El primer autor que va parlar de l'"efecte Brussel·les" va ser el Prof. Anu Bradford el 2012 per referir-se al fenomen segons el qual lleis europees influeixen i n'inspiren altres d'internacionals, i el va desenvolupar al seu llibre The Brussels Effect: How the European Union Rules the World. Segons l'autora: "La UE continua sent una superpotència influent que dona forma al món a la seva imatge. En promulgar normatives que modelen l'entorn empresarial internacional, eleven els estàndards en l'àmbit mundial i condueixen a una notable europeïtzació de molts aspectes importants del comerç global, la UE ha aconseguit influir en àrees com la privacitat de dades, la salut i seguretat del consumidor, la protecció ambiental, la competència i el discurs d'odi en línia. I a diferència de com altres superpotències exerceixen la seva influència global, l'efecte Brussel·les (...) eximeix la UE d'exercir un paper directe en la imposició d'estàndards (...) quan les empreses multinacionals voluntàriament estenen les normes de la UE per governar les seves operacions globals."
La IAAct està desenvolupant ja un "Efecte Brussel·les"?
Segons certs experts, l'efecte Brussel·les del Reglament IA ja s'està donant. El cert és que per a molts països d'altres entorns és més fàcil i ràpid adoptar normes anàlogues a les de la UE en temes de pes, com ho és la regulació de la IA. En aquest àmbit, la UE va estar anys gestant, redactant i després negociant el seu Reglament IA, que finalment va veure la llum el mes de juliol passat i és vigent des d'agost, amb les primeres obligacions entrant en vigor el febrer d'aquest any. Aquest text, estudiat per amplis sectors al llarg de tota la cadena de valor de la IA en les seves diferents versions publicades en els últims dos anys, ja està influint en l'àmbit global. A més, com és sabut, el seu abast geogràfic va més enllà de la UE (Art. 2) i s'aplica a tots els sistemes d'IA que es comercialitzin al mercat interior europeu. Tenim ja legislacions en diversos estats americans que, malgrat basar-se en enfocaments diferents, s'han inspirat en aquesta norma. Però a més, les normatives de mercats importants com el Brasil i Corea del Sud, de recent publicació, s'han inspirat àmpliament al Reglament IA.
El cas de Corea del Sud
Corea del Sud és el cas més recent i és que, a més, es tracta del segon mercat mundial (després de la UE) en promulgar una llei sobre IA de caràcter integral. La norma pren com a referència principal el Reglament IA. La llei d'IA de Corea del Sud, titulada "Llei Bàsica sobre el Desenvolupament i l'Establiment de la IA Basada en la Confiança", va ser aprovada recentment amb ampli suport del parlament nacional. Estableix definicions clau, com a IA generativa, IA d'alt impacte, ètica de la IA i operadors comercials d'IA, proporcionant un marc legal clar per a l'ús i desenvolupament de tecnologies d'IA al país.
Un dels punts destacats de la llei és l'exigència de transparència i responsabilitat per als operadors d'IA. Els proveïdors de serveis o productes basats en IA generativa han d'informar prèviament els usuaris sobre l'ús d'aquesta tecnologia i aclarir si els resultats generats són artificials. A més, si els resultats de la IA són difícils de distingir de la realitat, es requereix una notificació explícita. Aquest enfocament busca protegir els usuaris, garantir la confiança en les tecnologies d'IA i evitar possibles confusions o malentesos.
La llei també estableix obligacions de seguretat i confiança per als operadors d'IA, especialment en els anomenats "sistemes d'alt impacte". Aquests han d'identificar, avaluar i mitigar riscos d'acord amb estàndards que seran detallats a futurs decrets presidencials. A més, els operadors hauran d'implementar mesures per garantir la robustesa dels sistemes i la protecció dels usuaris, subratllant un enfocament preventiu cap a possibles riscos associats amb la IA. Finalment, s'atorguen facultats a les autoritats reguladores, com el Ministeri de Ciència i TIC, per investigar possibles violacions de la llei. En cas d'infraccions confirmades, les autoritats poden ordenar mesures correctives. La llei adopta un enfocament basat en el risc i se centra en principis ètics, drets fonamentals i transparència, alineant-se amb estàndards internacionals i reflectint, com hem dit, l'impacte de l'efecte Brussel·les en la governança global de la IA.
Entre les principals similituds amb la Llei d'IA de la UE destaquen les següents: l'enfocament basat en el risc, amb obligacions més estrictes per als sistemes d'IA d'alt impacte; l'èmfasi en les directrius ètiques i la IA confiable; la protecció de drets fonamentals; les obligacions de transparència (per exemple, en el context de deep fakes); les previsions sobre estandardització.
Brasil: principis i governança de la IA
Ja aprovada en el Senat del Brasil, i pendent ara de l'aprovació de la Cambra de Diputats abans de convertir-se en llei, la norma s'enfoca a la governança de la IA basada en principis. A més, adopta l'enfocament basat en el risc, la definició d'IA, el concepte d'entorns de prova reguladors ("sandboxes"), aspectes del sistema de governança, i d'altres. Estarem pendents de la seva aprovació final i l'analitzarem per a ON-IA a futurs articles.