En el marc del Mobile World Congress, que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, hem parlat amb Pilar Manchón (Sevilla, 1972), directora sènior d'Estratègia i Investigació a Google Research, en el seu pas pel congrés. La multinacional, que està desenvolupant les últimes tecnologies en intel·ligència artificial, models de llenguatge i codi font obert, té el repte de liderar i entendre les noves recerques dels usuaris i la manera d'interaccionar d'aquests. Com ho fan? En una xerrada amb l'experta, també hem posat el focus en aspecte com el paper de la dona al món tecnològic o quin és el marc regulador per entendre'ns globalment.
És lingüista computacional. Com definiria la seva feina?
La lingüística computacional és una part de la lingüística, però també de la intel·ligència artificial. El que fa és utilitzar els coneixements que tenim de lingüística per a intentar ensenyar als ordinadors a gestionar el llenguatge humà, ja sigui entendre-ho, reproduir-lo, o per a utilitzar-ho per a altres menesters. Abans de la IA calia disseccionar com és el nostre llenguatge, com funciona, la seva estructura o quins eren els patrons comuns a tots els llenguatges naturals, en tots els idiomes, etc. Això ha anat evolucionant i ara es fa tot amb intel·ligència artificial.
Treballa a Google Research. Quin rol té la IA allà?
A Google Research fem investigació, que comprèn molts camps com pot ser la medicina, la sostenibilitat, els grans models de llenguatge, o l'optimització de l'energia. En pràcticament tots els camps utilitzem intel·ligència artificial. La meva especialització és en ciència cognitiva, llenguatge natural, comunicació home-màquina i lingüística. Això em permet treballar amb els grans models de llenguatge per construir ja sigui els nous models, noves versions o algunes facetes específiques d'aquests models, com per exemple els temes d'actualitat o aquells alineaments amb els valors humans. La IA és un ingredient més, però ha de tenir un altre tipus de coneixements com la ciència cognitiva.
Un dels projectes que estem fent a Google Research és mapejar el sistema de connexions del cervell humà. Tu tens una part d'IA, una part purament matemàtica, però després tens els neurocientífics que entenen com funciona el model del cervell humà, i que intenten mapejar una cosa amb l'altra. Són capacitats complementàries.
Quin paper juga la seguretat a l'hora de gestionar totes aquestes dades?
Juga un paper fonamental. Hem estat pioners a Google en crear no només els principis d'intel·ligència artificial que t'ajuden a protegir les dades, sinó també tots els processos de governança: per on passa la informació, quines són les fites que ha de complir una determinada tecnologia o producte, com gestiona les dades, qui té accés a elles o la legislació vigent, etc. Hi ha moltes coses que es tenen en compte de cara a assegurar la transparència i la seguretat del que s'està fent.
Respecte a la regulació. Arribarà una legislació universal?
No existeix encara, però sí que hi ha regulacions pràcticament paral·leles. A la UE tenim una regulació que s'aplica de manera molt similar a tots els països de la UE. Els Estats Units tenen una aproximació diferent, Xina una altra, i hi ha molts països que ara mateix estan intentant veure individualment com afrontaran aquesta regulació. Fa uns mesos vaig estar visitant països d'Hispanoamèrica i vam veure de manera conjunta com podíem ajudar perquè tinguessin la seva pròpia estratègia d'IA. És un procés molt interessant perquè ajuda a veure quines són les prioritats de cada país, aprens sobre les seves necessitats i veus les parts més difícils.
És millor una única legislació sobre la IA?
Un dels reptes que tenim és la fragmentació. Anem cap a una visió molt més uniforme, però abans d'arribar allà cada país ha de fer una avaluació sobre quina és la seva situació, què és el que volen, etc. Per a bé o per a mal el món no és homogeni. Cada país i cada cultura té unes singularitats que requereixen unes prioritats o altres, però crec que al final acabarem creant una cosa que sigui compatible amb almenys una majoria al món.
Quan creu que arribarà?
La tecnologia, la integració i l'adopció de la mateixa va molt de pressa. És tan emocionant, s'està movent tan de pressa i s'estan veient els resultats tan ràpid que això incentiva que la gent vulgui fer més i més ràpid. Però, en l'àmbit legislatiu, les normatives solen tardar un temps i solen tenir reptes addicionals perquè no només estàs legislant l'ús específic d'una tecnologia en determinats camps, sinó que en moure's tot tan ràpid és difícil saber exactament en què t'has de centrar.
A més, un dels grans reptes que tenim actualment és que la gent que legisla no són experts en intel·ligència artificial. Com legisles una cosa que no entens? T'has de formar, has de comptar amb el suport d'altres, no tots els partits polítics tenen la mateixa opinió sobre com regular una cosa o una altra. Tardarem un temps encara, aquesta és la part més humana. Les persones necessitem el nostre temps per assentar les idees i evolucionar. Però al final acabarem arribant a un consens.
Quina és la posició d'Espanya quant a IA, desenvolupament en tecnologia i innovació?
A Espanya com a país i com a ecosistema empresarial ens queda una miqueta d'esforç per posar-nos a l'altura de llocs com Silicon Valley que són el top 1 al món, però sí que tenim gent formidable, amb una qualitat intel·lectual molt alta i amb gran capacitat d'innovació, que és l'ingredient fonamental per tirar endavant una estratègia sòlida d'IA. No hem arribat a aquest grau de maduresa que tenen altres mercats, però sí que tenim el potencial, els ingredients i la gent, que al final són els recursos més importants.
La IA traurà llocs de treball, o complementarà els que hi ha?
L'objectiu que tenim és augmentar les capacitats de l'humà. Fer les coses més de pressa, millor i amb més rendiment. Ara mateix, l'oportunitat més interessant és augmentar les capacitats dels professionals en les diferents àrees, també en l'àmbit personal. Si ets una persona inquieta i curiosa, amb la IA pots aprendre de tot. Abans es miraven vídeos a través de YouTube, ara el ventall és molt més gran gràcies als agents. Amb els llocs de treball, la idea és que la feina sigui més eficient, productiva i de forma evolucionada. No és destrucció, és transferència.
"Les dones ja no tenim por de les matemàtiques"
La dona té més oportunitats en la IA o la bretxa continua existint?
Moltes vegades m'he trobat sent l'única dona a l'habitació, l'única de 10, per exemple. I si n'hi havia més, era la secretària o la persona que portava el cafè a l'home. Durant molts anys aquest va ser el pa nostre de cada dia. Ara no és que hi hagi deu dones, però sí que almenys n'hi ha dues o tres. S'ha canviat per a millor, però no hem arribat encara a aquest grau de paritat al mercat en general. Una cosa que sí que he notat és que cada vegada hi ha més dones en algunes carreres i que no hi ha por a les matemàtiques, i això és un punt a favor. S'estan desmitificant moltes coses i cada vegada hi ha més dones al sector tecnològic i digital.