La irrupció de DeepSeek a l'escenari de la intel·ligència artificial ha sacsejat el mercat tecnològic global i desafiat la narrativa dominant sobre com s'ha de desenvolupar aquesta tecnologia. Davant gegants com OpenAI i Google, que han defensat models d'IA costosos i dependents d'infraestructura intensiva en recursos, el model xinès planteja una alternativa que posa aparentment en perill les lògiques imperants. Aquest fenomen no només té implicacions tècniques i econòmiques, sinó també ètiques, en obrir un debat sobre la sostenibilitat, l'accés i el control de la IA al món modern.

DeepSeek: una revolució en costos i eficiència?

Un dels punts d'anàlisis més rellevants és la suposada capacitat del nou model de llenguatge xinès d'operar amb costos més baixos que altres models avançats d'IA. Els seus creadors afirmen que han aconseguit construir-lo amb només una petita fracció del que han invertit gegants com OpenAI en el desenvolupament de ChatGPT. A més, afirmen que la seva tecnologia requereix menys xips d'última generació, la qual cosa podria significar un menor consum de recursos naturals i energia.

Tanmateix, aquesta afirmació ha de ser analitzada amb cautela. Encara que DeepSeek es presenta com una alternativa de menor cost i impacte ambiental, encara no hi ha proves definitives que donin suport a aquesta asseveració. La construcció de models d'IA segueix depenent en gran manera de grans infraestructures de servidors i centres de dades, l'empremta ecològica dels quals és considerable. Realment DeepSeek representa un canvi en aquest paradigma, o simplement pren avantatge d'una optimització puntual en el seu desenvolupament? Podria DeepSeek estar beneficiant-se d'una acumulació prèvia de maquinari d'alt rendiment? Algunes fonts indiquen que la companyia va emmagatzemar xips avançats de Nvidia abans de les restriccions imposades pels Estats Units, la qual cosa li hauria permès desenvolupar el seu model sense els costos habituals d'adquisició de tecnologia punta. La transparència sobre la seva infraestructura i el seu consum energètic continua sent un tema pendent.

Llibertat d'expressió, censura i governança

A més de tot això, el nou model també posa sobre la taula altres dilemes ètics, especialment referent a la censura i el control de la informació. A diferència de ChatGPT o Gemini, que responen amb relativa llibertat sobre temes polítics i socials, DeepSeek evadeix deliberadament assumptes sensibles amb respostes genèriques que desvien el tema.

Això evidencia que l'accés a la IA no només depèn de la disponibilitat de recursos, sinó també de la governança política que l'envolta. Un model d'IA eficient i accessible no necessàriament n'implica un de lliure o transparent. La competència tecnològica entre els EUA i la Xina no és només una cursa per la supremacia industrial, sinó també -i per sobretot- una batalla per definir els valors que regiran la IA del futur.

El que roba a un lladre, té cent anys de perdó... I com si tot això fos poc, la maduixa de les postres: "OpenAI acusa DeepSeek de robar la seva tecnologia". Recordem que l'empresa nord-americana ja havia estat acusada del mateix per alguns, entre ells, The New York Times. La competència en la intel·ligència artificial no només es mesura en termes d'innovació, sinó també en disputes per la propietat intel·lectual. Recentment, OpenAI ha acusat DeepSeek d'utilitzar la seva tecnologia propietària per entrenar el seu model d'IA. Segons el Financial Times, OpenAI ha trobat indicis que l'empresa emergent xinesa va fer servir la tècnica de "destil·lació", que permet millorar el rendiment de models més petits mitjançant l'ús de respostes generades per models més avançats.

Si bé la destil·lació és una pràctica comuna en la indústria, el problema rau que DeepSeek podria haver-la utilitzat en violació dels termes de servei d'OpenAI, el que va conduir a què aquesta (juntament amb el seu soci Microsoft), bloquegessin comptes vinculats al sistema xinès.

I cap a on anem?

Una vegada més, sembla que la brúixola gira i gira sense un rumb precís. L'aparició de nous models sembla posar a la taula nous temes de debat quan, en realitat, sempre van estar. L'explotació dels recursos naturals, la inequitat, la regulació de la IA (principalment per protegir als més vulnerables), la censura i l'afectació a la llibertat d'expressió i a la propietat intel·lectual, continuen sent els clàssics més actuals.

Per conversar sobre aquestes temàtiques, tenim una cita. Dimecres vinent 12 febrer presentem el llibre "Drets del consumidor a la cruïlla de la intel·ligència artificial: la necessària reforma de la Directiva de productes defectuosos" (editorial Dykinson) on ens acompanyessin l'artista, Ana Jarén i, el catedràtic, Eugenio Llamas Pombo. Els esperem!