En un món cada vegada més digitalitzat i l'aparició de nous riscos, la protecció dels drets fonamentals en l'entorn digital s'ha convertit en una prioritat clau per als estats democràtics. La Carta de Drets Digitals d'Espanya, aprovada el juliol de 2021, és una iniciativa pionera, presentada a Nacions Unides i "exportada" després internacionalment, que busca adaptar els drets fonamentals als desafiaments que planteja l'entorn digital.

En l'actual context de creixents amenaces tecnològiques i geopolítiques, com la desinformació, la ciberseguretat, la intel·ligència artificial (IA) i el control de dades per actors estrangers, la Carta de Drets Digitals adquireix, si hi ha, més rellevància. La seva aplicació efectiva és clau per protegir la sobirania digital, els drets dels ciutadans i la competitivitat del país en l'era digital. A continuació, analitzarem el seu impacte en aquest escenari global i explorarem casos pràctics que il·lustren la importància d'aquests drets a la pràctica. Són moltes i variades les amenaces tecnològiques i geopolítiques que posen en relleu la Carta de Drets Digitals:

Desinformació i manipulació digital

Les campanyes de desinformació i manipulació en xarxes socials, impulsades per actors estatals i privats, poden afectar en processos democràtics com a eleccions i referèndums. Cas pràctic: En les eleccions dels EUA de 2016 i en el referèndum del Brexit al Regne Unit, hi va haver evidències d'interferències estrangeres mitjançant notícies falses i bots. A Espanya, les campanyes de desinformació també han afectat processos electorals i crisis polítiques. La Carta de Drets Digitals estableix el dret a rebre informació veraç i plural, així com mecanismes per reforçar l'alfabetització digital i la verificació de la informació.

Ciberseguretat i atacs a infraestructures crítiques

Els atacs cibernètics contra institucions i empreses han augmentat en els últims anys. Grups de ciberdelinqüents i estats hostils han utilitzat el programari segrestador per segrestar informació o aturar serveis públics. Cas pràctic: El 2021, durant la pandèmia, el SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal) va patir un atac cibernètic que va deixar inoperativa la seva plataforma digital durant dies, afectant milers de ciutadans en aquells moments tan complicats. La Carta reconeix el dret a la seguretat digital, instant al reforç de mesures de ciberseguretat i a la protecció de les infraestructures crítiques.

Intel·ligència artificial i biaixos algorítmics

L'ús creixent d'IA en decisions automatitzades planteja riscos com la possible discriminació o la falta de transparència a la presa de decisions. Cas pràctic: El 2020, es va detectar que l'algoritme de Twitter, actual X, retallava imatges afavorint rostres blancs davant rostres negres, evidenciant biaixos en el desenvolupament de l'esmentat algoritme. La Carta promou el dret a la no-discriminació algorítmica i la transparència en l'ús d'IA, exigint aplicabilitat en les decisions automatitzades i la possibilitat de reclamar davant aquestes.

Protecció de dades i sobirania digital

La dependència de plataformes estrangeres i les transferències massives de dades fora de la UE generen riscos en la privacitat i el control de la informació i el compliment normatiu. Cas pràctic: El 2020, el Tribunal de Justícia de la UE va anul·lar el Privacy Shield, acord bilateral que permetia les transferències de dades entre els EUA i la UE, en considerar que no protegia prou els drets dels ciutadans europeus. La Carta reconeix, entre d'altres, el dret a l'autodeterminació informativa, reforçant el control sobre les dades personals i promovent alternatives digitals sobiranes a Europa.

Protecció dels usuaris en plataformes digitals

Algunes de les grans plataformes tecnològiques han estat criticades i denunciades per pràctiques abusives, falta de transparència en els seus algoritmes i vulneració de drets digitals. Cas pràctic: El 2021, WhatsApp va canviar unilateralment els seus termes d'ús, obligant els usuaris a compartir més dades amb Facebook (ara Meta). Això va provocar una onada de migració cap a aplicacions com Signal i Telegram. La Carta protegeix els ciutadans mitjançant el dret a la privacitat digital i a la transparència a les plataformes, establint principis per a una millor regulació d'aquestes pràctiques.

Drets laborals digitals i desconnexió digital

El teletreball i l'automatització estan transformant ràpidament el mercat laboral, però també generen nous desafiaments, com el possible control excessiu dels empleats o la difuminació dels límits de la jornada laboral. Cas pràctic: El 2021, Espanya va aprovar la Llei del Teletreball, reconeixent el dret a la desconnexió digital per evitar que els treballadors estiguin disponibles fora del seu horari laboral. La Carta reforça aquest dret i estableix principis per garantir condicions de feina digitals justes.

Educació i Alfabetització Digital

En un món on la tecnologia és cada vegada més determinant, l'alfabetització digital s'ha convertit en un dret clau per a la inclusió social i laboral. Cas pràctic: Durant la pandèmia, milers d'estudiants a Espanya no van poder accedir a l'educació digital a causa de la fractura digital i la falta de dispositius. La Carta estableix el dret a l'educació digital i promou la inversió en infraestructures digitals accessibles per a tothom.

La Carta de Drets Digitals d'Espanya és un instrument clau per afrontar els desafiaments tecnològics i geopolítics del segle XXI. No es tracta d'una norma jurídica vinculant, però la seva influència és crucial per al desenvolupament de futures polítiques públiques i legislacions en matèria de protecció de dades, intel·ligència artificial, ciberseguretat i drets digitals. En un context de creixent polarització internacional, també digital, la seva aplicació permetrà que Espanya i la UE reforcin la seva sobirania tecnològica, protegeixin els seus ciutadans i garanteixin un entorn digital més segur, just i inclusiu.