El Projecte de Reial Decret, pioner en Europa, l'ha publicat el Ministeri de Cultura i està ara sotmès a informació pública, amb possibilitat de presentar aportacions al mateix fins al dia 10 de desembre. Indica el Ministeri que "L'objecte del present projecte de Reial Decret és desenvolupar l'article 163 del TRLPI (relatiu a la concessió d'autoritzacions no exclusives per a l'ús del repertori de les entitats de gestió), amb l'objectiu de facilitar la concessió de les esmentades autoritzacions no exclusives (o llicències col·lectives) en el context de desenvolupament tecnològic de la Intel·ligència Artificial (i, en particular, per al desenvolupament de models d'IA d'ús general)." La iniciativa s'ha denominat "Projecte de Reial Decret pel qual es regula la concessió de llicències col·lectives ampliades per a l'explotació massiva d'obres i prestacions protegides per drets de propietat intel·lectual per al desenvolupament de models d'intel·ligència artificial d'ús general".

El mecanisme de les llicències col·lectives ampliades

El mecanisme elegit, les llicències col·lectives ampliades, són un instrument previst a l'article 12 de la Directiva (UE) 790/2019/790 relativa als drets d'autor i drets afins al mercat únic digital, la inclusió del qual en la normativa interna dels estats membres és voluntària, però que s'ha revelat especialment oportuna en l'actual context en relació amb la IA.

Aquestes llicències permeten a entitats de gestió col·lectiva (tipus SGAE) autoritzar, sense consentiment individual de tots els titulars de drets, l'ús d'obres protegides sota certes condicions. S'introdueixen per reduir els costos i complexitats en l'obtenció de permisos individuals, especialment en contextos com l'entrenament d'IA generativa, que requereix grans volums de dades.

El repte de la mineria de dades

La norma respon a desafiaments associats amb la pràctica de la mineria de dades i textos (TDM) on els titulars de drets la majoria de vegades no són compensats per l'ús de les seves obres per entrenar models d'IA, en un context on els grans models han realitzat un "web scraping" massiu. El que es busca és equilibrar la promoció d'IA amb la protecció dels interessos dels titulars de drets.

Funcionament de les llicències

Les llicències només s'apliquen quan és onerós i impràctic obtenir autoritzacions individuals. Els titulars poden optar per excloure les seves obres mitjançant un dret d'oposició (opt-out). Les entitats de gestió han de ser prou representatives i garantir la igualtat de tracte entre els titulars. Les llicències apliquen exclusivament al desenvolupament d'IA que requereixi l'ús massiu d'obres protegides i la seva durada màxima és de tres anys. Les entitats de gestió han d'informar adequadament als titulars sobre la llicència, garantint transparència i un mecanisme senzill per exercitar drets d'oposició.

Importància d'aquesta iniciativa

Per primera vegada, es proporciona un marc legal per a l'accés a grans volums de dades necessàries per entrenar IA, facilitant la innovació tecnològica i l'avenç de la IA. D'altra banda, protegeix els drets d'autor, en introduir salvaguardes com el dret d'oposició (garantint que els titulessis puguin excloure les seves obres si el desitgen) i intenta mitigar els impactes adversos en sectors culturals en propiciar que els titulars de drets participin en els beneficis econòmics derivats d'aquests usos. Es busca establir un equilibri entre l'accés a dades per al desenvolupament de tecnologies avançades i la protecció dels drets dels creadors, marcant un avenç clau en la legislació sobre IA i propietat intel·lectual

La justificació de la urgència en el seu desenvolupament

El Projecte de Reial Decret indica que atès el ràpid avenç de la IA i la seva rellevància estratègica, la normativa es considera una mesura necessària i urgent per a Espanya en el context actual. El Projecte té el potencial de convertir-se en un precedent significatiu en matèria de regulació de drets d'autor davant l'explotació massiva d'obres per al desenvolupament de la IA. Com s'ha dit, el Reial Decret es basa en la Directiva (UE) 2019/790, que permet als Estats membres adoptar mecanismes flexibles per a la concessió de llicències col·lectives ampliades. Tanmateix, l'adopció d'aquests mecanismes és voluntària, la qual cosa implica que no tots els països han avançat en la seva implementació.

El mercat únic digital

L'harmonització en matèria de propietat intel·lectual és clau per a la UE. Si la norma espanyola demostra ser efectiva, podria ser replicada en altres països, la qual cosa redundaria a evitar la fragmentació regulatòria. La Comissió Europea podria desenvolupar orientacions en aquest sentit i fomentar l'adopció generalitzada de llicències col·lectives ampliades en l'àmbit de la IA.

La norma aborda un dels desafiaments més importants en la intersecció entre tecnologia i propietat intel·lectual: garantir l'accés a dades per a IA mentre alhora es protegeix els creadors. Altres països de fora de la UE que busquen desenvolupar un marc legal per a l'explotació massiva de dades protegides podrien adoptar elements del model espanyol, particularment en economies com els Estats Units, el Canadà, el Japó o Corea del Sud. Organismes com l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI, WIPO en anglès) podrien considerar en el futur alguns elements d'aquesta norma en els seus debats sobre estàndards internacionals.