Imaginem que volem construir una computadora extremadament avançada, capaç d'executar intel·ligència artificial (IA) militar d'última generació. Parlem de sistemes que analitzen en temps real la trajectòria de míssils, coordinen flotes de drons autònoms i prenen decisions estratègiques en qüestió de mil·lisegons. Per aconseguir això, es necessita una combinació de maquinari i programari extremadament sofisticats, optimitzats fins al més mínim detall, per manejar enormes volums de dades a velocitats sorprenents. Aquí és on entren en joc les arquitectures de processadors, que determinen com les computadores processen informació. Fins ara, la més poderosa al món és la x86, dominada per empreses com Intel i AMD, i ARM, utilitzada en gairebé tots els dispositius mòbils moderns i cada vegada més en servidors i superordinadors. Ara, la Xina aposta per RISC-V, una arquitectura de codi font obert, amb l'esperança d'independitzar-se tecnològicament d'Occident. El problema és que aquesta aposta no funcionarà.
RISC-V és com un motor experimental. El seu atractiu és que qualsevol pot prendre'l, modificar-lo i utilitzar-lo sense pagar llicències. Per a la Xina, això sona perfecte: no han de dependre de tecnologia estrangera ni sotmetre's a les restriccions imposades pels Estats Units. Però hi ha un problema fonamental: RISC-V és, en el millor dels casos, una solució per a sistemes de baixa potència, dispositius embeguts i aplicacions que no requereixen un rendiment extrem. Tant se val quan el desenvolupin ni quants enginyers treballin per optimitzar-lo, l'arquitectura mateixa és limitada en el que ofereix per a les tasques més exigents, com la IA avançada que requereixen els exèrcits moderns. Pensem en un exemple clar: un caça de combat d'última generació que utilitza IA per analitzar amenaces, pren decisions en combat i optimitza les seves maniobres en l'aire.
Aquests avions requereixen processadors increïblement ràpids, capaços de manipular imatges de radar, comunicacions encriptades i anàlisi de dades en temps real. Per fer això, necessiten xips dissenyats amb arquitectures com x86 o ARM, que porten dècades d'optimització i compten amb ecosistemes complets de programari i eines de desenvolupament. RISC-V no té la maduresa, la velocitat ni la capacitat per a aquest tipus d'aplicacions. Intentar utilitzar RISC-V en aquest context seria com intentar competir en la Fórmula 1 amb un motor d'escúter.
Un altre exemple és el processament d'imatges en drons de combat autònoms. Aquests drons han d'identificar objectius, navegar en entorns hostils i respondre a amenaces en fraccions de segon. Tot això requereix un poder de còmput que avui només poden proporcionar els xips més avançats d'empreses com NVIDIA. Aquests estan dissenyats per executar càrregues de treball d'IA a gran escala. RISC-V no té res a oferir aquí. No hi ha cap processador basat en aquesta arquitectura que pugui competir en termes de potència bruta amb els xips especialitzats de NVIDIA o AMD. I sense accés a aquesta tecnologia, la Xina es quedarà enrere en el desenvolupament de sistemes de defensa i armament basats en IA.
"La Xina és més vulnerable"
A més, l'elecció de RISC-V torna la Xina més vulnerable. Una de les raons per les quals els Estats Units mantenen el seu domini tecnològic és perquè controla les peces clau de la cadena de subministrament global de semiconductors. Des de les eines de litografia avançades fins al programari de disseny de xips, cada pas en la fabricació dels processadors més avançats depèn de tecnologia occidental. La Xina ja té dificultats per accedir als xips més moderns de NVIDIA i AMD a causa de les restriccions imposades pels Estats Units. Ara, en apostar per RISC-V, la Xina s'enfronta a un altre problema: encara que pugui dissenyar els seus propis xips, depèn de fàbriques estrangeres per a la seva manufactura. Empreses com TSMC i Samsung dominen la producció de xips avançats, i ambdues estan subjectes a regulacions que els impedeixen de vendre a la Xina els productes més moderns. Això significa que, fins i tot si la Xina desenvolupa xips RISC-V més potents, és possible que mai no pugui fabricar-los en les condicions necessàries per competir amb Occident.
En la cursa per la IA i la supremacia militar, cada decisió tecnològica és crucial. La Xina aposta per RISC-V, però aquesta decisió l'allunya encara més de la frontera de la innovació. Mentre els Estats Units i els seus aliats avancen amb xips dissenyats específicament per a IA, amb arquitectures optimitzades i ecosistemes de programari madurs, la Xina es queda atrapada en una estratègia que només li permetrà produir tecnologia de segona i tercera categoria. Amb el temps, això la farà cada vegada més dependent de solucions tecnològiques menys eficients i més vulnerables a bloquejos i sancions.
RISC-V no és el camí cap a la IA militar avançada. No ho és avui i no ho serà demà. És igual quants diners la Xina inverteixi a desenvolupar aquesta arquitectura, no igualarà la potència, l'optimització i la integració que ofereixen x86, ARM i els xips especialitzats dissenyats per a IA. Mentre Occident innova en IA i semiconductors, la Xina està atrapada en un atzucac, apostant per una arquitectura que, en el millor dels casos, li permetrà fabricar xips mediocres, però mai no liderar la revolució tecnològica que definirà el futur del poder militar.