El 20 de gener de 2025 va marcar un gir dramàtic en el rumb de la política nord-americana i global. Donald Trump va tornar al poder, amb una agenda que promet canvis profunds en àmbits tan crucials com la governança ètica de la intel·ligència artificial, l'explotació de recursos naturals i les relacions comercials i tecnològiques internacionals. Aquest context no podria ser més oportú per reflexionar sobre com les decisions en matèria tecnològica d'avui modelen un món on la desigualtat i els interessos estratègics s'entrellacen de manera cada vegada més alarmant.

Riquesa desbordant vs. pobresa estancada

Segons l'informe d'Oxfam, "El saqueig continua", el 2024 la riquesa conjunta dels mil milionaris va créixer tres vegades més ràpid que l'any anterior. D'aquí a una dècada, podríem tenir cinc bilionaris al món, mentre que el nombre de persones que viuen en la pobresa a penes ha canviat des de 1990. I tal com hem assenyalat una i mil vegades en aquest i altres espais, la tecnologia no és per a gens innòcua davant aquesta realitat.

Dins del còctel de decrets que va firmar en les seves primeres hores a càrrec de la Casa Blanca, molts van tenir una implicació directa en matèria de governança tecnològica. La principal: la derogació de l'ordre executiva de 2023 de Biden sobre intel·ligència artificial que creava estàndards per garantir la seguretat i protecció en el seu desenvolupament. Trump la va catalogar com un obstacle per a la innovació. També va anunciar una inversió de 500.000 dòlars en OpenAI, Oracle i Softbank. Aquestes decisions reflecteixen una tensió fonamental: la promesa de llibertat i progrés davant el risc de perpetuar desigualtats estructurals. La falta de controls ètics i tècnics en la indústria de la IA no només amenaça amb danys socials, sinó que reforça un sistema on els beneficis de la tecnologia es concentren a unes quantes mans.

Grenlàndia: un nou tauler d'escacs globals

En aquest panorama, Grenlàndia emergeix com una peça clau en la geopolítica. Rica en terres rares i minerals crítics per fabricar tecnologia, que s'estan trobant nu gràcies al desglaç produït pel canvi climàtic, l'illa desperta els interessos de potències com la Xina, Rússia i els Estats Units. Trump ja ha expressat el seu desig de "cooperació sòlida" amb Grenlàndia i com a "garantia de seguretat" davant l'avenç de la Xina i Rússia.

Per als grenlandesos, l'explotació de recursos podria significar un pas cap a la independència, però també comporta enormes riscos mediambientals i socials. L'estratègia de Trump respecte a Grenlàndia, igual com el seu menyspreu per les regulacions d'IA, sembla centrar-se a prioritzar el desenvolupament econòmic immediat sobre qualsevol altra consideració.

La Patagònia: un altre tresor

L'interès per establir centres de dades en regions fredes com la Patagònia argentina afegeix una altra capa de complexitat a la conversa. Les baixes temperatures ajuden a reduir costos de refrigeració per a infraestructures tecnològiques. Tanmateix, aquestes inversions s'han d'avaluar en funció dels seus impactes locals. Si bé podrien portar desenvolupament a comunitats aïllades, també podrien aguditzar problemes com l'apropiació de terres i un gran impacte mediambiental.

La ruleta russa de TikTok

El canvi d'actitud de Trump cap a TikTok il·lustra com els interessos privats poden influir en les decisions públiques. En el seu primer mandat, va intentar prohibir l'aplicació per considerar-la una amenaça a la seguretat nacional. Ara, tot just ha arribat va remuntar la prohibició de l'esmentada xarxa social que ja havia començat a aplicar-se. Això sembla respondre al suport d'un fort donant de la seva campanya presidencial amb participació en ByteDance, l'empresa matriu de TikTok.

Recordem que el principal argument dels Estats Units per prohibir TikTok havia estat el risc que les dades de milions d'usuaris nord-americans quedin en mans del Govern Xinès; preocupació que en altres latituds no hi ha amb cap xarxa social, doncs millor mantenir-nos en la ignorància.

Futur incert per a alguns, però prometedor

El denominador comú d'aquestes temàtiques és la desigualtat. Ja sigui en l'accés a la riquesa, la tecnologia o els recursos naturals, les decisions que prioritzen el benefici econòmic a curt termini estan exacerbant les disparitats existents i creant noves tensions globals. La revocació de regulacions sobre IA, l'interès per zones com Grenlàndia o la Patagònia i els vents de canvi amb les xarxes socials, són símptomes d'un sistema que necessita urgentment repensar les seves prioritats.

En aquest context, una vegada més, el paper de la societat civil, els mitjans de comunicació i els organismes internacionals (com la valuosa recomanació de l'Ètica de la IA de la UNESCO) és més crucial que mai. Necessitem un debat informat i transparent sobre com gestionar la tecnologia, els recursos naturals i la política en un món on les decisions d'uns quants tenen implicacions per a tothom.