Les dates del començament de les rebaixes varien entre les diferents superfícies, ja que continua vigent la liberalització de campanya aprovada el 2012 que permet decidir lliurement els períodes. És per això que, malgrat que tradicionalment les rebaixes començaven l'1 de juliol i s'allargaven fins a l'agost, actualment moltes marques les comencen el mateix mes de juny, majoritàriament després de Sant Joan.

Núria Beltran, presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ens avança que la previsió de vendes pot ser una incògnita: "Estic gratament sorpresa. A tall d'exemple, he detectat com clients d'una mitjana de 30 i pocs anys estan optant per comprar joies i es recupera una pràctica que s'havia perdut en els darrers temps. I amb un exemple, com el de la joieria, que és un sector totalment prescindible". Així doncs, la inflació i totes les derivades de la crisi poden passar, relativament, de puntetes per alguns sectors socials més estesos del que podem pensar en el context actual. 

Una campanya "estranya"

A les portes de donar el tret de sortida a un període massa desvirtuat en els darrers temps i farcit de promocions que acaben sent rebaixes, detallem quines són les estratègies comercials que persegueixen l'objectiu invers: que no estalviïs per rebaixes. Hi ha un clima de confiança, un "moment estrany" i els experts assenyalen que la pandèmia ha fet que prenguem consciència del "gaudir de l'ara, amb un present que és massa líquid i ràpid", tal com ens recorda Beltran. Les pràctiques detallades a continuació són totalment lícites, ja que sempre es dona informació correcta.

Per l'economista especialitzada en retail, subratlla que són molt esteses en el sector moda i més difícils d'aplicar en altres camps amb uns preus molt més fixats. També les diferencia de la mala praxi que grans i petits, en alguns casos, van fer servir per al Black Friday: "Apujaven el preu uns dies abans i després el baixaven al preu anterior per fer creure que hi havia una rebaixa". 

Grans descomptes publicitats, però pocs

El millor exemple és el clàssic rètol de “Rebaixes del 70%” que convida a pensar en grans descomptes. La realitat és que després, en entrar a la botiga, aquesta oferta només afectarà uns quants productes. La resta tindrà descomptes més moderats. Tot i això, la botiga ja haurà aconseguit el seu objectiu: ets dins i total 'per mirar no es perd res'. Amb la digitalització, es recomana mirar-ho de forma en línia, però el clic també es pot fer motivat per un descompte inexistent.

Col·locar la roba que volen vendre a l'altura dels ulls

De la mateixa manera que l'edició d'un diari té en compte estratègicament on es col·loca la publicitat perquè l'ull humà es fixi més, en els punts físics de les botigues passa el mateix. La vista tendeix a concentrar-se en aquells productes que tenen més a mà. És a dir, ens fixem abans en els productes que estan a l'ara dels ulls. Això els fa més visible i segons diferents estudis, temptem a comprar el primer que veiem. El motiu és que es crea un vincle de necessitat davant d'aquest producte que, tret que trobem alguna cosa que realment ens agradi molt més, perdurarà mentre estiguem a la botiga.

La trampa del 9

Aquest és un vell truc que consisteix a no posar mai xifres rodones. Si t'hi fixes, la majoria de botigues deixaran els seus productes en 5,99, 20,99 o 49,99 euros. Si una peça costa 5,99 euros, el nostre cervell processarà el 5, oblidant-se dels decimals. La peça costa 6 euros, però si pensem que en costa 5, serà més fàcil que la comprem. A més, acompanyant l'etiqueta del nou preu amb un altre color (preferiblement vermell), es crea la il·lusió que la rebaixa és més gran i una certa sensació d'urgència. Per Beltran és un "preu psicològic que funciona arreu, també des dels portals en línia".

Nova temporada

Com aconseguir que compris un producte de nova temporada estant en rebaixes quan el preu és més elevat? La clau és on col·locar-lo. Les botigues utilitzen dues estratègies ben diferenciades. La més habitual és col·locar-lo al costat de producte estrella de les rebaixes i ho farà bé com a complement o com a substitut. En el primer dels casos s'assegurarà que hi hagi estoc i en el segon serà quan 'casualment' s'hagin esgotat les talles més demanades. Si no tens el producte rebaixat, és possible que compris el de nova temporada. L'altra alternativa implica posar-lo al costat de productes bàsics o de baixa qualitat de la mateixa gamma.

Núria Beltran recorda que les botigues posen roba de nova temporada i "d'una forma honesta" indiquen que està clarament diferenciada. La roba té un factor "d'enamorar-se i psicològic molt gran" que pot fer canviar la idea d'un moment a l'altre i amb l'augment del trànsit de persones, aquesta possibilitat també és més gran.

Productes esquer

La fixació de preus esquer és un mètode de fixació de preus pensat per "forçar" l'elecció del client. Quan els clients fan una compra, sovint han de triar entre productes amb diferents preus i atributs. I quan una empresa decideix maximitzar les vendes d'un determinat producte, generalment opta pel que es coneix com una estructura de fixació de preus esquer per influir sobre la decisió de compra del client. En aquest cas, l'esquer el constitueix un producte de preu una mica més baix, però de molta menor qualitat, o, al contrari, un producte de preu molt més alt, però de qualitat amb prou feines superior. L'estratègia de fixació de preus esquer es recolza en dos efectes específics: l'efecte d'atracció i el compromís.