Espanya va aconseguir avenços notables en l'ús de la Intel·ligència Artificial (IA) per part de les seves empreses el 2023, però es va estancar en l'ús de serveis al núvol o en el nombre d'especialistes en tecnologies , segons el nou informe de la Dècada Digital 2024 que va presentar aquest dimarts la Comissió Europea. El 9,2% de les empreses espanyoles va utilitzar solucions amb IA el 2023, una xifra superior a la mitjana de la Unió Europea (UE) del 8% i, a més, va mostrar un creixement anual mitjà (9,3%) gairebé quatre vegades superior a la mitjana comunitària (2,6%).

Aquests resultats provenen de l'informe de la Dècada Digital 2024, que analitza els avenços dels països de la UE per als objectius de digitalització de cara al 2030 en aspectes com habilitats tecnològiques, infraestructures o la digitalització d'empreses i serveis públics. El document inclou un capítol per a Espanya en què descriu el seu exercici respecte als objectius per a la Dècada Digital 2030 i, com a novetat, analitza el full de ruta presentat pel govern espanyol per avançar en aquests objectius. Pel que fa a les principals fortaleses, l'informe destaca que el 2023 el 66,2 % de la població espanyola tenia almenys un nivell bàsic de competències digitals, per sobre de la mitjana europea del 55,6 % i, al seu torn, línia amb l'objectiu del 80% marcat a Europa.

Què passa amb el núvol?

Tot i això, l'estudi destaca que Espanya mostra una dinàmica molt limitada en l'adopció de serveis al núvol per part de les empreses, atès que només el 27,2 % de les companyies va utilitzar aquestes plataformes, una dada per sota de la mitjana europea (38,9%). A més, la taxa de creixement a Espanya (0,4%) va ser també inferior a la taxa de la UE (7%). Espanya també està al darrere en el nombre d'especialistes en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), que només va representar el 4,4 % de la població ocupada, però va presentar un nombre de graduats en aquest àmbit (5,2 %) superior a la mitjana europea. Pel que fa al full de ruta presentat per Espanya, compost per 67 mesures i amb un pressupost total de 33.750 milions d'euros (2,3 % del PIB), es troba en general alineat amb les metes de la UE, excepte en les habilitats bàsiques digitals (on superen l'objectiu de la UE) i en especialistes TIC (lleugerament per sota de la meta comunitària). Al conjunt de la UE, la digitalització de les petites i mitjanes empreses avança de forma "massa lenta", segons recull l'informe, que subratlla que "no hi ha hagut cap millora notable en l'adopció" de la intel·ligència artificial i amb prou feines el 32 % de les empreses europees han adoptat l'anàlisi de dades.

La Comissió destaca a més que la fibra òptica només va arribar al 64% de les llars i que el desplegament de la xarxa 5G va assolir el 50% del territori del bloc comunitari, una realitat que està lluny de l'objectiu que l'internet d'alta velocitat arribi al 100% de les famílies el 2030. Brussel·les va assegurar que es requereix una inversió de 200.000 milions d'euros per complir els objectius de connectivitat que s'ha marcat per a l'inici de la propera dècada i, en aquest sentit, va assenyalar que el 80% de les famílies tecnologies i serveis que necessita la UE per a la seva transformació digital es dissenyen i manufacturen a tercers països. "La presència d'empreses europees entre les companyies de tecnologies de la informació capdavanteres a nivell mundial és mínima", amb només tres entre les 50 primeres, assegura l'informe.