Els mercats nord-americans han tancat aquest dijous poc després d'una trobada televisada entre Donald Trump i el seu equip de govern en el qual assegurava que era un "bon amic" del president Xi Jinping i es mostrava convençut que arribarien aviat a un acord. Però el que preval per a Wall Street és la pujada brusca d'aranzels fins al 145% a la potència asiàtica, que ha tornat a arrossegar a la baixa als mercats, amb una caiguda del 3,5% del S&P 500, un 4,3% del Nasdaq i un 2,5% de l'industrial Dow Jones. El dòlar, a més, s'ha desplomat un 2,4% en la seva pitjor jornada en 10 anys.

La clatellada no va arribar a colpejar als mercats europeus, que van tancar molt poc després que la Casa Blanca aclarís que els aranzels del 125% a la Xina que havia anunciat s'havien de sumar en veritat al 20% anterior fins a arribar al 145%. La voluntat negociadora de la UE va portar el mandatari a suspendre durant 90 dies els aranzels anunciats als països europeus, que van respondre d'igual manera amb una suspensió. Aquesta mesura va portar Wall Street a tancar dimecres amb històriques pujades del 9,5% que es van encomanar hores després als mercats asiàtics. Poc va durar l'eufòria i encara menys la calma als mercats.

La pujada de dimecres als mercats nord-americans es va encomanar a les borses europees l'endemà, per la qual cosa aquest dijous va ser un bon dia per a mercats com l'Ibex-35, que va pujar un 4,32% en la seva millor jornada des de la pandèmia, l'alemany Dax 40, que ho va fer un 4,53%, o el francès CAC 40, que va avançar un 3,83% mentre el FTSE de Milà ho feia un 4,73%. Les pujades eren fins i tot més grans pocs minuts abans del tancament, quan va arribar l'aclariment de la Casa Blanca sobre els aranzels xinesos, la qual cosa va frenar la tendència alcista a Europa.

Els gegants Apple i Nvidia han estat dels més perjudicats per la caiguda de l'índex tecnològic Nasdaq, un dels més directament connectats a la Xina per les seves fàbriques en països asiàtics. Nvidia va perdre un 5,91% i Apple un 4,23%. Encara pitjor li va ser a Tesla, que va caure un 7,22%. Una de les preguntes que es fan els mercats i el sector tecnològic és si aquestes empreses seran capaces d'obrir fàbriques als Estats Units, de manera que els seus productes eludeixin aquests aranzels. Qui ha optat per aquesta via, fins i tot sense ser nord-americà, és la multinacional farmacèutica suïssa Novartis, que a última hora de dijous ha anunciat que invertirà 20.000 milions i obrirà 5 plantes de producció a terra nord-americà. El moviment respon a una de les principals intencions dels aranzels, que és reindustrialitzar els Estats Units aplicant càstigs econòmics a la importació i premiant, per tant, en la competició, a la producció local.

Altres empreses, com les catalanes de l'Ibex-35 Puig i Fluidra, opten ara per ara per repercutir part dels aranzels en els preus. Aquesta és la intenció que ha expressat Puig i un moviment ja realitzat per Fluidra, que va anunciar una pujada de preus del 3,5% que va començar a aplicar-se ja abans de l'anunci, mentre estudien altres pujades.

Els constants moviments de Trump, en qualsevol cas, apunten que els aranzels són dinàmics i volàtils com els propis mercats que remenen i una mesura de força per impel·lir a altres països a prendre posicions negociadores que acabin beneficiant als Estats Units en la relació comercial entre ambdós.