La sequera està limitant els espais on poder plantar gespa. Així doncs, les restriccions en el seu reg també fan replantejar molts dels seus clients finals en l'opció de tenir cobert el jardí o la seva terrassa amb gespa artificial. Ara bé, des del sector, ens asseguren per ON ECONOMIA que no donen l'abast i hi ha altres derivades a tenir en compte quan es fa aquest canvi. A més, des de la pandèmia, el preu per metre quadrat s'ha disparat i, malgrat que fa nou mesos s'aplica una política de contenció, la demanda pot provocar un altre boom dels pressupostos finals.
"Calen professionals"
Després de Setmana Santa, la demanda d'aquest servei augmenta exponencialment. Si fem un repàs als anuncis de ràdio i televisió de les últimes setmanes, podem escoltar moltes d'aquestes empreses anunciant els seus serveis, però també reclamant mà d'obra ja que falten instal·ladors especialitzats. Adam Bernard, Director de Verdeco, ho constata: "No donem l'abast, ens falten mans. Calen operaris qualificats ja que, tothom es pensa que la gespa artificial és posar-la com si es tractés d'un parquet i primer requereix d'una preparació del terreny específica. A més, és un camp amb molts autònoms i costa trobar personal amb continuïtat per a les nostres empreses".
En aquesta línia també coincideix Eudald Morera, Conseller Delegat de Royalverd i responsables de la gespa del Camp Nou: "Òbviament falten professionals i estem veient un canvi de tendència de la gespa natural a l'artificial". Malgrat tot, afirma que des de la seva experiència no perceben que els preus hagin de pujar per la sequera: "És un canvi de tendència, però esperem que la sequera no vingui per quedar-se. A la gespa natural, ni l'excés de pluges ni la sequera els afavoreix. Són factors que se sumen al fet que la tendència cap a l'artificial, fins ara, es feia motivada per la comoditat que dona".
Augments progressius de 10 cèntims per metre quadrat
Des de Verdeco, ens asseguren que cada dia poden rebre de 10 a 20 trucades demanant pressupost per instal·lar gespa artificial. L'augment de preus s'arrossega amb la covid: de la mateixa manera que va haver un boom en les reformes de la llar, també una necessitat de tenir més "guarnits" els jardins de les cases. Des d'aleshores, els preus per metre quadrat van patir augments múltiples de 10 cèntims que van arribar a fregar els 80 cèntims o l'euro en total, depenent de la tipologia de gespa. Ara, els preus també augmenten per la demanda, però per altres motius: la falta de personal i les hores extres que s'han d'afegir als professionals actuals, però n'hi ha més: "A Barcelona, si hem de tenir en compte el que hem de pagar per aparcar i arribar fins a un lloc, també haurem d'afegir aquest cost. I amb la inflació, tot puja", conclou Bernard.
Hi ha més causes dels augments. Malgrat que la solució a la sequera sembla que és la gespa artificial, aquesta també porta implícita un aspecte lligat a la crisi actual. El component principal és un derivat del petroli, el polietilè. Si aquesta matèria principal puja, tot es condiciona. Els qui lideren el sector, asseguren que en els darrers nou mesos s'ha assegurat frenar la tendència i hi ha una contenció de preus. Però el que pugui passar a partir d'ara amb la sequera és una incògnita.
El darrer gran boom del sector va ser amb la sequera de l'any 2008 i ara esperen repetir la situació. El metre quadrat de gespa artificial va dels 10 euros als 25, depenent de la qualitat. També s'ha de sumar la preparació del terreny ja que no es pot plantar a sobre d'un terreny on hi havia gespa natural. La reconversió inclou una despesa addicional.
1.500 litres d'aigua per metre quadrat
Malgrat tot, el preu final sempre resulta més econòmic. D'entrada, en l'àmbit sostenible. Regar gespa natural, a casa nostra, implica de 5 a 10 litres per cent metres quadrats durant l'hivern; repetir el mateix procés mensualment a la primavera; i de forma setmanal a l'estiu. En total, un metre quadrat pot arribar a necessitar de 1.000 a 1.500 litres d'aigua cada any. A més, per la classe de gespa utilitzada en el conjunt de l'Estat, s'ha de canviar tota cada tres anys, aproximadament. La gespa més venuda és l'anomenada grama americana i, a diferència d'altres països, sempre s'ha de pensar en plantar-la per treure-la al curt termini. Però és la més resistent a les altes temperatures i per això s'utilitza.
"Perquè plogui, cal gespa natural"
Des de Royalverd, també alerten que la gespa artificial no ha de ser la solució a tot: "Entre una o altra, hi ha una combinació d'ambdues i encara més, una gespa natural més resistent. Hem de tenir en compte que hi ha moltes varietats i en un clima mediterrani, comptar amb gespa natural que pugui viure en condicions de calor més altes és necessària. Perquè plogui més, cal gespa natural. Deixar-la de banda tampoc és la solució, fins i tot per combatre la sequera".
En el cas de la gespa artificial, regar-la tan sols es fa de forma puntual per dos usos principals: la neteja del pol·len, la contaminació, entre d'altres; per refrescar la superfície si volem caminar descalços. A més, compten amb sistemes de garantia i el nivell de vida pot anar dels 6 als 20 anys, depenent de la qualitat del producte.
En, canvi, en gespa natural, aquesta ja ve condicionada a la sequera en un estat d'Alerta. El mateix Govern explicita que cal extremar l'eficiència del reg i fer-ho amb les dotacions mínimes possibles, preveient el reg en hores de mínima insolació i aturant el reg en moments de pluja,. En cap cas es podrà superar una dotació de 450 m3/ha/mes. En el cas dels jardins particulars, el reg es podrà realitzar només 2 dies cada setmana, essent l’Ajuntament el responsable de determinar la pauta d’alternança. Per defecte, els habitatges amb numeració parella o sense numeració poden regar els dimecres i els dissabtes, i els que tinguin numeració senar els dijous i els diumenges.
D'altra banda, des del Gremi del Floristes de Catalunya, asseguren que en àmbits més reduïts, lluny de grans jardins o espais amb terrassa, encara no han notat gran canvi i el consum de plantes, a nivell general, segueix igual. Però sí adverteixen que cal ser curosos amb l'aigua i, tot i que a les grans ciutats, això encara no ha arribat, no descarten que aquest camí sigui el mateix per a la resta.