El món del copyright, o dret d'autor, va funcionar durant segles sota un principi clar: protegeix les obres creades per humans. Tanmateix, la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) generativa desafia aquest principi, amb preguntes sobre què és una obra protegida, qui pot ser l'autor i quins drets es poden reclamar. Els Estats Units es troben en el centre d'aquest debat, establint criteris legals sobre què pot ser registrat sota copyright quan s'involucra IA.

El copyright és un dret legal que protegeix obres creatives com a llibres, cançons, pintures, pel·lícules i programari. El seu objectiu és garantir que els creadors puguin controlar l'ús de les seves obres i rebre beneficis per elles. Als EUA, aquest dret només s'atorga a creacions amb "autoria humana", la qual cosa significa que una obra generada exclusivament per una IA no pot ser protegida. Exemple: Si un artista dibuixa un còmic, té drets exclusius sobre la seva obra i pot decidir si d'altres poden vendre còpies o crear adaptacions. Però si una IA genera el còmic automàticament a partir d'una descripció escrita, la llei actual no ho considera una obra protegida. Les eines d'IA permeten generar text, imatges, música i vídeos en segons. Això planteja un problema legal: si una màquina crea alguna cosa, pot considerar-se una obra protegida?

Els Estats Units van deixar clara la seva posició

• Si una IA crea una obra sense intervenció humana significativa, no pot tenir copyright.

• Si un humà utilitza la IA com una eina creativa, la part creada per l'humà pot protegir-se, però no les parts generades automàticament.

Exemple:

• Un escriptor utilitza una IA per generar idees per a la seva novel·la, però escriu i edita el text final. En aquest cas, el seu treball és protegit.

• Un artista introdueix un breu comando en una IA generativa (per exemple, "dibuixa un drac en un bosc") i la IA crea tota la imatge sense més intervenció. Aquesta imatge no té protecció de copyright.

Què passa amb els prompts?

Els "prompts" són les instruccions que se li donen a una IA perquè generi contingut. Tenen valor creatiu suficient per atorgar copyright? La resposta als EUA és no, llevat que el prompt reflecteixi un procés creatiu complex.

Exemple:

• "Escriu un poema sobre l'amor" → No té copyright, perquè el resultat és generat íntegrament per la IA.

• "Pren aquest poema que vaig escriure i suggereix millores" → El resultat pot tenir copyright, però només en la part editada per l'humà.

Com es manegen aquests problemes en altres països?

Unió Europea: alguns països permeten protegir obres generades amb IA si hi ha una contribució creativa humana.

Regne Unit: va considerar la possibilitat d'atorgar certs drets de copyright a obres creades amb IA, però el debat continua obert.

Argentina i Espanya: segueixen el model tradicional, exigint autoria humana per a la protecció de drets d'autor.

Exemple comparatiu:

Als EUA, una imatge generada completament per IA no té copyright.

• En alguns països de la UE, si un artista edita manualment aquesta imatge, la versió editada rep protecció.

Problemes i debats actuals

1. Incentius a la creativitat

• Alguns argumenten que permetre el copyright en obres d'IA incentivaria més innovació.

• D'altres creuen que podria desvalorar el treball d'artistes i escriptors humans.

2. Accessibilitat i discapacitat

• Eines d'IA ajuden a persones amb discapacitats a expressar-se creativament.

• La falta de protecció legal podria perjudicar aquests creadors.

3. Competència internacional

• Els EUA podrien quedar en desavantatge davant països amb regles més flexibles.

4. Falta de claredat legal

• Empreses i creadors demanen regles més clares sobre com protegir obres creades amb IA.

El copyright en l'era de la intel·ligència artificial és un camp en evolució. Ara per ara, els EUA mantenen la seva regla que només les obres amb autoria humana poden rebre protecció. Tanmateix, a mesura que la IA avança i es torna més sofisticada, és probable que les lleis canviïn per adaptar-se a aquesta nova realitat. El que està en joc no és només qui pot reclamar drets sobre una obra, sinó com equilibrar la innovació tecnològica amb la protecció del treball creatiu humà. Les coses com són.