Més d'un centenar d'empreses, entre les quals s'inclouen Iberdrola, Telefónica, Amazon, Google, Microsoft, Open AI o Amazon, s'han adherit al pacte voluntari que ha promogut la Comissió Europea per desenvolupar una intel·ligència artificial (IA) que respecti els principis ètics. No obstant això, el pacte deixa entreveure l'absència d'altres corporacions com X, Meta o Apple. Les dues últimes fins i tot han frenat la introducció al mercat europeu dels seus sistemes d'intel·ligència artificial, al·legant que tenen dubtes sobre les noves lleis que la Unió Europea (UE) ha aprovat per a regular al sector.

Entre els signants, també hi ha empreses com Qualcomm, IBM, Vodafone, Orange, Nokia, Mastercard, Airbus o Booking, segons el llistat que va proporcionar la Comissió Europea.

El Pacte voluntari promogut per la Unió Europea queda obert que s'uneixin més companyies mentre arriba l'entrada en vigor del nou marc regulador, la primera llei al món que busca limitar els riscos de la IA i que, encara que ja són aplicables algunes de les seves disposicions, no estarà plenament en vigor fins a l'estiu de 2026.

Entre els signants hi ha tant multinacionals com pimes que es comprometen a seguir una estratègia per a la introducció de la IA en la seva organització i feina, ajudar a identificar els sistemes d'IA considerats d'"alt risc" per al 'mapatge' que preveu la nova legislació europea i a promoure l'alfabetització i sensibilització en matèria d'IA entre el personal, garantint un desenvolupament ètic i responsable de la nova tecnologia.

A més d'aquests compromisos de base, més de la meitat de les empreses que s'han unit al Pacte assumiran compromisos addicionals com, per exemple, garantir una supervisió humana dels sistemes d'IA i mitigar els riscos i etiquetar de forma transparent els continguts creats amb aquesta tecnologia, per exemple els anomenats 'deepfake'.

Paral·lelament, Brussel·les va presentar aquest mateix mes una "finestreta única" per acompanyar a les empreses emergents i indústria un suport per a la innovació i el desenvolupament de la UE sota el marc de "fàbriques d'IA", amb el qual s'impulsarà el desenvolupament i validació d'aplicacions industrials i científiques en sectors europeus clau com l'assistència sanitària, l'energia, l'automòbil, l'agrotecnologia o la defensa.

Complement a la llei d'IA

El pacte s'aplicarà en paral·lel al desplegament gradual de la llei d'intel·ligència artificial, que permet o prohibeix l'ús de la tecnologia en funció del risc que suposi per a les persones i que entrarà en vigor per fases. A partir de febrer de 2025 quedaran ja prohibits els sistemes d'intel·ligència artificial de categorització biomètrica per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per la seva raça i orientació sexual.

Tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen a les persones en funció del seu comportament o característiques personals, ni la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà. També estaran vetats, entre altres, els sistemes per expandir o crear bases de dades facials captades de manera indiscriminada a través d'internet o d'enregistraments audiovisuals.

L'agost de l'any que ve entraran en vigor els criteris de transparència que hauran de complir els sistemes d'intel·ligència artificial generativa, un altre dels principals punts de discussió en ple auge de programes com ChatGPT.

Aquests models hauran de deixar clar si un text, una cançó o una fotografia s'han generat a través de la intel·ligència artificial i garantir que les dades que s'han fet servir per entrenar els sistemes respecten els drets d'autor.