El passat 12 de juliol, es va publicar al diari oficial de la Unió Europea el nou Reglament d'Intel·ligència Artificial i aquest dijous, 1 d'agost, entra en vigor. Així doncs, a partir d'aquesta data, serà plenament aplicable 24 mesos després, excepte per a certes disposicions específiques: prohibicions de pràctiques prohibides que ja serà només 6 mesos després. Els codis de pràctica, tan sols 9 mesos després.
Les normes d'IA d'ús general, inclosa la governança, que serà 12 mesos després. I es perllonguen les obligacions per a sistemes d'alt risc fins a 36 mesos després. Alguns exemples d'usos d'alt risc de la IA són les infraestructures crítiques, l'educació i la formació professional, l'ocupació, els serveis públics i els privats essencials (per exemple, la sanitat o la banca), determinats sistemes de les forces de seguretat, la migració i la gestió duanera, la justícia i els processos democràtics (com influir en les eleccions). Aquests sistemes han d'avaluar i reduir els riscos, mantenir registres d'ús, ser transparents i precisos i comptar amb supervisió humana. Els ciutadans i les ciutadanes tindran dret a presentar reclamacions sobre els sistemes d'IA i rebre explicacions sobre les decisions basades en aquests que afectin els seus drets.
Què persegueix aquest reglament?
Així doncs, el nou reglament persegueix garantir la seguretat i el compliment dels drets fonamentals, alhora que impulsa la innovació a l'àmbit de la intel·ligència artificial. Aquest marc legal representa un pas significatiu per a la UE en el seu objectiu de convertir-se en un líder global a IA fiable. Gràcies al Reglament, les organitzacions ara tenen directrius clares per a l'automatització en àrees de baix risc, com ara chatbots simples, facilitant la seva implementació escalable amb certesa i transparència. Així mateix, es categoritzen els riscos per guiar el desenvolupament de models més complexos, coneguts com a "caixa negra".
L'impacte global del reglament dependrà l'adopció dels diferents països, que ja han mostrat divergències inicials per interpretar-les. Aquesta divisió de criteris podria suposar un desafiament per a les organitzacions que operen a nivell internacional, per la qual cosa és essencial desenvolupar estratègies de IA flexibles que es puguin adaptar a mesura que s'aclareixin els detalls durant la implementació. Així, és crucial una preparació anticipada per complir la nova regulació a l'hora d'aprofitar oportunitats emergents al camp de la IA.
La Llei d'Intel·ligència Artificial respon directament a les propostes dels ciutadans de la Conferència sobre el Futur d'Europa, relativa a la millora de la competitivitat de la UE en sectors estratègics i sobre una societat segura i fiable, inclosa la lluita contra la desinformació i la garantia que les persones tinguin el control final. També promou la garantia de la supervisió humana i un ús fiable i responsable de la IA, l'establiment de salvaguardes i la garantia de transparència, així com l'ús de la IA i les eines digitals per millorar l'accés dels ciutadans a la informació, incloses les persones amb discapacitat.