L'empresa catalana Open Cosmos i l'Agència Espacial Europea han llançat aquest diumenge el nanosatèl·lit Phisat-2, que ha dissenyat per mostrar les capacitats i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en òrbita en el camp de l’Observació de la Terra. La tecnologia que incorpora el satèl·lit Phisat-2 combina una càmera multiespectral amb un ordinador potent que permet que les aplicacions d'IA s'executin a bord, mitjançant el programa NanoSat MO Framework (NMF), desenvolupat específicament per a satèl·lits petits, que permet instal·lar, actualitzar i operar les aplicacions de forma remota des de la Terra.

Això es traduirà en l'obtenció de dades significatives i fonamentals per a millorar les actuacions de resposta a desastres naturals, el seguiment marítim, la protecció del medi ambient, o la detecció de núvols, entre altres àmbits, segons ha comunicat Open Cosmos, coincidint amb el llançament del nanosatèl·lit. Ha estat aquest diumenge quan el nanosatèl·lit (un CubeSat de 6 unitats), va ser integrat per Exolaunch i s’ha enlairat de la base de la força espacial de Vandenberg a Califòrnia, durant la missió Transporter-11 Rideshare, amb SpaceX des d’un Falcon 9.

Des de la companyia que lidera i va fundar Rafel Jordà s'argumenta que la IA ja ha demostrat ser un recurs molt útil per ajudar la comunitat científica a analitzar diferents aspectes, com és el cas de les dades dels satèl·lits. El satèl·lit no només estableix un nou estàndard en la tecnologia d'IA basada en l'espai en permetre l'anàlisi de dades a bord en temps real per primera vegada, sinó que també és una mostra més d’un dels objectius fundacionals d'Open Cosmos, que és fer que les dades espacials siguin accessibles per a tothom.

En aquest sentit, una gran diferència que introdueix aquest nou nanosatèl·lit executat per Open Cosmos és que, tot i que la major part d'aquest processament d'IA es fa a terra, després que les dades s'hagin descarregat, la missió Phisat-2 permet que s’executi directament a l’espai. Així, en comptes de descarregar grans quantitats de dades sense processar, les aplicacions integrades poden processar i transmetre només la informació més essencial a la Terra, donant beneficis tangibles en l'eficiència de la transmissió de dades i facilitant la presa de decisions més ràpida.

Tecnologia del nanosatèl·lit Phisat-2.  Foto: Open Cosmos

Incendis forestals, inundacions... els ecosistemes marins

En concret, la intel·ligència artificial s'executa a bord del nanosatèl·lit Phisat-2 a partir de quatre aplicacions:

  • Sat2Map: desenvolupada per CGI, Sat2Map envia dades crítiques als equips de resposta durant emergències i desastres com inundacions o terratrèmols. Utilitza imatges de satèl·lit en temps real per crear mapes de les zones afectades per a l'ús dels equips sobre el terreny. 
  • Detecció de núvols: desenvolupada per KP Labs, aquesta aplicació detecta, identifica i classifica els núvols per donar informació en temps real sobre la seva distribució. Això ajuda els usuaris a saber quan i on recollir imatges de satèl·lit, fent-les més eficients i útils.
  • Detecció de vaixells: aquesta aplicació, desenvolupada per CEiiA, utilitza l'aprenentatge automàtic per detectar i classificar vaixells basant-se en imatges multiespectrals del Phisat-2 per al seguiment marítim en temps real.
  • Compressió profunda d'imatges: desenvolupada per GEO-K, aquesta aplicació comprimeix les imatges capturades a bord per a una transmissió més eficient a la Terra.

Així mateix, amb el satèl·lit en òrbita, s’han carregat dues aplicacions més que serviran per detectar, per una banda, anomalies en ecosistemes marins (amb l'aplicació de l'IRT Saint Exupéry Technical Research que utilitza l'aprenentatge automàtic per escanejar imatges de satèl·lit i detectar anomalies en ecosistemes marins, amb proves que han demostrat ser un èxit en la caracterització de vessaments de petroli, floracions d'algues i inundacions de sediments.

D'altra banda, el nanosatèl·lit comptarà amb PhiFire AI. Aquesta aplicació de detecció d'incendis forestals, de Thales Alenia Space, envia senyals d'alerta primerenca als equips de resposta amb un informe de classificació que identifica no només l’incendi en si, sinó també les zones segures, cremades i amb aigua properes.