"Les monedes digitals (criptomonedes) estan buides de contingut i són inútils com a actius d'inversió". Amb aquestes paraules es referia aquesta mateixa setmana el president de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Rodrigo Buenaventura, a les criptodivises, després de la crisi desencadenada per la plataforma de negociació d'aquests productes FTX als Estats Units. Un gran avís sobre aquesta criptoindústria que negocia les monedes digitals per tal com els inversors poden haver perdut tots els seus diners.

Bonaventura, a més, va parlar de l'arribada d'una criptoglaciació per qualificar la gravetat del que està passant en aquest món cripto. En aquest entorn, destaquen divises com el Bitcoin (primer en aparèixer el 2008) i Ethereum, el valor conjunt del qual al mercat se situa en els 4.500 milions de dòlars, després d'haver perdut el 65% i el 66%, respectivament, del seu preu davant el dòlar des de començament d'any. La desconfiança cap aquestes inversions ha estat una constant del supervisor espanyol (CNMV) que ha estat el primer al món en crear una regulació de publicitat sobre criptoactius que obliga a advertir els inversors de la gran volatilitat d'aquests productes i de la possibilitat de perdre tots els diners invertits.

Tanmateix, els experts sempre valoren positivament la tecnologia de blockchain del món de les cripto, encara que desconfiïn de la seva aplicació com a inversió a través de monedes o altres productes relacionats. El gran dubte és què passarà amb aquest producte que tant atractiu ha tingut entre els anomenats milennials després de la crisi del FTX i de la caiguda del seu valor? Les opinions són variades. De fet, aquest mateix dijous el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, s'ha manifestat en un sentit oposat al de la CNMV. Ha afirmat que les criptomonedes "no desapareixeran" i ha defensat la seva regulació. A més, ha assegurat que són "un veritable valor refugi" davant de divises inestables.

Des de Deutsche Bank, apunten que "la incertesa extrema de les criptomonedes probablement es quedi aquí", amb uns nivells de Bitcoin de 16.000 dòlars (va arribar el 2021 a un màxim de 66.000 dòlars), mentre Ethereum cotitza a 1.272 dòlars (aquesta criptodivisa valia al mercat 4.400 dòlars fa just ara un any.

També Ben Laidler, estrateg de mercats globals de la plataforma d'inversió en multiactius eToro, discrepa d'aquesta visió de criptoglaciación que indica Rodrigo Buenaventura i espera temps més calmats. Segons l'opinió de Laidler, "el sector dels criptoactius pot deixar enrere gradualment aquesta sèrie de crisis autoinfligides. Els obstacles macroeconòmics s'apaivagaran a mesura que ens apropem al topall del cicle de tipus d'interès de la Reserva Federal. La fallida de FTX pot impulsar barreres reguladores accelerades i donar suport a un retorn de l'interès institucional", explica.

Per la seva part, Claudio Wewel, estrateg de divises de J. Safra Sarasin SAM recorda que el col·lapse de FTX és ja el tercer gran cop en l'entorn de les criptomonedes i podria convertir-se en el més greu. "Bitcoin i Ethereum han accelerat notablement el seu ritme de vendes i la majoria dels posseïdors de Bitcoin estan amb l'aigua fins al coll. Esperem que la caiguda de FTX provoqui més problemes als mercats de criptomonedes, la qual cosa implica que el procés de fusions en la criptoindústria continuarà," explica.

Wewel considera que les implicacions seran més dures perquè entre els inversors de FTX es troben el fons estatal de Singapur Temasek, l'empresa de Silicon Valley Sequoia Capital i el conglomerat tecnològic japonès SoftBank, que han amortitzat totalment les seves inversions. Havent afectat la confiança dels inversors, és probable que el col·lapse de FTX produeixi més repercussions. I avisa que el procés de consolidació en l'espai de les criptomonedes s'hauria de perllongar durant més temps, ja que el risc de contagi continua sent alt. En segon lloc, els recents esdeveniments han portat als reguladors a renovar les seves advertències a una supervisió més eficaç dels mercats de criptomonedes. Finalment, i de forma més general, la determinació dels valors raonables dels criptoactius hauria de continuar sent un obstacle en el futur immediat". Un punt aquest últim molt important per tal com els criptoactius són gairebé impossibles de valorar per la manca de fluxos de diners que els sustentin, com poden ser els dividends en cas de les accions o els interessos quan es parla de bons.

També Clément Inbona, Fund Manager de la gestora francesa La Financière de l'Echiquier es qüestiona el propi producte i fins i tot seu nom. "Convé recordar que l'únic de moneda que té una criptomoneda és el nom. L'ús del terme criptoactiu sembla més encertat. De fet, una criptomoneda no compleix tres de les funcions essencials d'una moneda: no és una reserva de valor i la seva volatilitat, sovint estratosfèrica, demostra el contrari. Tampoc no és un mitjà estès per als intercanvis: qui pot presumir que les utilitza per al conjunt de les seves operacions quotidianes o financeres? Finalment, no és una unitat de compte: quina llar o quina empresa la fa servir per a la seva comptabilitat? A més, no és un actiu que generi rendes, com ho fan els actius tradicionals en forma de dividends, cupons o lloguers," conclou.

Regulació

Després de la desconfiança sobre el món cripto per FTX, les solucions comencen a ser urgents. Algunes neixen des de l'àmbit privat com la de Binance, líder mundial en l'intercanvi de criptomonedes, (es va negar a rescatar FTX, la cinquena del sector, després de veure els seus comptes) que el 2018 va decidir crear uns fons d'Actius Segurs per a Usuarios (SAFU) que s'alimenta del 10% de totes les comissions de les operacions. Un fons que acumula 1.000 milions de dòlars, segons ha informat la companyia, i que aquests dies ha dit estar disposat a incrementar per tornar la confiança als inversors.

Entre febrer i març de 2023 està previst que s'aprovi a Europa la regulació dels Mercats de Criptoactius (MiCA). Tanmateix, no serà fins a 2024 quan es produeixi la transposició a l'ordenament jurídic dels diferents països. Els relacionats amb emissions de criptoactius arribaran dotze mesos després de l'aprovació i els que afecten mitjancers, mercats i custodis en 18 mesos. Fins aleshores, els supervisors europeus ESMA i EBA llançaran circulars lligades sobretot a la solvència de les emissions que es realitzin. El president de la CNMV, Rodrigo Buenaventura, indicava que Europa està sent pionera en la regulació dels criptoactivos, encara que reconeixia que aquests passos eren, de moment, una "primera capa de regulació" que necessitarà més desenvolupaments.