Una de les pitjors notícies per a qualsevol accionista és rebre una opa d'exclusió per la qual les accions de la companyia deixaran de cotitzar per sempre. S'ha acabat el joc, la liquiditat. Si no acudeix a l'oferta tindrà només uns paperets que no podrà vendre a ningú. La pèrdua de liquiditat s'agreuja si, com en el cas de la firma farmacèutica Grifols, la seva acció cotitza ara en els 9,95 euros, quan va començar l'any en els 15,45 euros, amb un descens del 35,5%. Encara que, lògicament, la casuística és variada: Grifols va baixar el 29 de febrer el 35%, després de la publicació de Gotham d'un informe que posava en qüestió la solvència i la continuïtat de la companyia.
Encara és una incògnita el preu que pagaran la família Grifols i el fons Brookfield per excloure del mercat la farmacèutica i posar-la fora de la mirada diària dels inversors i, sobretot, dels baixistes que aposten per la caiguda del valor. Però aquest preu que fixin haurà de rebre el beneplàcit del supervisor dels mercats (la Comissió Nacional del Mercat de Valors) i, segurament no deixi content una gran part d'accionistes que van comprar Grifols a preus molt superiors als actuals. Des de mitjans del 2012 i fins a l'hecatombe del febrer passat, Grifols ha cotitzat per sobre dels preus actuals, arribant a marcar un màxim de 31,31 euros per acció el 2019.
Ahir mateix, els analistes d'AlphaValue/Baader Europe donaven un preu objectiu a Grifols de 20,50 euros per acció i els de JB Capital Markets situaven el seu valor en els 18,40 euros. Tanmateix, és gairebé impossible que es vegin aquests nivells en l'opa d'exclusió que preparen els grans accionistes i que haurà de rebre el plàcet de la CNMV.
L'analista de XTB Joaquín Robles apunta que "l'èxit d'una opa d'exclusió sobre Grifols dependrà de les condicions de l'oferta. És una companyia que segueix molt penalitzada per la seva situació financera, té un elevat endeutament i dificultats per obtenir fluxos de caixa positius. A més, durant les últimes setmanes ha quedat de manifest la pèrdua de credibilitat per part dels inversors, ja que les emissions de deute per cobrir els venciments del proper any han estat a uns tipus d'interès molt per sobre del mercat". I afegeix: "El preu de l'oferta ha de ser superior al de mercat, el consens d'analistes li atorga un potencial de revalorització del 76,8% i veiem molt complicat que la prima d'exclusió pugui apropar-se a aquests nivells", conclou.
Per la seva part, Álvaro Arístegui, analista de Renta4, explica la idoneïtat de l'operació per als grans socis: "Entenem la motivació de la família Grifols i Brookfield per llançar una oferta d'adquisició sobre la companyia en entendre que després de la forta depreciació de les accions el mercat no reconeix el valor de la companyia. L'exclusió de les accions de la companyia de cotització permetria a Grifols consolidar la seva estratègia de recuperació dels resultats i despalanquejament financer sense estar subjectes a la volatilitat del mercat", conclou.
Finalment, des del departament d'anàlisi de Bankinter apunten que la possibilitat de l'oferta "té un impacte positiu per a la cotització a curt termini, encara que de caràcter especulatiu. Convé tenir present que l'impacte positiu seria limitat o cap si es confirmés que la proposta de valoració és similar a la seva capitalització actual", indiquen.
Els criteris utilitzats d'aprovació d'aquestes ofertes solen ser molt més curtterministes. Es basen en el preu d'una oferta anterior (no és el cas) en la cotització mitjana de l'últim semestre o en el valor teòric de la companyia i en el valor liquidatiu. Elements que no recullen les expectatives empresarials i que en el cas dels últims sis mesos recull la crisi provocada pel negatiu informe de Gotham.
Casuística
És freqüent que l'organisme supervisor rebi dures crítiques dels accionistes minoritaris quan aprova aquestes ofertes d'exclusió ja que deixen sense possibilitat de recuperació de les pèrdues, en el cas que s'hagin produït. Però cada oferta d'aquest tipus és un cas en si mateix. És habitual que els accionistes majoritaris aprofitin els moments de cotitzacions baixes de la companyia per excloure-les de borsa.
Per exemple, la televisiva Mediaset va ser exclosa per la matriu el maig del 2022 a un preu de 3,72 euros per acció, però un any abans es movia en els 5,68 euros per títol. Hi ha un exemple d'exclusió positiu per a l'accionista en el cas de Zardoya Otis que també va ser absorbida per la seva matriu nord-americana. L'oferta també el 2022 es va fer a 7,07 euros per acció i des de gener de 2020 cotitzava a un preu inferior al de l'oferta, així que els accionistes van guanyar diners amb la seva exclusió.
Anant una mica més enrere, les decepcions d'aquestes operacions són nombroses. Per exemple, el cas de Siemens Gamesa, que va rebre una oferta per part del grup Siemens per treure-la de borsa a 18,05 euros per títol el novembre de 2022, per sota del preu marcat l'any i molt lluny dels 37 euros de màxim que va marcar el gener de 2021. Una de les més emblemàtiques en aquest sentit és Telepizza. Va sortir a cotitzar per segona vegada al mercat espanyol l'abril del 2016 a 7,75 euros per acció i el juliol del 2019 presentava una oferta d'exclusió a 4,7 euros per títol.