Sam Altman va anunciar que s'han completat les proves de seguretat per al seu nou model o3, presentat a finals de l'any passat com un model proper a la superintel·ligència. El model estarà disponible en unes setmanes per API i en ChatGPT per a usuaris pagaments que tinguin el pla contractat en anglès de 200 dòlars mensuals. Molts van utilitzar o1 per programar, un veritable canvi de joc, però estaven frustrats amb el límit d'ús.

La intel·ligència del O3

Amb o3, podrem tenir un ús elevat ("realment alt", font Sam Altman). D'aquesta manera, subestimem l'impacte d'un model com o3 perquè aquest model té un coeficient intel·lectual estimat en 157 (mitjana al voltant de 100) i això el situa en el 0,0075% de la humanitat. Amb el nou ChatGPT, es poden resoldre problemes mai resolts a una velocitat vertiginosa. Una mica com si tots tinguéssim Einstein a la butxaca a la nostra disposició.

Això no és útil per demanar-li a ChatGPT que faci la seva llista de compres, però l'impacte en problemes molt complexos serà molt més fort que el dels models anteriors. Un augment predictible en el coeficient intel·lectual crea un augment impredictible en les habilitats, una exponencial difícil d'anticipar. Aquest tipus de model tindrà un fort (però difícil d'anticipar) impacte en la humanitat.

Pel costat dels agents d'IA, aquests models disponibles a través d'API permetran l'automatització "cognitiva", automatització amb capacitats de raonament, coneixements avançats, etc. Tot això, difícil amb o1 avui, però 100% automatitzable amb o3 demà. I és aquest canvi important el que hem d'anticipar: tenir automatitzacions que prendran decisions complexes.

On som?

En definitiva, OpenAI ofereix una nova funció que permet als usuaris de ChatGPT gestionar els seus recordatoris de forma eficient. Actualment, la funció es troba en fase beta per als comptes de pagament i s'hauria d'ampliar tots els usuaris ben aviat. Els usuaris poden configurar recordatoris puntuals i recurrents, facilitant la gestió tant personal com professional. I la introducció d'aquesta característica planteja preguntes sobre l'evolució de les interaccions humanes amb la intel·ligència artificial. Podrem considerar una més autonomia per a la IA en les nostres tasques diàries, o optarem sempre per un enfocament equilibrat entre l'assistència digital i el control humà?