Des dels temps de Sòcrates, la humanitat debat sobre les conseqüències de la tecnologia en el pensament. El filòsof advertia que l'escriptura erosionaria la memòria, ja que en confiar en el text, les persones deixarien d'exercir la seva capacitat de recordar. Amb el temps, es va fer evident que l'escriptura no només va reemplaçar la memòria, sinó que va permetre emmagatzemar i organitzar el coneixement de formes impensades. Avui, enfrontem un dilema similar amb la intel·ligència artificial (IA): perdem habilitats cognitives en delegar a la IA tasques que abans requerien esforç mental?

L'ús intensiu d'eines d'IA generativa va transformar la manera en què processem la informació. Investigacions recents mostren que, quan les persones confien en la IA, apliquen menys pensament crític. En l'àmbit laboral, per exemple, la IA assisteix en l'organització d'idees, la redacció d'informes i la resolució de problemes, disminuint la necessitat d'anàlisi profunda. A mesura que aquestes eines es tornen més precises, es redueix la intervenció humana en la presa de decisions, la qual cosa planteja preocupacions sobre una possible "automatització del pensament". Tanmateix, aquest fenomen no és nou. La calculadora va alliberar els estudiants de l'esforç de fer càlculs mentals, cosa que els permet enfocar-se en conceptes matemàtics més avançats. De manera similar, la IA trasllada el nostre esforç cognitiu des de la memorització i l'anàlisi cap a la validació i la supervisió.

Qui qüestiona la IA?

El problema sorgeix quan la confiança en la IA supera la capacitat de qüestionar-la. Estudis van demostrar que, en tasques rutinàries, moltes persones accepten sense dubtar les respostes generades per algoritmes, reduint la seva participació en el procés cognitiu. Aquesta dependència genera una pèrdua gradual d'habilitats crítiques, igual com l'escriptura va reduir la necessitat de memoritzar discursos complets. Tanmateix, lluny de ser una amenaça, això representa una evolució natural del pensament humà. No necessitem recordar llistes de dades quan tenim accés immediat a bases d'informació. Tampoc no necessitem conèixer cada pas d'un procés si podem supervisar la seva execució i verificar els resultats.

La història mostra que cada avenç tecnològic va generar escepticisme pel seu impacte en les capacitats humanes. El ferrocarril va rebre crítiques perquè faria que les persones viatgessin massa ràpid, la impremta perquè facilitaria la difusió de textos sense control, i la ràdio perquè evitaria que la gent llegís. En cada cas, la humanitat va aprofitar l'avenç per expandir les seves habilitats en altres direccions. Amb la IA, passa el mateix. Pot ser que la nostra memòria ja no retingui grans quantitats d'informació, però no és necessari que ho faci. Així com ningú no necessita saber com ensellar un cavall en l'era de l'automòbil, tampoc no és imprescindible que la nostra ment funcioni com un arxiu de dades quan podem accedir a informació amb un simple comando. L'evolució cognitiva no és una pèrdua, sinó una redistribució de l'esforç. En el futur, la intel·ligència humana no es mesurarà per la quantitat de dades retingudes, sinó per la capacitat d'interpretar, supervisar i donar sentit a una realitat cada vegada més intervinguda per la tecnologia. Les coses com són.