El recent anunci de l'aplicació DeepSeek va generar enrenou tant al món tecnològic com en l'àmbit geopolític. DeepSeek, desenvolupada per una empresa emergent xinesa, es presenta com una eina altament funcional i sofisticada, capaç de competir amb les aplicacions més avançades en l'àmbit dels models de llenguatge. Tanmateix, aquest avenç no pot entendre's només des del seu mèrit tècnic, sinó també com una jugada estratègica de la Xina per posicionar-se en la carrera de la intel·ligència artificial davant les sancions imposades pels Estats Units.

Per entendre DeepSeek, primer hem de retrocedir i parlar de James Simons, el matemàtic darrere del llegendari Renaissance Fund. Aquest fons de cobertura va utilitzar models matemàtics basats en la teoria quàntica per generar rendiments sense precedents, acumulant prop de 100.000 milions de dòlars. Simons, una figura reservada i gairebé mitològica, va revolucionar els mercats financers en aplicar principis de la física quàntica per identificar patrons que d'altres no podien veure. Encara que va morir fa alguns anys, el seu llegat continua viu. És aquesta mateixa metodologia la que, segons s'afirma, ha inspirat al creador de DeepSeek, que la va adaptar per entrenar un model de llenguatge natural.

La física quàntica, que pot sonar complexa, es basa en conceptes com la superposició i l'entrellaçament, on les partícules poden existir en múltiples estats alhora. Aplicada a un mercat o a un model de llenguatge, aquesta idea permet identificar infinites combinacions de possibilitats i patrons que serien impossibles de detectar amb mètodes tradicionals. DeepSeek utilitza aquesta lògica per ensenyar el seu model d'intel·ligència artificial a processar i respondre de manera més eficient. Per exemple, pot comprendre preguntes ambigües o adaptar-se millor a contextos desconeguts, una mica clau en els models de llenguatge actuals.

El cop estratègic de la Xina

Més enllà de l'aspecte tècnic, l'anunci de DeepSeek s'ha de llegir com a part d'un esforç concertat de la Xina per contrarestar les restriccions tecnològiques imposades pels Estats Units. Des de l'administració Trump, el bloqueig a l'exportació de xips avançats i tecnologies crítiques ha buscat frenar l'avenç xinès en sectors estratègics com la intel·ligència artificial. DeepSeek, en presentar-se com un model funcional i competitiu, pretén enviar un missatge clar: La Xina pot innovar fins i tot sota sancions.

Tanmateix, aquest moviment és, en essència, un acte de propaganda. Malgrat les afirmacions que DeepSeek va ser desenvolupat amb recursos limitats, és altament probable que hagi depès de tecnologia nord-americana, com els GPUs de Nvidia. Les xifres oficials, que indiquen un cost de només 6 milions de dòlars per al seu desenvolupament, semblen irreals si es comparen amb les despeses d'empreses com OpenAI o Meta, que destinen centenars de milions als seus models d'intel·ligència artificial. A més, encara que DeepSeek funciona bé, el seu abast és limitat als models de llenguatge, que representen una fracció del potencial real de la intel·ligència artificial, molt lluny de les aplicacions estratègiques en sectors com el militar.

El cost geopolític

L'anunci de DeepSeek no només posa en evidència els avenços tecnològics de la Xina, sinó que també corre el risc de desencadenar una resposta més agressiva per part dels Estats Units. L'anàlisi geopolítica suggereix que aquesta jugada podria enfortir les sancions existents i portar-les a nous nivells de severitat. Entre les mesures possibles, destaca la prohibició total de màquines avançades com les d'ASML en territori xinès, restriccions al codi font obert en intel·ligència artificial, i sancions secundàries per a països que actuïn com a mitjancers tecnològics. Aquestes accions, encara que dràstiques, podrien consolidar l'hegemonia tecnològica dels Estats Units en restringir encara més l'accés de la Xina als recursos necessaris per competir a llarg termini.

A més, aquesta estratègia també podria accelerar la concentració d'infraestructura d'intel·ligència artificial en països aliats, on el control de les tecnologies més avançades estaria completament centralitzat. En aquest escenari, la Xina quedaria exclosa dels desenvolupaments més crítics, debilitant la seva capacitat per desafiar els Estats Units a la sorra tecnològica global.

Un escac i mat anticipat?

Encara que DeepSeek és un avenç notable, el seu impacte sembla limitat davant les grans dinàmiques de poder en joc. La Xina ha demostrat que pot avançar en intel·ligència artificial malgrat les sancions, però fer-ho sense accés a tecnologia de punta com els xips de Nvidia o les màquines d'ASML té un cost exponencial. Alhora, la resposta nord-americana podria endurir-se, reduint encara més les oportunitats d'innovació xinesa en sectors estratègics.

En última instància, DeepSeek podria ser recordat no només com una aplicació funcional, sinó com una peça al tauler geopolític que, en lloc d'enfortir la Xina, li va costar més car del que anticipava. La cursa per la intel·ligència artificial no es lliura només en el camp de la tecnologia, sinó en l'equilibri de poder entre nacions, i DeepSeek és un recordatori que cada moviment en aquest joc té conseqüències impredictibles.

Les coses com són.