L'aposta per l'electrificació és la gran assignatura pendent d'Espanya, a la cua d'Europa, on veïns com Portugal o França passen per davant des de fa temps. Si es vol motivar la compra de vehicles elèctrics, el més essencial, és comptar amb punts de càrrega elèctrics suficients. Els experts consultats a ON ECONOMIA són meridians: "Si ara ens poséssim a complir els objectius que marca la Unió Europea, no hi hauria electricitat suficient per recarregar tots els vehicles", subratlla Jaume Roura, president de la patronal catalana d'automoció, Fecavem.

Objectiu: 610.000 punts el 2035

Les dades que dona, en paral·lel, la patronal dels fabricants (ANFAC) és demolidora. Espanya ha de multiplicar per cinc la seva xarxa de càrrega d'alta potència per assolir els nous objectius de reducció d'emissions per al 2023. En el darrer Mapa d'Infraestructura de recàrrega d'accés públic a Espanya per complir els nous objectius reguladors del Fit For 55, des de l'associació es marca com a primera fita 45.063 punts de recàrrega el 2023 per assolir els 610.000 punts de recàrrega el 2035, any de la fi de la venda dels vehicles de combustió, primant la qualitat d'aquells.

La patronal reitera la necessitat de noves mesures i eines, com ara una plataforma d'informació, agilitat en els ajuts públics o simplificació de les traves administratives, per accelerar l'electromobilitat a Espanya.

Retard de l'administració

Així doncs, les raons que porten a un problema de pes són diverses i és difícil escollir quina és més urgent que l'altra. D'entrada, un retard administratiu considerable. A tall d'exemple, la instal·lació d'aquests punts, per tenir els permisos corresponents, pot trobar-se en esperes de 18 a 24 mesos. Això frena la motivació, però hi ha d'altres derivades. Un lament que s'arrossega i ara se suma a la manca d'electrificació és que Espanya compta amb un dels parcs automobilístics més envellits d'Europa amb una mitjana dels seus cotx es que ja arriba als 13 anys d'antiguitat. En darrer terme, els incompliments del govern espanyol amb dades flagrants del darrer 2022: s'havia de tancar l'any amb 45.000 punts, n'hi ha poc més de 18.000 i la meitat no funcionen per diversos motius, fins i tot, errors tècnics o de falta de potència en les zones on s'havien d'instal·lar.

Parc envellit

Les dades exactes són les següents: la infraestructura de recàrrega d'accés públic ha assolit els 18.128 punts de recàrrega, la qual cosa en comparació amb l'any anterior suposa 4.717 nous punts de recàrrega. L'augment registrat en l'últim any és insuficient per assolir l'objectiu marcat per al 2022 de 45.000 punts de recàrrega d'accés públic, necessaris per donar cobertura a l'objectiu del PNIEC.

Igualment, al ritme actual serà difícil assolir els objectius indicats en el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència marcats pel Govern que fixen per al 2023 entre 80.000 i 100.000 punts de recàrrega d' accés públic i 250.000 vehicles electrificats.

El més perjudicat? El món rural

Aquest dijous, Ecodes i l'Observatori de Sostenibilitat han advertit que en l'últim any, el seu desplegament està deixant "enrrere" el món rural, "que roman estancat".

Coincidint amb la presentació del seu darrer informe, Ecodes ha denunciat la "greu desigualtat i la manca de vertebració" que envolta la instal·lació d'aquestes infraestructures. Així doncs, a les àrees rurals "només s'ha desplegat un 14% del total de punts de càrrega", descomptant els corredors principals, malgrat suposar més de quatre cinquenes parts del territori nacional.

L'actual distribució dels punts de càrrega es concentra "al màxim" a les àrees urbanes, que concentren el 66 %, és a dir, dos de cada tres. A la banda oposada hi ha les àrees rurals, el 81% del territori peninsular, on s'ha constatat un "estancament generalitzat" i la "reducció de disponibilitat" de connectors. Un problema similar al que llastra la fibra òptica.

I la resta de països?

Durant l'últim any, l'indicador global d'electromobilitat (que valora la penetració dels vehicles electrificats i la instal·lació d'infraestructures de recàrrega d'accés públic) ha assolit una valoració total de 15,3 punts, la qual cosa suposa un creixement de 3,5 punts respecte a l'any anterior. El retard s'evidencia de forma més pronunciada en comparar-nos amb Europa, on la mitjana dels països se situa en un total de 33,7 punts sobre 100, amb un augment de 7 punts.

Els líders són països com Alemanya, Països Baixos o el Regne Unit creixen per sobre de la mitjana europea, destacant també el cas de Portugal que gràcies a una fiscalitat i mesures enfocades a afavorir el desenvolupament de l'electromobilitat el situen al mateix ritme que la mitjana a Europa, havent accelerat el seu ritme de desenvolupament. Mentre que Espanya, amb prop de 15 punts per sota de la mitjana europea s'ubica al mateix nivell de desenvolupament que països com Hongria, República Txeca o Itàlia.

Durant el 2022, Espanya amb un augment del 17,1% i 78.316 turismes electrificats ha incrementat el ritme d'entrada al mercat, però malgrat aquest creixement no s'ha aconseguit assolir la fita mínima de 120.000 noves matriculacions i necessàries per assolir els objectius de reducció d'emissions per al 2030. I les respostes cal trobar-les, principalment, en la manva de punts de recàrrega. Iván Tallón, country manager de Wallbox, assegura que en el sector privat es fan grans avenços, però el compromís de l'administració pública "també ha de tenir alçada de mires".