En els últims anys, s'han multiplicat les iniciatives relacionades amb els drets digitals, moviment que reconeix la importància - i fins i tot dona urgència- en establir nous marcs per garantir els drets fonamentals de les persones en l'actual entorn digital. Així, hem assistit a la publicació el 2022 de la Carta de Drets del Govern d'Espanya i el 2023 la de la Declaració sobre els Drets i Principis Digitals per a la Dècada Digital de la Unió Europea (UE). De la mateixa forma, han sorgit iniciatives paral·leles com la 'Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals de la Generalitat de Catalunya' i de similars de l'Ajuntament de Barcelona, entre d'altres. No són lleis executables o exigibles sinó normes propositives, inspiradores de futures polítiques públiques i per al desenvolupament de normativa futura de nou encuny.

Carta de Drets Digitals

El preàmbul de la Carta de Drets Digitals d'Espanya subratlla la importància d'adaptar els drets i llibertats tradicionals al context digital, reconeixent l'impacte transformador de les tecnologies emergents, com la intel·ligència artificial. També destaca la necessitat de fomentar un entorn tecnològic inclusiu, segur i ètic que respecti els valors democràtics, la privacitat, la igualtat i la dignitat humana. En aquest sentit, la Carta busca servir com a guia per protegir les persones davant els riscos digitals i promoure un ús responsable i sostenible de la tecnologia.

Drets Digitals davant la intel·ligència artificial

Referent a la IA, la Carta dedica una secció específica a la IA sota l'apartat de "Derechos davant de la intel·ligència artificial". Reconeix l'impacte de la IA a la presa de decisions i subratlla la necessitat d'un ús ètic i responsable. A partir d'allà dibuixa una sèrie de nous drets entre els quals destaquen:

- Dret a la no-discriminació: els sistemes d'IA han d'evitar biaixos que donin com a resultat discriminació.

- Dret a la transparència: les persones tenen dret a entendre com funcionen els sistemes d'IA que les afectin significativament.

- Dret a la supervisió humana: les decisions preses per IA han d'estar supervisades o ser revisables per humans.

- Dret a la privacitat i protecció de dades: se subratlla que els sistemes d'IA han de complir amb la normativa de protecció de dades.

La Declaració sobre els Drets i Principis Digitals (UE)

Per la seva part, la Declaració comunitària desgrana una sèrie d'elements a la secció dedicada a "Llibertat d'elecció; Interaccions amb algoritmes i sistemes d'intel·ligència artificial".

En la part de principis estableix:

- La intel·ligència artificial ha de ser un instrument al servei de les persones i la seva finalitat últim ha de ser augmentar el benestar humà.

- Tota persona hauria d'estar empoderada per beneficiar-se dels avantatges dels sistemes algorítmics i d'intel·ligència artificial, especialment a fi de prendre les seves pròpies decisions en l'entorn digital amb coneixement de causa, així com estar protegida davant els riscos i danys a la seva salut, la seva seguretat i els seus drets fonamentals.

A la secció de compromisos, indica:

Ens comprometem a:

a) promoure sistemes d'intel·ligència artificial centrats en l'ésser humà, fiables i ètics al llarg de tot el seu desenvolupament, desplegament i ús, d'acord amb els valors de la UE.

b) vetllar per un nivell adequat de transparència en l'ús dels algoritmes i la intel·ligència artificial (...).

c) vetllar perquè els sistemes algorítmics es basin en conjunts de dades adequats per evitar la discriminació i permetre la supervisió humana de tots els resultats que afectin la seguretat i els drets fonamentals de les persones.

d) garantir que les tecnologies com la intel·ligència artificial no s'utilitzin per anticipar-se a les decisions de les persones en àmbits com, per exemple, la salut, l'educació, l'ocupació i la vida privada.

e) proporcionar salvaguardes i adoptar les mesures adequades (...).

f) adoptar mesures per garantir que la investigació en intel·ligència artificial respecti les normes ètiques més estrictes i la legislació pertinent de la UE.

Enfocaments diferents. Si bé ambdós marcs tenen en comú que ni una altra no se centren exclusivament en la IA, en canvi, si bé la primera s'enfoca en els drets individuals, la segona s'orienta a principis i drets digitals més generals.

Transparència i responsabilitat

La Carta espanyola emfatitza el dret a l'explicació en sistemes automatitzats, especialment en aquells que afecten drets fonamentals com l'ús o l'accés a serveis públics i insta a la responsabilitat del desenvolupador i de l'usuari de sistemes d'IA. La Declaració UE subratlla la importància de la transparència en totes les tecnologies digitals, inclosa la IA, però amb un enfocament menys detallat i introdueix el concepte de responsabilitat compartida entre desenvolupadors, usuaris i governs per garantir l'ús segur i ètic de la IA.

Impacte ètic i social

Mentre que la Carta espanyola reconeix explícitament la necessitat d'evitar impactes negatius de la IA en la societat, com a biaixos, pèrdua de privacitat o atur i advoca per fomentar l'alfabetització digital per capacitar les persones en l'ús de tecnologies d'IA, en la declaració UE l'enfocament és més ampli i inclou l'ús ètic i sostenible de totes les tecnologies digitals. També destaca el paper de la IA en millorar la qualitat de vida i reduir desigualtats, en línia amb els valors de la UE.