La prestigiosa firma de qualificació financera S&P Global Ratings ha deixat de qualificar numèricament les emissions de deute segons els criteris ESG (Environmental, Social and Governance) que inclou la política mediambiental de la companyia, el seu compromís amb els seus empleats i amb el conjunt de la societat i, finalment, els aspectes de governança del seu consell d'administració, afavorint l'exercici independent dels seus consellers qualificats així, i també l'equilibri de gènere.

Encara que altres agències competidores com Moody's continuaran qualificant aquestes emissions, la retirada de S&P Global Ratings suposa una clatellada per a la moda ESG que ha dominat els mercats de renda fixa i la categoria dels fons en els últims anys. L'emissió de bons verds s'ha multiplicat i al caliu d'aquesta matèria primera d'inversió també molts fons d'inversió s'han qualificat de verds, adquirint bona part d'aquest paper. A Espanya, el 54% dels bons no bancaris emesos l'any passat tenien qualificació ESG i assolien els 21.800 milions d'euros. També han calat en els fons d'inversió. Segons dades d'Inverco a 30 de juny d'aquest any, el patrimoni d'aquests fons d'inversió ESG va assolir els 113.442 milions d'euros, la qual cosa representava el 34,2% del total. D'ells, els que promouen característiques mediambientals i socials van acumular 110.503 milions d'euros (33,3% del total de fons) i 2.939 milions d'euros (0,9% del total) aquells amb objectiu inversió sostenible.

Per a les empreses una bona nota en ESG suposa garantir-se un ampli espectre de compradors d'aquests títols, la qual cosa permet rebaixar el cost de l'emissió. És a dir, en general, es financen més barat que una altra companyia homòloga que no compti amb aquest segell mediambiental, social i de bona governança.

Tanmateix, des d'un principi moltes d'aquestes emissions i emissors han nedat en una llacuna jurídica. Actualment, els fons es regeixen pel Reglament de Divulgació de Finances Sostenibles (SFDR per les seves sigles en anglès), aprovat el març de 2021. Però sempre han sorgit les suspicàcies sobre la veritable materialització de les seves inversions en els objectius que anuncien. També existeix una lluita política als Estats Units amb tot el referent a l'ESG, amb clara oposició dels representants del partit republicà, davant la defensa dels demòcrates.

Així, es va adoptar el terme greenwashing (ecopostureig en castellà) per advertir que moltes de les emissions i els fons estaven disfressats amb aquesta moda del verd. El president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura, insistia en l'exposició d'objectius de l'organisme per a aquest i l'any vinent, en la protecció dels petits inversors i l'enfocava als productes i serveis que promocionin les característiques en matèria d'ESG o productes d'inversió sostenible per evitar l'ecopostureig. Per a això, el supervisor dels mercats vol llançar, tant en l'àmbit dels fons d'inversió com en el dels emissors cotitzats revisions sobre la informació que remeten als inversors, en línia amb la resta de països de la UE.

També la subgovernadora del Banc d'Espanya, Margarita Delgado, cridava l'atenció per evitar que l'ESG sigui un postureig, i que veritablement actuï de motor de transformació econòmic. "La inversió responsable té un propòsit ambiciós: ni més ni menys que transformar la realitat econòmica, mediambiental i social o, almenys, contribuir-hi", va afirmar en unes jornades fa temps.

Nova legislació a Espanya

L'objectiu és delimitar bé les obligacions i els conceptes que justifiquin el qualificatiu d'ESG en les emissions i els fons. El Consell de Ministres va aprovar el mes de maig passat un avantprojecte de llei per millorar la transparència de la informació de les empreses amb criteris ESG -mediambientals, socials i de bon govern-, ampliant l'aplicació a totes les cotitzades, entitats financeres i pimes, va informar Servimedia.

En la presentació de l'avantprojecte, la ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va indicar que aquest corpus legislatiu estava obert a aportacions que l'enriquissin. La informació ara requerida es correspon gairebé totalment amb el ja previst en l'estat d'informació no financera regulat per llei el 2018, per la qual cosa amb aquest avantprojecte es dona una línia de continuïtat a la divulgació d'informació corporativa.

La informació no financera –inclou el camp de l'ESG- s'inclourà com una secció específica a l'informe de gestió. A més, s'obliga les empreses a preparar el conjunt de la informació financera i de sostenibilitat d'acord amb un format electrònic únic obligatori. La informació serà verificada per un auditor o un prestador independent de serveis de verificació. També, s'amplia l'àmbit d'aplicació a totes les cotitzades i entitats financeres, així com a les pimes, que comptaran amb un règim simplificant. I, finalment, per assegurar la consistència i la qualitat de la verificació, s'estableix el control públic de l'activitat a través de l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).