El passat 24 de setembre, les autoritats xineses anunciaven una sèrie de mesures de política monetària (baixada de tipus i reducció del coeficient bancari) i financeres per impulsar la seva economia i també les seves borses, deprimides en els últims anys davant l'empenta dels mercats occidentals. Per exemple, l'índex borsari MSCI China arrossega tres anys de caigudes: -21,6% (2021), -21,8% (2022) i -11,04 (2023), quan aquest últim any l'indicador mundial MSCI World va registrar una alça del 22%. En aquest 2024, el rebot viscut en la setmana que tancava setembre ha permès, per fi, que les borses xineses, tornin a terreny positiu, empeses pel gir en la política econòmica i, fins i tot, per la voluntat d'intervenir directament amb diners públics comprant accions en el mercat borsari.
Tanmateix, malgrat l'eufòria d'aquells dies que va encomanar als valors de luxe europeus (van pujar un 18%) i a metalls industrials com el coure, molts analistes dubten de si aquestes mesures seran suficients. Segons explica Ignacio Dolz de Espejo, director de solucions d'inversió en Mútua, en la crisi de 2008 vam aprendre que de poc serveix inflar la massa monetària si no hi ha velocitat de circulació dels diners, i durant el COVID, EE. UU. va demostrar que l'ajuda directa a les famílies és més efectiva que a través dels bancs, encara que genera inflació. La situació requereix més intervenció a nivell fiscal i financer".
L'economia xinesa creix menys i els preus estan estancats, assemblant-se massa a la situació del Japó als anys 90. Per això es continua esperant que el govern incrementi la despesa pública per donar suport a tant la inversió com el consum. El 26 de setembre es va reunir el Politburó xinès i va apuntar a aquesta possibilitat de fer una política fiscal més expansiva, encara que queden per concretar les mesures. Els mercats especulen que el govern xinès llanci un pla d'uns 250.000 milions d'euros (2 bilions de iuans).
L'economia xinesa creix menys i els preus estan estancats, per això s'espera que el govern incrementi la despesa pública
Però la pedra a la sabata de l'economia xinesa és el mercat immobiliari la crisi del qual encara camina lluny de resoldre's. Des de la gestora de fons Schroeders apunten que encara queden almenys tres anys de descensos en els preus, el que no només afecta al sector, sinó també a les famílies, els bancs prestadors i abunda en la sensació de pèrdua de riquesa de la població que opta per estalviar en comptes de gastar. La mala evolució de la demografia xinesa és un altre argument en contra d'una ràpida solució a llarg termini del problema de l'excés d'habitatge davant de l'escassetat de naixements.
Com explica Dolz de Espejo, el sector immobiliari xinès està altament endeutat i s'ha quedat deprimit després de la decisió que va prendre fa anys el govern de reduir els estímuls per frenar l'especulació. Amb una quantitat ingent de propietats no venudes en mans dels promotors i un excés d'oferta d'habitatges, la crisi ha impactat en la confiança dels consumidors: el sector immobiliari té un pes molt rellevant en el creixement del PIB (va arribar a ser del 30%) i en ser una llosa sobre l'ànim dels ciutadans del país, és clau que es reactivi per aconseguir que la demanda interna també ho faci.
Al maig, el govern va anunciar una bateria de mesures: més de 40.000 milions de dòlars en avals a les entitats locals i regionals per permetre enormes préstecs per finançar la compra de cases no venudes. A més, el Banc de la Xina va permetre que siguin els propis bancs els que decideixin els tipus hipotecaris (abans hi havia un mínim) i va reduir l'entrada mínima per adquirir un habitatge mitjançant hipoteca del 20% al 15%. No va ser suficient. El paquet d'estímuls anunciat a finals de setembre inclou tota mena d'accions i la seva mida és encara més gran. Busca donar un respir als promotors en conflictes i oferir una sortida als bancs que estan cada vegada més exposats al sector. Sens dubte, situacions que els espanyols coneixem de prop després de la crisi financera i immobiliària gestada el 2008.
Borsa: regulació i aranzels
Si la situació xinesa és complicada amb la caiguda del consum i la crisi immobiliària que allunya l'objectiu de creixement del 5% del PIB per a aquest any, el govern xinès ha estat també responsable del desprestigi de les seves borses després de les restriccions regulatòries imposades en 2020-2021. A partir d'aquests anys es va produir una fuga de capitals d'inversors estrangers i també nacionals dels seus mercats d'accions. Els diners forans van optar per l'Índia com nou Eldorado dels mercats emergents mundials.
Companyies com Tencent i Alibaba han experimentat fortes caigudes en les seves cotitzacions a causa de la pressió regulatòria interna i les restriccions geopolítiques. Ambdues companyies tecnològiques cotitzen a la meitat del valor assolit el febrer de 2021 quan van tocar màxims. Però sens dubte el senyal d'alarma per a molts inversors va ser que Xi Jinping, el màxim mandatari del govern xinès, va prendre personalment la decisió en novembre de 2020 de paralitzar la sortida a borsa d'Ant (fintech del grup Alibaba), que esperava recaptar 30.000 milions d'euros, sent la sortida a borsa més gran de la història.
Ara el govern xinès vol tornar la confiança a la renda variable amb la introducció d'un mecanisme de canvi de 500.000 milions de iuans (71.000 milions de dòlars) perquè els agents i els fons comprin accions que, juntament amb una retallada de 20 punts bàsics en els tipus d'interès oficials, ha injectat una liquiditat molt necessària al mercat. A més, s'ha creat una línia de refinançament de 300.000 milions de iuans (42.200 milions de dòlars) perquè les empreses cotitzades puguin recomprar accions, a fi d'augmentar la confiança dels inversors. Aquestes mesures, combinades amb la promesa de suport addicional per part del govern, representen un dels canvis polítics més complets que ha viscut el país en els últims anys. Però els inversors esperen també un marc regulatori més estable per a les seves empreses, lluny de l'excessiu intervencionisme des de Pequín.
Un altre element que s'aixeca com una gran sorpresa per a les empreses xineses és l'evolució dels aranzels tant a Europa com als Estats Units. Les eleccions presidencials en EE. UU. del proper 5 novembre aclariran la incògnita. De moment, una victòria de Donald Trump, que va prometre un aranzel del 60% als productes xinesos, suposaria un altre revés decisiu per a aquests mercats asiàtics.