Els Estats Units enfronten una cruïlla en la seva política cap a Ucraïna, en un context on la guerra amb Rússia va redefinir les dinàmiques de poder global. Sota l'administració de Donald Trump, l'estratègia d'ajuda exterior ja no es basa en principis abstractes com la defensa de la democràcia, sinó en retorns estratègics concrets. En el cas d'Ucraïna, Washington avalua dues opcions principals: pactar un acord amb Rússia per finalitzar el conflicte a canvi de concessions, o reforçar el seu suport a Kíev amb l'objectiu de garantir l'accés a recursos estratègics, en especial les terres rares, fonamentals per a la tecnologia del segle XXI.
Es pot destacar que el dubte en la Casa Blanca entre Zelensky, Vance i Trump no canvien l'anàlisi de fons, sobre els interessos de cada actor. La primera alternativa implicaria que Ucraïna renunciï als territoris ocupats per Rússia, amb la condició d'obtenir concessions per part de Moscou. El principal actiu de negociació serien les sancions econòmiques imposades a Rússia, les quals van debilitar la seva economia i amenacen de tornar-se encara més severes si els Estats Units implementen sancions secundàries. Per al Kremlin, trobar una sortida que alleugi aquestes restriccions és clau, i un acord que estabilitzi la situació territorial a Ucraïna podria ser una opció viable si Occident accedeix a aixecar parcialment les sancions més nocives. Tanmateix, aquesta opció té un cost geopolític: consolidaria la influència russa en les regions ocupades i enviaria un missatge que les annexions poden ser negociades amb prou pressió militar.
El poder de la Xina
La segona opció planteja una estratègia més ambiciosa i agressiva: aprofundir el suport a Ucraïna, no només per resistir la invasió, sinó per extreure beneficis estratègics en l'àmbit dels recursos minerals. Ucraïna posseeix dipòsits de terres rares i altres minerals estratègics com a grafit, liti, titani, beril·li i urani, tots essencials per a la indústria de defensa, l'electrònica avançada i les energies renovables. Aquests elements són crítics per a la fabricació de semiconductors, que al seu torn són la base de la intel·ligència artificial, la computació avançada i el desenvolupament tecnològic de les grans potències.
El control d'aquests recursos és clau perquè els Estats Units depenen de la Xina per al subministrament de terres rares. Pequín domina la producció i refinament d'aquests materials, amb una capacitat que representa més del 70% del mercat global. A més, va establir barreres tecnològiques i reguladores que dificulten que altres nacions desenvolupin la seva pròpia indústria de processament. Washington va reduir aquesta dependència mitjançant inversions en producció nacional i acords amb aliats, però assegurar l'accés als recursos ucraïnesos representa una oportunitat única per debilitar el monopoli xinès. En aquest sentit, la guerra a Ucraïna és un camp de batalla pel control de la matèria primera essencial per a la tecnologia del futur.
L'administració Trump va deixar en clar que qualsevol assistència a Ucraïna s'haurà de traduir en beneficis tangibles per als Estats Units. Això significa que, a canvi del continu suport militar i financer, Kíev garantirà drets preferencials a les empreses nord-americanes en l'explotació dels seus recursos minerals. Això enfortirà la seguretat econòmica dels Estats Units mentre debilitarà la capacitat de Rússia i la Xina per controlar el subministrament global d'aquests materials.
Tanmateix, aquest pla enfronta desafiaments. En primer lloc, molts dels dipòsits de terres rares a Ucraïna estan ubicats a l'est i el sud del país, zones devastades per la guerra i, en alguns casos, sota control rus. Perquè l'explotació d'aquests recursos sigui viable, Ucraïna necessita recuperar els territoris o garantir acords que permetin la seva extracció i processament en condicions segures. En segon lloc, la indústria de terres rares requereix tecnologia avançada de refinament, una capacitat concentrada en la Xina. Els Estats Units haurien de desenvolupar ràpidament infraestructura per al processament d'aquests minerals o buscar acords amb altres països amb experiència al sector.
En aquest context, Washington adoptaria una estratègia encara més agressiva: incrementar massivament el seu suport militar a Ucraïna fins al punt de forçar Rússia a la taula de negociació en termes desfavorables. Si els Estats Units despleguen el seu poder econòmic i militar sense restriccions, Moscou es veuria davant de dues opcions: acceptar una derrota estratègica que l'obligui a fer concessions significatives o escalar el conflicte en una guerra de desgast amb conseqüències imprevisibles. En aquest escenari, el paper de la Xina es torna central. Pequín va donar suport a Rússia de manera discreta, amb assistència econòmica i tecnològica sense comprometre's obertament amb el conflicte. Si la guerra escala a un nivell en el qual Rússia necessiti més suport, la Xina s'enfrontaria a la disjuntiva d'augmentar el seu suport i arriscar sancions occidentals més severes o deixar Moscou a la seva sort, debilitant la seva posició a la regió.
El dilema de la Xina no és menor. El seu monopoli sobre les terres rares li va permetre influir en l'economia global, però si els Estats Units aconsegueixen diversificar les seves fonts de proveïment, aquest domini es veuria amenaçat. A més, un conflicte prolongat a Ucraïna drenarà recursos i atenció que la Xina necessita per a les seves pròpies prioritats estratègiques, com Taiwan i la seva disputa amb Occident pel control de la tecnologia avançada.
Aquest és el veritable rerefons de la guerra a Ucraïna: no només es tracta d'un conflicte territorial, sinó d'una batalla per l'accés als recursos fonamentals que definiran el futur de la tecnologia i la intel·ligència artificial. El que està en joc és l'equilibri global de poder en les pròximes dècades. Les coses com són.