La intel·ligència artificial (IA) va canviar la forma en què fem moltes coses: com busquem informació, com conduïm vehicles i fins i tot com escrivim missatges de text. Però hi ha un camp on el seu impacte és revolucionari: la ciència. El que abans prenia dècades d'investigació, amb experiments rere experiments i centenars de persones, ara es resol en dies o fins i tot hores.
Per entendre què significa això, pensem en un misteri. Imaginem que provem de resoldre un crim en una gran ciutat. Tenim testimonis, empremtes dactilars, imatges de càmeres de seguretat i una muntanya de dades per analitzar. Si un grup de detectius treballa en el cas, poden tardar mesos a descobrir el culpable, revisant pista rere pista, eliminant sospitosos i connectant cada peça del trencaclosques. Ara, en lloc de detectius humans, utilitzem una computadora amb una capacitat gegantina per analitzar tota la informació a l'instant. La IA veu les connexions que els humans tardarien setmanes a trobar i resol el cas en un tres i no res. Una cosa similar va passar amb un equip científic que intentava entendre com certs bacteris es tornen immunes als antibiòtics. Aquest és un problema greu, perquè significa que hi ha infeccions que els metges no poden curar. Aquests bacteris se'ls coneix com a "superbacteris". L'equip d'investigació va passar deu anys estudiant com aquests bacteris esquiven els antibiòtics. Però quan li van donar el mateix problema a una IA, va obtenir la resposta en només 48 hores.
Per què això és tan impressionant?
Pensem en algú que arma un trencaclosques de 10.000 peces. Pot passar mesos buscant on n'encaixa cada una. Ara imaginem que li donem aquest mateix trencaclosques a una computadora que pot veure totes les peces alhora i calcular on va cadascú en segons. Això és el que va fer la IA amb el problema dels superbacteris: va prendre milers de dades, va analitzar patrons i va trobar la resposta correcta en qüestió d'hores.
L'equip va plantejar la hipòtesi que alguns superbacteris tenien una "cua" especial feta de fragments de virus, la qual cosa els permetia propagar-se d'un bacteri a una altra com si fossin intruses amb claus mestres. Imaginem un bacteri com una casa tancada amb clau. Normalment, un altre bacteri no podria entrar. Però aquests superbacteris aconseguien copiar claus de molts altres bacteris i moure's lliurement, expandint la seva resistència als antibiòtics. Els científics van tardar anys a recollir proves per demostrar que això era cert. La IA, en canvi, simplement "va llegir" totes les dades disponibles, va trobar els patrons i va arribar a la mateixa conclusió en dos dies. Això va sorprendre els investigadors, ja que al principi es va pensar que Google havia hackejat la seva computadora i robat els seus resultats. Però no, la IA no havia llegit la seva investigació, simplement havia resolt el problema des de zero, més ràpid que qualsevol humà.
Però la història no acaba allà. No només va trobar la resposta en temps rècord, sinó que a més va generar quatre hipòtesis noves que els científics ni tan sols havien considerat. Imaginem que explorem un bosc a la recerca d'un tresor. Passem anys buscant pistes i finalment trobem el cofre enterrat. La IA, en canvi, no només troba el mateix cofre en un parell de dies, sinó que també ens assenyala quatre llocs més on podrien ser altres tresors amagats. Un exemple similar es va produir amb el descobriment de nous materials. Normalment, els científics proven combinacions de substàncies al laboratori durant anys per trobar nous materials útils per a l'electrònica, la construcció o la medicina. Però una IA recent va identificar més de dos milions de nous materials en un temps rècord, simplement analitzant dades d'una manera en què els humans no poden.
Què significa tot això per al futur de la ciència?
Primer, significa que descobriments que abans tardaven dècades ara es podrien produir en qüestió de dies o fins i tot hores. En els últims 100 anys, inventem els avions, arribem a la Lluna i creem internet. Ara queda projectar el que aconseguirem si cada descobriment es fes en només una setmana. Segon, significa que la IA pot ajudar-nos a pensar en coses que ni tan sols havíem imaginat. De vegades, els científics estan s'enfoquen a resoldre un problema que no veuen les preguntes més grans que podrien fer-se. És com si estiguessin provant de trobar la millor recepta per fer pa i la IA, en comptes de limitar-se a això, els mostrés com fer pa, pizza i pastissos que mai no se'ls haurien acudit.
Finalment, significa que la manera en què fem ciència canviarà completament. Fins ara, el mètode científic depenia de la paciència i del treball minuciós de milers d'investigadors. Però amb la IA, la ciència es converteix en una mica molt més ràpid i eficient. És com passar de viatjar en carreta a tenir autos de cursa. Per descomptat, això també porta preguntes i desafiaments. Què passa amb els científics humans? Continuaran sent necessaris? Com ens assegurem que la IA no cometi errors que els humans no detectin? Com evitem que aquesta tecnologia s'utilitzi per a finalitats perilloses? Aquestes són preguntes que la societat haurà de respondre en els anys vinents. Però el que és clar és que la IA ja no és només una eina per fer recerques a internet o millorar fotos al mòbil. Canvia la manera en què descobrim el món i, amb això, el futur de la humanitat.