Recentment, la Comissió Europea ha publicat Directrius sobre pràctiques d'IA prohibides segons el Reglament IA (AI Act). Aquestes directrius se centren en les pràctiques que resulten prohibides perquè amenacen els valors europeus i els drets fonamentals. En les mateixes s'aborden pràctiques com la manipulació perjudicial i els patrons foscos, la puntuació social i la identificació biomètrica remota en temps real en llocs públics amb finalitats d'aplicació de la llei.
Per ajudar les parts interessades a complir la normativa, les directrius inclouen explicacions legals i exemples pràctics. Encara que han estat aprovades, encara no han estat adoptades formalment. L'objectiu de ser directores és garantir una aplicació uniforme de l'AI Act a tota la UE. Aquestes directrius no són vinculants. Sens dubte, la interpretació definitiva de les prohibicions (així com de tots els conceptes, obligacions i requisits de la norma) correspondrà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Les autoritats nacionals en matèria d'IA (a Espanya, l'AESIA) també elaboraran documents i guies en interpretació de la legislació, les pràctiques i els casos d'ús d'IA.
Repositori viu sobre alfabetització en IA
La Comissió Europea també ha creat un repositori|reposador viu per fomentar l'alfabetització en IA, en compliment de l'Article 4 de l'AI Act. A partir del 2 de febrer de 2025 en què ha entrat en vigor, aquest article exigeix que els proveïdors i responsables de desplegament (usuaris) d'IA garanteixin un nivell suficient d'alfabetització en IA entre el seu personal i usuaris. Per ajudar en aquesta obligació, l'Oficina d'IA de la UE ha recopilat diverses pràctiques d'alfabetització en IA promogudes per les empreses i organitzacions signants de l'AI Pact.
El repositori s'actualitzarà periòdicament i no garanteix per se el compliment de l'Article 4. El seu propòsit és servir com un recurs educatiu i d'intercanvi de bones pràctiques per a proveïdors i usuaris d'IA. La Comissió no dona suport a ni avalua les pràctiques llistades, però dona suport a la seva implementació. El repositori recull pràctiques de les més importants empreses i organitzacions (Telefónica, Booking, Generali, Criteo i un llarg etcètera) i classifica aquestes pràctiques segons el seu estat d'implementació: totalment implementades, parcialment desplegades i en fase de planificació.
La reacció de les tecnològiques
Grans tecnològiques com Google i Meta ja havien reaccionat negativament a l'anteriorment publicat Codi de Bones Pràctiques en IA. Aquestes demanen una regulació més flexible, la qual cosa pressiona la Comissió Europea. Meta va criticar el codi per ser "inviable i tècnicament impossible", assegurant que Meta no el firmarà en la seva versió actual. Google encara no ha decidit si firmarà el codi.
En el costat oposat, la societat civil expressa la seva preocupació sobre el codi. Algunes organitzacions amenacen de retirar-se del procés de redacció del Codi de Bones Pràctiques en IA, argumentant falta de transparència i inclusió. Aquestes preocupacions van augmentar després de la Cimera d'Acció per la IA a França, on es va constatar que els temes de seguretat i drets humans quedaven un segon pla davant els interessos empresarials.
Organitzacions de drets humans critiquen que els riscos relacionats amb els drets fonamentals hagin estat relegats a la categoria de "consideracions addicionals" en lloc de ser aspectes centrals del codi. Com hem assenyalat en anteriors articles, Trump ha amenaçat amb represàlies contra Brussel·les per les multes a empreses tecnològiques nord-americanes, considerant-les "un impost encobert".
La UE flexibilitza la regulació tecnològica per fomentar la inversió en IA
Malgrat aquestes pressions dels EUA, la Comissió insisteix que la norma no canviarà, encara que la seva aplicació serà "favorable a la innovació". Segons el Financial Times, la comissària de tecnologia Henna Virkkunen ha anunciat que la UE reduirà la regulació tecnològica per fomentar la inversió en IA. Per de sobte i encara que es nega la relació amb aquestes pressions, la Comissió ha retirat la proposta de Directiva de Responsabilitat en IA i limitarà els requisits d'informes en el Codi de Bones Pràctiques. Es reafirma el compromís de la UE de protegir els valors europeus, però garantint un entorn favorable per a la innovació.
El debat entre regulació i innovació
A la meva manera de veure, existeix una percepció estesa que la regulació i la innovació són forces oposades. Segons aquesta línia, mentre la innovació requereix llibertat i flexibilitat per desenvolupar-se, la regulació s'associa amb rigidesa i restriccions. Tanmateix, aquesta visió simplista no sempre és correcta.
Segons la meva opinió, de vegades es tracta d'una falsa dicotomia. En molts casos, una regulació ben dissenyada pot impulsar la innovació en lloc de frenar-la, proporcionant estabilitat, confiança en el mercat i un marc jurídic clar que es tradueix en seguretat per al desenvolupament tecnològic. Per exemple, mitjançant el disseny i la implementació d'incentius. A vegades, al contrari, aquestes resistències a regulacions més estrictes, al·legant que perjudiquen la innovació en realitat responen més a interessos comercials que a barreres reals per innovar.