El Tresor Públic inaugurarà la setmana vinent les subhastes de febrer amb una emissió d'obligacions de l'Estat que se celebrarà després de l'última decisió del Banc Central Europeu (BCE) de mantenir els tipus en el 4,5% per tercera reunió consecutiva. En concret, l'organisme dependent del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa subhastarà dijous obligacions de l'Estat amb una vida residual de 5 anys i 3 mesos, amb cupó de l'1,45%; obligacions de l'Estat amb una vida residual de 7 anys i 3 mesos, amb cupó del 0,10%; obligacions de l'Estat a 10 anys, amb cupó del 3,25% i obligacions de l'Estat indexades a la inflació a 15 anys, amb cupó del 2,05%.
La subhasta se celebrarà després que aquesta setmana el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) hagi decidit mantenir els tipus d'interès, de manera que la taxa de referència per a les seves operacions de refinançament seguirà en el 4,50%, mentre que la taxa de dipòsit romandrà en el 4% i la de facilitat de préstec en el 4,75%. D'aquesta forma, l'institut emissor ha deixat els tipus intactes per tercera reunió consecutiva des que trepitgés el fre en la seva cita d'octubre, després de dur a terme deu pujades consecutives del preu dels diners, que el van situar en el seu nivell més alt en més de 20 anys.
Les llars, principals tenidors de lletres
Les decisions de política monetària afecten les subhastes del Tresor, que en aquests mesos han vist créixer la remuneració oferta als inversors, en línia amb les pujades de tipus. Això ha provocat que l'interès en la compra de deute s'incrementi, especialment en el cas de l'adquisició de lletres del Tresor per part les llars. I és que les famílies i les institucions privades sense ànim de lucre al servei de les llars han passat de tenir 950 milions d'euros en lletres del Tresor el novembre de 2022 a 23.977 milions el mateix mes de 2023, convertint-se per quart mes consecutiu en els tenidors més grans d'aquest tipus de deute a curt termini.
Segons les últimes dades publicades pel Banc d'Espanya, l'alta rendibilitat dels valors a curt termini ha tingut un efecte molt considerable en la distribució les tinences de les lletres del Tresor, on les llars i institucions no financeres han incrementat notablement la seva participació en l'últim any, passant d'una quota de l'1,3% el novembre de 2022 a més del 30% el 2023.
Després d'elevar la seva tinença un 4,7% respecte al mes d'octubre, les llars se situen el novembre per quarta vegada en la història com els tenidors de lletres més gran del Tresor espanyol, per davant dels inversors estrangers (16.737 milions), que des de juliol han anat reduint les seves tinences en aquest tipus de deute.
Per darrere dels inversors estrangers, els següents posseïdors de lletres del Tresor són les institucions financeres monetàries (10.918 milions), els fons del mercat monetari i altres mitjancers financers (10.189 milions), les societats no financeres (6.015 milions) i les administracions públiques (4.104 milions).