El pas del temps va portar moltes alegries als qui defensem una intel·ligència artificial ètica i eficientment regulada. Primer, amb l'arribada de ChatGpt el novembre de 2022 que no només ens va demostrar de tot el que és capaç l'IA sinó que va aconseguir la seva popularització i que el tema passés a ocupar les xerrades de cafè i les paelles i rostits els diumenges. Si bé ja era utilitzada, es va incrementar la consciència de l'esmentat ús.
El precedent europeu
La segona gran fita va ser el març d'aquest any amb l'aprovació del Reglament d'Intel·ligència Artificial. No va ser màgia. La Unió Europea venia treballant en això des de fa anys. El famós "efecte Brussel·les" va tornar a esdevenir. Al cap de pocs dies, molts Estats del món van avançar amb les seves propostes de regulació. Un dels seus resultats més papables és el gir del sector privat. Abans era -lògicament- reticent a la regulació, ara fa lobby per intentar que els marcs regulatoris globals siguin el més harmònics possible. Això és sense dubtes un benefici per a tothom principalment, opera com a element clau per combatre als monopolis. Una petita o mitjana empresa desenvolupadora d'IA que pretén exportar els seus serveis, manca d'un robust equip legal que pugui adaptar-se fàcilment a les dissímils regulacions de cada país.
Vivim en l'imperi d'imperceptibles algoritmes des de molt abans de novembre de 2022. A més d'influir i manipular el nostre comportament, prenen importantíssimes decisions sobre el futur de les persones, com per exemple, determinen si podem accedir a la universitat, si quedem fora d'un treball ponderant les nostres emocions o CV o si som candidats per obtenir un crèdit.
Pros i contres
El problema principal (des de ja no l'únic) són els biaixos algorítmics, un terme que sembla complicat però comprendre'l és tan senzill com aprendre a sumar dos més dos. La solució, tristament, no corre la mateixa sort. La intel·ligència artificial es nodreix de dades i si aquests no són representatius o no reflecteixen diversitat (gènere, raça, religió, etc.), les seves respostes estaran també esbiaixades (des de ja que no desconeixem que existeixen altres causes de biaixos algorítmics). Llavors, el quid de la qüestió rau a transferir els valors humans i més precisament, el nostre perfil social, en la tecnologia. Exemples, lamentablement, ens sobren. Des del famosíssim cas de l'algoritme que puntuava currículums d'aspirants a llocs de treball i, puntuava de manera inferior a les dones davant homes amb iguals antecedents professionals, fins als més actuals que ens regala l'IA generativa. Per exemple, si li demanem a aquesta que ens creï una imatge d'una "persona de negocis", molt probablement ens llançarà un home blanc i si el prompt està vinculat amb termes com a "assistent", "recepcionista" o "sensible", apareixerà una dona.
El paper de la governança
Quin és el resultat? El reforç dels estereotips i l'agudització de les fractures socials. Els col·lectius vulnerables i minoritaris estan cada vegada més marginats i estigmatitzats. Són invisibles -també- als algoritmes. Quina és la solució? La governança ètica de la intel·ligència artificial. La governança consisteix en la manera o la forma en què s'organitzen les institucions al més alt nivell, és una espècie de paraigua que cobreix l'organització en el seu conjunt. Igual com amb les qüestions de gènere i diversitat, no són sectorials, són transversals.
Així, un esquema de Governança ètica rau en un pla d'acció que busqui la incorporació de l'IA de manera ètica, és a dir, que l'IA es converteixi en una aliada per a les institucions. Aprofitar-nos dels seus beneficis, però al mateix temps assegurant-nos que serà una eina d'inclusió. Vivim en l'era on l'IA és una tendència "cool" i en l'afany per estar a la moda, incorporem IA "fins i tot a la sopa", la qual cosa, ens pot portar fàcilment portar un resultat no desitjat. No prenem un coet per arribar a la cantonada, de la mateixa manera que no hem d'incorporar IA en qualsevol cosa; l'essència i la sensibilitat humana és insubstituïble en moltes ocasions.
La Governança ètica de l'IA ens proposa un abordatge transdisciplinari on les Ciències Socials (totes, des de lingüistes, juristes, periodistes, psicòlegs, sociòlegs, etc.) tenen un rol importantíssim. També aborda diferents àrees, com l'educació, la indústria, la manufactura, la regulació, la comunicació, entre d'altres. Un punt rellevant són les auditories algorítmiques i les avaluacions d'impacte, que consisteixen en l'examinació d'algoritmes d'alt risc per detectar biaixos i falles. El Reglament d'IA de la Unió Europea i l'Agència Espanyola de Supervisió de la Intel·ligència Artificial (AESIA) van també en sintonia amb l'avaluació de determinats sistemes.
Casos com el d'Almendralejo (on nens van crear fotos nues de les seves companyes amb IA generativa), ens ensenyen que el problema és per altres complex i per sobretot, no s'esgota en una sola àrea. Sense saber-lo, entrenem algoritmes cada dia quan utilitzem Xat GPT o interactuem a les xarxes socials. Tots som parts del problema però per sort també, de la solució. Queda en nosaltres decidir si volem ignorar l'elefant a l'habitació o, intervenir en l'assumpte.