La intel·ligència artificial ha aconseguit importantíssims avenços el 2024, cosa que ha permès que s'hagi avançat considerablement la seva adopció en sectors com a salut, banca, segurs, educació, e-commerce, retail i viatges, entre altres. Mentre que el 2023 va ser l'any del boom de la IA generativa i de les altes expectatives, Mckinsey reporta que el 2024 el 72% de les organitzacions planeja integrar la IA a les seves operacions per a 2025, un augment considerable respecte al 50% de l'any anterior.
En aquest context, Wehumans, solució d'humans digitals del grup ABAI, analitza les 4 tendències que marcaran el futur de la IA el 2025. Un any en què les perspectives de la IA estan marcades per avenços significatius en diverses àrees clau, entre els quals destaca l'evolució en el desenvolupament de la IA autònoma respecte a la generativa.
1. La IA autònoma opera i pren decisions de forma independent
Aquests sistemes d'IA estan dissenyats per operar i prendre decisions de forma independent en entorns complexos gràcies a la seva capacitat per percebre el seu entorn, aprendre de les seves experiències i adaptar-se a noves situacions sense intervenció humana constant. De fet, segons prediu Gartner, una de cada tres les aplicacions de programari empresarial el 2028 ja inclouran agents d'IA davant menys de l'1% el 2024, el que permetrà que el 15% de les decisions laborals quotidianes es prendran de forma autònoma.
2. Els assistents de veu potencien una interacció humà-màquina més intuïtiva i efectiva
Paral·lelament al desenvolupament dels agents autònoms, les prediccions d'Astute Analytica apunten que el mercat mundial dels assistents de veu, aplicacions d'IA dissenyades per interactuar amb usuaris mitjançant comandos de veu, augmenti del 36,6% del 2022 a un 46,9% esperat per a 2025. Ateses les tendències actuals, s'espera que aquests sistemes continuïn evolucionant cap a interaccions més naturals i empàtiques gràcies a millores en el reconeixement i adaptació al to emocional de l'usuari. Aquest avenç no només enriquirà l'experiència de l'usuari, amb la disponibilitat de veus més realistes i avançades, sinó que s'adapten en temps real al to i el sentiment de qui els parla, sinó que també obrirà noves oportunitats per a la integració d'aquestes tecnologies en aplicacions comercials i personals, potenciant la interacció humà-màquina de manera més intuïtiva i efectiva. Són.
3. Els humans digitals es posicionen a l'avantguarda de la innovació en intel·ligència artificial conversacional
Segons un estudi d'Emergen Research, els humans digitals (avatars basats en IA) es convertiran en un estàndard a nombrosos sectors d'aquí a 2025, aconseguint una simbiosi entre tecnologia d'avantguarda i aplicabilitat pràctica en entorns empresarials, per permetre interaccions personalitzades i de valor. Aquesta tecnologia, basada en Intel·ligència Artificial Generativa, processament del llenguatge natural, i tecnologies de representació visual 3D, es posiciona a l'avantguarda de la innovació en intel·ligència artificial conversacional, redefinint la productivitat i l'atenció al client en el procés.
4. Desenvolupament d'IA ambientalment responsable, socialment beneficiosa i econòmicament viable
Segons una anàlisi de la revista científica Nature, una aplicació de chatbot d'IA generativa que assisteixi 50 treballadors d'un call center, on cadascun d'ells atengui quatre clients per hora, pot generar unes 2.000 tones de diòxid de carboni a l'any. A més, el consum d'aigua derivat de l'adopció a gran escala de la IA generativa pot arribar igualar la ingesta anual de líquids de més de 328 milions d'adults. Així, l'objectiu passa pel desenvolupament i ús de sistemes d'IA que siguin ambientalment responsables, socialment beneficiosos i econòmicament viables a llarg termini. Això inclou des de l'optimització del consum d'energia i la reducció de l'empremta de carboni, fins a la consideració de l'impacte ètic i social de la implementació d'aquesta tecnologia.
5. Regulació per posicionar Europa com a líder en IA segura i ètica
Finalment, la regulació de la IA, especialment a Europa amb el seu Reglament d'Intel·ligència Artificial, en el seu objectiu d'establir normes per al desenvolupament, desplegui i ús de sistemes d'IA, planteja un doble desafiament: protegir drets fonamentals i garantir la seguretat. Encara que alguns temen que aquestes regulacions més restrictives puguin frenar la innovació i suposar una pèrdua de competitivitat tecnològica davant potències com els Estats Units i la Xina, també és possible que estableixin un estàndard global quant a transparència i ètica en la IA.
En definitiva, la regulació presenta importants desafiaments per als governs i les empreses, però també estableix un marc que busca fomentar la innovació responsable, proporcionar claredat regulatòria i posicionar Europa com a líder en IA segura i ètica. Malgrat els obstacles, països com Itàlia i Espanya continuen apostant amb força per impulsar l'adopció de la IA i lideren la inversió en projectes d'IA amb 1.895 milions i 1.200 milions d'euros respectivament.