no tenen l'obligació sinó l'opció de comprar un actiu (cacau) en el futur.