L'època de les festes, ens sol portar molts records de la nostra família i infantesa. En el meu cas, no puc oblidar l'enorme il·lusió amb la qual el meu petit germà (avui ja tot un adult), generalment demanava insistentment tot el relacionat amb aquesta criatura groga, de contextura petita, rodona i simpàtica: el famós Pikachu. L'imperi Pokémon va començar amb un videojoc de la consola de Nintendo 64 i aviat es va expandir a un vast marxandatge: una sèrie animada, pel·lícules, joguines, peluixos i un joc de cartes; una d'elles pot arribar a valer USD 5.275.000, segons afirma Logan Paul propietari de la més cobejada, la "Pikachu Illustrator".

Pokémon va aconseguir perdurar en el temps: avui, tres dècades més tard, nens, nenes, adolescents i fins i tot adults, consumeixen algun producte vinculat amb l'imperi. Un dels seus èxits indiscutibles és Pokémon Go, un videojoc de realitat augmentada basat en la localització. El joc incentiva la interacció social física, ja que consisteix a trobar, capturar i lluitar amb Pokémons amagats en escenaris del món real dels més diversos. Això implica que l'usuari s'hagi de desplaçar per ciutats i zones naturals, observant a través de la pantalla del seu mòbil a la recerca de les tan preuades criatures. El que ells no sabien, és que mentre es divertien, estaven entrenant un algoritme.

Entrena en la IA al teu Pokémon

Niantic, l'empresa darrere de Pokémon GO, ha anunciat recentment el desenvolupament d'un nou sistema d'intel·ligència artificial anomenat Model Extens Geoespacial (Large Geospatial Model o LGM). Aquest model, similar als Models Extensos de Llenguatge com ChatGPT, utilitza dades geoespacials per predir com es veuen llocs que encara no s'han "vist" físicament. En paraules més simples, el LGM busca entendre patrons arquitectònics i paisatgístics a partir d'imatges recopilades pels usuaris. La companyia aclareix que aquest procés és voluntari: només els jugadors que escanegen "Poképaradas" contribueixen activament a l'entrenament de la intel·ligència artificial. Segons Niantic, aquesta funció s'activa quan els usuaris decideixen escanejar llocs públics per obtenir recompenses en el joc. Així, han aconseguit recollir més de 10 milions d'ubicacions escanejades, amb un milió de nous escanejos cada setmana.

Com es controla?

A primera vista, la iniciativa sembla inofensiva i fins i tot prometedora: un model que pot millorar la precisió de la realitat augmentada i ajudar a robots o dispositius com lents intel·ligents a orientar-se millor. Tanmateix, darrere d'aquest anunci sorgeixen qüestions de governança ètica que no podem ignorar. Primer. Com es gestiona el consentiment dels usuaris? Encara que Niantic afirma que els escanejos són opcionals, és important reflexionar sobre la transparència d'aquestes dinàmiques. Són els jugadors plenament conscients que les seves accions alimenten un sistema d'IA? Entenen les implicacions de contribuir a un model que, en el futur, podria ser utilitzat per empreses o governs per a finalitats que ells no necessàriament aprovarien? Aquest consentiment informat que prestem quan ràpidament sense llegir acceptem els termes i condicions, És suficient?

Segon, quant a la qüestió de l'accés a les dades, les ubicacions escanejades representen un recurs valuós, però, qui es beneficia realment d'aquesta informació? Si bé els usuaris reben recompenses en el joc, la companyia obté un tresor de dades que podria ser comercialitzat o utilitzat per a finalitats diferents dels plantejats inicialment. Aquí, la governança ètica exigeix que Niantic ofereixi garanties clares sobre la privacitat i els límits d'ús d'aquestes dades. Podrien demanar els usuaris que van aportar al model un guany?

Finalment, és l'impacte social i ambiental. Què implica la creació de models com el LGM en termes de desigualtat tecnològica? Les empreses que lideren aquest tipus de desenvolupaments: Tenen el deure de compartir els beneficis dels seus avenços de forma equitativa? Una resposta negativa segurament ens conduiria a escenaris cada vegada més inequitatius. A més, l'emmagatzemament i processament de grans volums de dades requereixen infraestructures energètiques significatives, la qual cosa planteja preguntes sobre sostenibilitat.

La construcció d'intel·ligències artificials més sofisticades no és un problema en si mateix; de fet, representa una oportunitat per al progrés humà. Tanmateix, el veritable desafiament rau a garantir que aquestes tecnologies siguin desenvolupades i gestionades sota principis ètics sòlids. Niantic té l'oportunitat de liderar amb l'exemple, demostrant que la innovació tecnològica pot ser transparent, inclusiva i respectuosa amb l'entorn. En última instància, el cas del Model Extens Geoespacial és un recordatori que, al món digital, cada interacció té conseqüències més àmplies del que imaginem. La pròxima vegada que capturis un Pikachu o escanegis una Poképarada, recorda que estàs participant en un ecosistema molt més gran. La pregunta és: Quin tipus de futur estem construint amb cada clic?