La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha analitzat el projecte normatiu pel qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol el Reglament de la Unió Europea sobre els productes sanitaris per a diagnòstic. I, en aquesta línia, obre la possibilitat d'obrir el mercat de venda d'aquesta mena d'autodiagnòstics, com el test d'embaràs o covid, als supermercats i no restringir-ho en l'àmbit de les farmàcies.

Així doncs, la CNMC argumenta que "el mercat dels medicaments i productes sanitaris és un mercat fortament intervingut per protegir la salut. Dins aquests límits, la normativa sectorial atribueix a la competència un paper clau per estimular la innovació i racionalitzar la despesa pública". A més, també es pregunta si no seria necessari que el mercat en línia també ho regulés i ampliés les seves opcions.

Per tot plegat, la CNMC assegura que és possible fer-ho, ampliant el marc d'exigència a aquests nous establiments o punts de venda: "Amb una llicència prèvia de funcionament d'instal·lacions i llicència d'importació. A més, caldria facilitar la renovació de les llicències a través d'una declaració responsable en lloc d'un nou procés complet d'autorització", argumenta l'organisme.

Els farmacèutics argumenten el no

Una proposta que ja ha rebut la negativa del sector farmacèutic i argumenten el perquè. Antoni Torres, president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), admet que l'objectiu de la CNMC sempre és buscar el benefici del consumidor, "com fan amb els bancs, però en la salut, l'argumentari només del preu i els interessos en ell de cara al consumidor, no pot ser l'únic", en declaracions a ON ECONOMIA.

Així doncs, des de FEFAC asseguren que fa anys que ho estan intentant, però s'obliden que aquests productes, com els testos o les proves, "no són productes banals". Torres recorda que "quan parlem de salut, el més important no és el preu i la competència sinó el resultat en salut, i per aquesta raó també, per exemple, les farmàcies no podem fer abonaments de productes si la persona no el vol un cop comprat". La conclusió per ells és clara: "Es pot entrar en un mercat competitiu per guanyar un estalvi de 50 cèntims, però amb quines conseqüències?".

Desconeixement de les proves

En salut, les proves diagnòstiques de qualsevol mena sempre s’entenen com una peça més i necessària per decidir un diagnòstic o bé per indicar un conjunt d’accions a realitzar o no per la persona. Aquí el suport i aportació d’informació ha de ser professional donat que són múltiples les circumstàncies personals que poden fer variar la informació quan s'entrega. Torres subratlla que el desconeixement que hi ha en com simplement "presentar una prova de femta o quan és útil fer-se una prova d'embaràs" és molt gran. Així doncs, cal una informació sanitària prèvia pel pacient final i la farmàcia es converteix en "un servei essencial". 

A més, des de FEFAC es recorda com aquest plantejament ja es va donar per la covid i no va prosperar: "Van fer una aposta per vendre'ls a les grans cadenes de supermercat i el govern espanyol va desestimar-ho. D'entrada, si un producte surt defectuós, la capacitat que té el sector farmacèutic per retirar-ho en hores de la cadena, no ho tenen la resta de sectors. També per la garantia de qualitat i, sobretot, per la conservació, aspectes pel que fa a la seguretat. En darrer terme, l'equitació que dona una farmàcia, assegurant que a cada municipi n'hi ha una o a 15 minuts si està fora del municipi on viu una persona. Amb les grans cadenes, això no passa", conclou Torres. Així doncs, el 98,8 % de la població té com a mínim una farmàcia a la seva població o a menys de 15 minuts.