Fa uns anys, si algú hagués dit que els cotxes elèctrics dominarien el mercat, la idea hauria semblat exagerada. Tanmateix, Tesla va impulsar una revolució que va canviar per complet la indústria, i la Xina va saber aprofitar-la per convertir-se en el productor més important d'aquests vehicles del món. Ara, el focus va canviar a la robòtica humanoide, i la Xina vol repetir la fórmula. Governs locals a Shenzhen, Shanghai i Beijing van anunciar plans de finançament per desenvolupar robots que imitin l'ésser humà, amb inversions en motors, sensors i mans biomimètiques. L'expectativa és que, en uns anys, aquests robots puguin integrar-se en fàbriques, magatzems i fins i tot a la llar. Tanmateix, encara que el pla sona ambiciós, hi ha un obstacle insalvable: els robots humanoides depenen d'intel·ligència artificial avançada, i la Xina no té la tecnologia necessària per desenvolupar-la.
El cas de Tesla és diferent. Elon Musk va apostar per Optimus, el seu robot humanoide, i va prometre que per a finals de 2024 produirien milers d'unitats que treballarien a les seves fàbriques abans de vendre's al públic el 2025. La clau de l'èxit d'Optimus no està en la seva estructura mecànica, sinó en la seva capacitat de prendre decisions i adaptar-se al seu entorn, una cosa que només és possible gràcies als xips més avançats dissenyats als EUA i fabricats a Taiwan. Sense aquests xips, un robot humanoide no és més que un conjunt de motors i sensors amb funcions preprogramades, incapaç d'operar amb autonomia real.
Aquí és on la Xina enfronta el seu obstacle més important. Encara que pot fabricar la part mecànica dels robots, manca de l'element essencial: xips avançats capaços de processar intel·ligència artificial d'última generació. Per entendre la magnitud d'aquest problema, n'hi ha prou amb observar el paper d'ASML, l'empresa holandesa que fabrica les úniques màquines del món capaces de produir xips de 3 nanòmetres o menys. Aquestes màquines de litografia ultraviolada extrema (EUV) són essencials per fabricar els processadors més potents del món, i la Xina no té accés a elles a causa de les restriccions imposades pels EUA i els seus aliats.
La intel·ligència artificial moderna depèn d'aquests xips avançats. Són els que permeten que un robot processi dades en temps real, aprengui del seu entorn i millori el seu acompliment amb el temps. Sense aquests processadors, un robot humanoide queda reduït a una màquina amb funcions rígides i preprogramades, sense capacitat d'adaptació o evolució. Per fer una comparació senzilla, és com si Tesla hagués intentat fabricar cotxes elèctrics sense accés a bateries de liti: el concepte pot ser interessant, però a la pràctica, no funcionaria.
La Xina intenta desenvolupar els seus propis xips per a intel·ligència artificial, però sense èxit. Empreses com Huawei i SMIC fabriquen processadors, però hi ha diverses generacions per darrere de Nvidia, AMD o Qualcomm. I no és una simple qüestió de temps o inversió: sense accés a la maquinària EUV d'ASML, la Xina no pot produir els xips més avançats, i sense aquests, la seva capacitat d'innovació en intel·ligència artificial està bloquejada.
Malgrat aquestes limitacions, el govern xinès continua promovent la indústria de la robòtica humanoide amb anuncis de noves inversions i associacions estratègiques. Algunes empreses locals ja han començat a subministrar robots humanoides a fabricants de cotxes elèctrics a la Xina, en un intent de copiar el model de Tesla, que va integrar els seus propis robots a la producció de vehicles. Tanmateix, la diferència és que Tesla compta amb accés a la millor tecnologia en intel·ligència artificial, mentre que la Xina està limitada a maquinari molt menys potent.
La dependència de la Xina de components estrangers es fa evident en cada intent d'avançar en aquest camp. Gegants tecnològics com Huawei, DJI i Xiaomi van llançar els seus propis projectes de robòtica humanoide, però tots depenen de maquinari estranger per desenvolupar sistemes avançats d'intel·ligència artificial. Per més que fabriquin motors, estructures i sensors, la part fonamental de la robòtica—el cervell que li dona vida al robot—segueix fora del seu abast.
A mesura que els EUA i els seus aliats reforcen les restriccions tecnològiques, la Xina enfronta un futur encara més complicat. Washington discuteix la possibilitat de bloquejar encara més l'exportació d'intel·ligència artificial avançada i evitar que empreses xineses accedeixin a xips d'última generació. Si aquestes mesures s'endureixen, la Xina quedarà exclosa de la pròxima onada d'innovació tecnològica, sense possibilitats reals de competir amb Tesla i altres empreses occidentals.
Aquest bloqueig tecnològic no és temporal ni una cosa que la Xina pugui decidir simplement amb més inversió. A diferència de la indústria automotriu, on la producció massiva i la reducció de costos li van permetre dominar el mercat, la intel·ligència artificial no és un problema de manufactura, sinó d'innovació. I en aquest aspecte, la Xina està atrapada en una situació sense sortida. No té els xips que necessita, no pot fabricar-los i tampoc no pot fabricar les màquines necessàries per produir-los. El resultat és inevitable: mentre Tesla i altres empreses desenvolupen robots humanoides amb capacitats cada vegada més avançades, la Xina quedarà relegada a la fabricació de marcs mecànics i sistemes d'automatització bàsics. Els seus robots podran caminar, moure's i realitzar algunes tasques simples, però mai no assoliran el nivell d'intel·ligència dels models occidentals.
El final de l'ambició tecnològica de la Xina ja està marcat. Tant se val quants recursos dediqui, quantes fàbriques inauguri o quants anuncis faci el seu govern sobre el desenvolupament de robots humanoides. Sense accés a xips avançats, tota la seva indústria d'intel·ligència artificial està condemnada a la irrellevància. La Xina pot continuar fabricant maniquins mecànics, però el futur de la robòtica no serà definida pels qui construeixen els cossos, sinó pels qui controlen les ments. I en aquesta cursa, la Xina ja va perdre. Les coses com són.