L'Ibex-35 ha tancat la primera setmana de febrer amb una alça d'un 2,59%, fins a situar-se en els 12.688,9 punts, consolidant així màxims de juny de 2008 en un context marcat per les tensions geopolítiques i aranzelàries juntament amb la publicació de resultats.

Segons les dades del mercat consultades per Europa Press, el principal índex nacional ha enllaçat una ratxa de set setmanes consecutives a l'alça, una concatenació inèdita des de la primavera de 2021, quan les borses van pujar al so de les campanyes de vacunació contra el coronavirus i la recuperació econòmica.

Els valors amb millor evolució setmanal han estat ArcelorMittal (+13,2%), Banc Santander (+11,34%), Unicaja (+9,53%), IAG (+8,77%), BBVA (+5,43%) i Banc Sabadell (+4,65%). En l'extrem oposat, els descensos més agreujats han estat per a Rovi (-15,33%), Indra (-13,21%) i Puig (-8,08%).

En el que va de 2025, l'Ibex atresora una revalorització acumulada d'un 9,43% i queda en màxims de juny de 2008 malgrat que la lleugera caiguda d'aquest divendres (-0,33%) no li ha permès aguantar la cota dels 12.700 enters que va conquerir ahir.

Entrant al detall de l'evolució setmanal, l'analista de mercats Javier Cabrera ha valorat que el factor més important per a aquestes pujades ha estat el "reconeixement" dels resultats del sector bancari, ja que en línies generals ha estat millor del que esperava el mercat.

De fet, en la jornada d'aquest divendres el Banc Sabadell ha informat que havia guanyat 1.827 milions d'euros el 2024, un 37,1% més que el 2023; del seu costat, el Banc Santander va comunicar dimecres que el 2024 va obtenir un benefici rècord de 12.574 milions d'euros, un 13,5% més respecte a l'any anterior.

En conseqüència i amb una visió panoràmica sobre el sector bancari, les grans entitats espanyoles van tornar a collir beneficis rècord el 2024 fins a assolir els 31.768 milions d'euros, un 21,7% més que l'any anterior, segons les dades publicades aquestes últimes setmanes per Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja.

D'altra banda, el Sabadell també ha informat -en el context de l'OPA del BBVA- que eleva la retribució als accionistes per a 2024 i 2025 fins als 3.300 milions d'euros, des de l'objectiu de 2.900 milions d'euros anterior. El banc ha anunciat un dividend 0,1244 euros per acció per al 28 de març i dos programes de recompra d'accions de 1.000 milions d'euros.

Del seu costat, la farmacèutica Rovi també ha informat aquest divendres que espera un resultat brut d'explotació (Ebitda) per a 2024 que serà entre un 10% i un 15% inferior que espera el consens del mercat, la qual cosa ha precipitat a la baixa la cotització de companyia.

Respecte a les energètiques, ha destacat Naturgy, ja que 'Bloomberg' ha avançat, citant fonts coneixedores, que Taqa estaria valorant un "nou enfocament" per a l'empresa espanyola, després que el mes de juny passat trenqués definitivament les negociacions amb CriteriaCaixa per a un possible pacte de cooperació en l'energètica, amb el llançament d'una oferta pública d'adquisició (OPA).

D'altra banda, ArcelorMittal va comunicar aquest dijous que va obtenir un benefici atribuït de 1.339 milions de dòlars (1.289 milions d'euros) el 2024, xifra un 45,7% superior a la de 2023, a més d'un augment del dividend i millors perspectives per a 2025.

Fora de l'Ibex 35, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va suspendre aquest dijous de forma temporal la negociació de Talgo en Borsa  després de conèixer-se dimecres, amb el mercat ja tancat, que Sidenor havia presentat una oferta de 177 milions juntament amb Govern basc, BBK i Vital per aconseguir un paquet de control en l'empresa ferroviària.

El consorci liderat per Sidenor va descartar la possibilitat de llançar una oferta pública d'adquisició (OPA) sobre l'empresa, limitant l'oferta al 29,8% que controla el fons Trilantic a través de Pegaso. Les accions de Talgo han tancat la setmana amb una alça setmanal d'un 0,26%, fins als 3,91 euros.

Dins de l'agenda macroeconòmica, aquesta setmana ha destacat l'informe d'ocupació dels Estats Units el gener, que ha revelat una caiguda de l'atur d'una dècima, fins a situar-se en el 4%, quan el mercat esperava que es mantingués en el 4,1%. Tot això, havent-se creat a més menys llocs de treball dels previstos pel consens.

Per la seva part, l'activitat del sector privat de la zona euro va tornar a créixer el gener de 2025, quan l'índex compost PMI va despuntar a 50,2 punts des dels 49,6 del mes anterior, la qual cosa confirma la primera expansió des del mes d'agost passat, encara que el ritme de creixement va ser marginal i suggereix la fragilitat de la recuperació.

Entre els països analitzats, "Espanya va tornar a ser el principal motor de creixement" de l'eurozona, amb un PMI compost de 54 punts, encara que una de les raons clau de la recuperació al gener va ser Alemanya, que va registrar el seu millor resultat mensual des de maig de 2024, amb una lectura del PMI compost de 50,5 punts.

Associat a la política monetària, aquest dijous el Banc d'Anglaterra ha baixat tipus al 4,50% i ha reduït a la meitat la seva previsió de creixement per a 2025. L'institut emissor britànic anticipa un repunt de la inflació més intens de l'esperat per efecte de l'energia i els preus regulats.

En el pla geopolític i comercial, el president dels Estats Units, Donald Trump, va assenyalar aquest dimarts en una roda de premsa conjunta amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, que el seu país "es farà càrrec" de la Gaza per crear allà la 'Riviera de l'Orient Mitjà', en tant que ha suggerit el desplaçament de la població palestina a altres països.

A més, en el marc de la guerra comercial entre Washington i Pequín, el Servei Postal dels Estats Units (USPS) va confirmar que tornava a acceptar el correu i els paquets procedents de la Xina i Hong Kong, després d'haver suspès temporalment dimarts la seva recepció coincidint amb l'entrada en vigor dels nous aranzels a productes xinesos.

Precisament, les autoritats xineses van anunciar a començaments de setmana la imposició d'aranzels sobre productes nord-americans: en particular del 15% sobre el carbó i el gas liquat i del 10% sobre el petroli, la maquinària agrícola, els automòbils de gran cilindrada i les camionetes. Aquestes mesures entraran en vigor a partir de dilluns vinent, 10 de febrer.

Cas a part és el de les relacions dels Estats Units amb el Canadà i Mèxic, que finalment han vist ajornats l'execució d'aranzels després d'haver obtingut Trump acords en matèria d'immigració.

Els avenços han estat el denominador comú a Europa: Frankfurt ha sumat un 0,29%; Pariu un 0,29%; Londres un 0,65% i Milà un 1,6%. Els índexs de Wall Street cotitzaven sense grans canvis en la setmana.

En la setmana, el barril de Brent se situava en els 74,38 dòlars, un 3,1% menys, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) es quedava en els 70,66 dòlars, un 2,58% menys.

El rendiment del bo espanyol amb venciment a 10 anys ha tancat en el 2,966% després de restar una dècima en la setmana, amb la prima de risc respecte al bo alemany en els 62,8 punts.

Al mercat de divises, l'euro cedeix un 0,2% en la setmana davant el dòlar, negociant-se a un tipus de canvi d'1,0343 dòlars per cada euro.

Per la seva part, l'unça d'or troy es revaloritza més d'un 2% des de divendres passat i es negocia en màxims al tall dels 2.900 dòlars, mentre que el bitcoin es deprecia un 4% en la setmana i es cotitza en 98.000 dòlars.