Queden 6 mesos perquè el pròxim 1 de gener del 2025, els estalviadors puguin rescatar els diners dels seus plans de pensions individuals. Només podran treure la inversió i els interessos o plusvàlues de les seves aportacions anteriors al 2015 (antiguitat de 10 anys) i així successivament, any rere any. Serà una prova de foc per aquest instrument pensat per obtenir una renda complementària a la pensió pública, una vegada arribada l'edat de jubilació.
Aquesta liquiditat sense requisits es va aprovar el 2018, i arriba set anys després en un procés de deteriorament d'aquest producte dissenyat exclusivament per a la jubilació que ofereix com a avantatge més gran la desgravació en l'Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF), a canvi que els diners aportats no es poguessin treure. Al llarg de la vida d'aquests plans de pensions es van decidir algunes excepcions que permetien disposar dels diners estalviats: malaltia greu, atur prolongat, invalidesa i, fins i tot, per saldar el pagament d'una hipoteca en cas d'una amenaça de desnonament. Però a partir del 2015 i només amb la premissa de l'antiguitat de 10 anys a l'aportació, ja no s'haurà de justificar per reemborsar els diners del pla de pensions.
La possibilitat de disposar dels diners del pla de pensions arriba en un moment en què aquest producte es troba de capa caiguda. La principal causa és la limitació de les aportacions. L'última reforma de l'actual govern espanyol ha limitat la desgravació fiscal anual a 1.500 euros, quan fa només uns anys es podien desgravar fins a 8.000 euros per contribuent. Els plans de pensions són un producte que no ha agradat als actuals responsables de l'administració, que han fet una aposta més decidida pels plans d'ocupació, en detriment dels individuals. Un dels arguments esgrimits és el de les seves elevades comissions, malgrat que aquestes es troben limitades amb topalls màxims.
L'anterior ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va crear dues noves figures: els plans per a autònoms i els fons de pensions de promoció pública. En ambdós casos, encara no s'han acabat d'enlairar. El que sí que s'ha produït és el deteriorament dels plans de pensions individuals. Segons dades de la patronal Inverco (Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions), des del 2022 les sortides de diners dels plans de pensions individuals i d'ocupació ha superat en 2.500 milions d'euros a l'entrada de diners nous en aquests instruments d'estalvi.
Atents a la fiscalitat
La desgravació de les aportacions als plans de pensions que han anat reduint-se fins als 1.500 euros anuals, tenien com a contrapès que arribada l'edat de jubilació els diners percebuts (bé en forma de capital o de renda) s'incorporarien a la resta de rendes del treball (normalment pensió pública). En definitiva, es tractava de diferir el pagament d'impostos des del moment actual fins a la jubilació quan el normal és que les rendes del treball siguin menors.
Així, si s'opta per rescatar des de 2015 les successives aportacions als plans de pensions amb els seus interessos o plusvàlues, l'import acabarà reflectit a la casella de l'IRPF corresponent a les rendes del treball integrables en la Base Imposable General en la declaració de la renda de l'any del rescat. Per això, els experts consideren que és necessari fer bé els números abans de prendre la decisió de vendre les participacions en el fons. Per això, recomanen buscar períodes en què el contribuent hagi obtingut menys rendes del treball. Si els diners del rescat es perceben en forma de capital, es produirà aquest efecte d'un important ingrés per als rendiments del treball, elevant el tipus que s'apliqui. Tanmateix, si el rescat és en forma de renda, l'impacte és menor, en poder repartir-se en diversos anys.
Un bon any excepcional
Amb dades d'Inverco a tancament del maig passat, les revaloritzacions a les carteres dels plans de pensions per efecte de mercat assoleixen el 9,4% interanual (maig 2023-2024). Però aquesta bona dada de l'últim any contrasta amb l'escàs guany que ofereixen aquests productes en els terminis llargs per als quals estan pensats. A 20 anys, els Plans de Pensions registren una rendibilitat mitjana anual (neta de despeses) del 2,9% (0,8% i 1,2% anual per als més conservadors de renda fixa a curt i a llarg termini). Rendibilitats que, difícilment, serveixen per cobrir la inflació generada en aquell període.
Prenent com a exemple els 10 últims anys, la rendibilitat anual mitjana és del 2,8%, sent del -0,1% anual per als fons de renda fixa a curt termini i del 0% per als de llarg termini. Únicament són els fons de borsa els que aconsegueixen guanys més sucosos (8,3% de mitjana anual) en els dos últims lustres.
Actualment, el patrimoni dels plans de pensions individuals va assolir el maig 88.079 milions d'euros, sent la fórmula d'estalvi per a la jubilació que compta amb més volum i partícips. La possibilitat de rescatar-los a voluntat del client i el seu escàs atractiu fiscal, acabaran per fer-los desaparèixer?